El drama dels migrants ha entrat amb força en aquesta Berlinale. Després de la publicitada entrevista dels Clooney amb la Cancellera Merkel i la crida a acollir refugiats de l’estrella de “Ave Cesar”, aquest dissabte ho hem pogut visualitzar gràcies al documental a concurs “Fuocoammare” de l’italià Gianfranco Rosi.
Després de guanyar el Lleó d’Or a Venècia el 2013 amb el seu documental “Sacro GRA“, Rosi apunta a l’Ós d’Or amb aquest documental seleccionat quan el director encara l’estava acabant a Lampedusa. Rosi ens presenta el drama dels que creuen el mar a la recerca d’una vida millor en contraposició al dia a dia dels humils habitants de Lampedusa.
Així obre el documental, amb la imatge d’un nen que es fabrica un tirador. El veurem a l’escola, aprenent a ser mariner com els seus o escoltant al costat de la seva àvia la ràdio local. Maria demana la cançó “Fuocoammare” per al seu fill que no pot anar a pescar per les males condicions del mar. Aquesta cançó es converteix en tot un símbol del que pateixen els immigrants en les barcasses que rescaten en aigües de Lampedusa. Cremats pel querosè, asfixiats per l’excés de passatge. A més de dirigir, Rosi s’encarrega del so i la càmera. El que li permet buscar aquests primers plans dels immigrants acabats de rescatar. Aquests primeríssims primers plans de rostres que miren frontalment la càmera. De cares que omplen la pantalla. Ovació tant en la projecció com en la roda de premsa posterior.
I segona del matí i segon encert del dia. A “L’Avenir“, la francesa Mia Hansen-Love fa un repàs als estadis de la vida a través del personatge interpretat per Isabelle Huppert. La Huppert és una professora de filosofia amb una mare depressiva, uns fills que han abandonat el niu i un marit que se’n va amb una altra dona. I pel mig la revolució editorial i el retrobament amb un alumne admirat. Sota la clara influència d’Oliver Assayas, Hansen-Love filma a una pletòrica Huppert amb moments d’humor ben portats. Una escena de “Copia conforme” d’Abbas Kiarostami ens porta a altres de les referències. “L’Avenir” es fica a la travessa.
I plena de referències al cinema, nord-americà en aquest cas, arriba la nova pel·lícula de Lee Tamahori. Després de realitzar a Hollywood pel·lícules com “Next” o “Die another day“, el neozelandès retorna a la seva terra natal per filmar “Mahana“, un melodrama maorí en una comunitat rural dels 60. El seu protagonista de “Guerrers d’abans“, Temuera Morrison, és l’avi Mahana, el patriarca intransigent d’una família d’esquiladors d’ovelles als quals governa amb mà de ferro. Fins que el seu nét de 14 anys es rebel·la desitjós de conèixer les raons de la “guerra” amb els Poatas, una família rival. Alguna espurna de reivindicació maorí no serveix per rescatar aquest fulletó.
Envía una resposta