Els proposo un senzill exercici de memòria: S’obre el teló i veuen una escenografia retratant una casa familiar amb pocs recursos. Apareix un jove dirigint-se al públic i explicant que aquesta va ser la seva casa i la va abandonar, com es diu l’obra? Esperin. A això li vam sumar que el seu germà pateix una deficiència mental que li impedeix fer una vida normal i també acaba sent abandonat en la llar… Ja ho saben? Doncs lamento dir-los que el protagonista no és en Tom Wingfield i el seu germà no és un retrat de la Rose Isabel Williams.
Com diria l’Stanley: “Nunca pudiste tomarme el pelo. Entraste y llenaste mi casa con tu talco y tu perfume y cubriste el foco con una pantalla de papel, y por arte de magia el lugar se convirtió en Egipto y tú en la reina del Nilo.” Per a la desgràcia de tots, no es tracta de El Zoo de Vidre. Encara que qualsevol funció podria començar amb les característiques descrites, a Luciérnagas dóna la sensació que s’intenta adaptar a Tennessee Williams i no inspirar-se en una obra de Carolina Román. Personalment, em xoca bastant la signatura de Román en aquesta obra després d’haver conquistat la Sala la Princesa del CDN amb la seva delicada Adentro.
Que s’intenti ser un Tennessee amb “una pantalla de papel”, no és l’única cosa que pot espatllar en aquesta peça. En l’ámbit dramatúrgic es troben algunes incoherències i la direcció brilla per la seva absència. Sorprèn el tractament del germà amb un petit retard mental per resultar insultant. Aquestes carències repercuteixen en el treball dels actors que demostren molt bona aptitud però sota unes ordres descurades. (És curiós no trobar el nom del/la director/a al programa de mà). Ja els dic que si l’Stanley m’hagués acompanyat a veure Luciérnagas es creuria que li estaven prenent el pèl
En definitiva, penso que Luciérnagas és un projecte amb recursos però empleats de forma inoportuna. Seria deshonest per la meva banda, no transmetre la connexió del públic amb la peça i la gairebé ovació al final. Per a gustos colors, encara que jo em quedo amb Tennesse’s colors.
Envía una resposta