Infàmia
10Valoració

Nascuda com una comanda directa de La Villarroel a Pere Riera, l’autor i director ens porta Infàmia: una mirada interna a l’ofici de l’actor, utilitzant el meta-teatre com a eina principal.

Què vol dir “ser actor”? Un es pot considerar “actor” simplement perquè ho vol ser o perquè treballa d’això? O la paraula en si va més enllà? Aquestes són les preguntes que serveixen com a base de la nova proposta teatral de Pere Riera en conjunció amb La Villarroel: Infàmia, que estarà fins al 20 de març en cartell.

Seria un delicte començar una crítica sobre aquesta obra sense parlar en primer lloc de les actrius i actors que conformen l’elenc. Dos sèniors i dos juniors que junts formen un quartet excepcional en escena i són la millor decisió de càsting per portar el pes d’una qüestió tan complicada com la que se’ns planteja al muntatge.

La incriticable Emma Vilarasau es posiciona com la protagonista, en el paper d’una actriu que va deixar d’actuar fa anys, aparentment a causa d’un incident del que va ser testimoni durant una funció. Ara es dedica a fer classes de teatre a joves promeses. Una d’elles és l’excepcional Anna Moliner, qui està preparant un Hamlet per un càsting molt important. Ajudant-la en posició d’alumne igual que ella està un Francesc Ferrer sorprenent, interpretant a un jove “actor” que surt a la televisió però que realment no sap res d’aquest ofici. I, per acabar-ho d’arrodonir, apareix per provocar el conflicte l’extraordinari Jordi Boixaderas, amb una interpretació tan acurada com la de la protagonista que només fa que deixar-los en una posició inclús més alta de la que ja estaven.

Ni Birdman, ni La sombra del actor marquen tant bé i d’una manera tan interpersonal l’estreta relació entre un gran actor i la seva feina. Pere Riera sembla poder ficar-se dins la ment de qualsevol dels millors actors que ens puguem imaginar i posar-los en una situació de lluita guanyada per la fatiga mental que provoca actuar i estar al nivell. Es plantegen qüestions com el fet de convertir l’actuació com una feina basada en l’esforç i la qualitat: no és difícil arribar-hi, sinó mantenir-ho.

Un actor mediocre com l’Aleix (el personatge de Ferrer) és capaç de fer un Hamlet de manera correcta i amb la mateixa naturalitat amb la qual actua a la sèrie de televisió i, fins i tot, a la vida real. Però mai aconseguirà ser com en Toni (Jordi Boixaderas), un actor de cap a peus, que sap el que vol dir ser actor, que sap que el públic paga una entrada per veure’ls patir a escena i mostrar el millor d’ells, i, sobretot, que sap gaudir del que fa d’una manera que ningú podria entendre. En canvi, la Sara (el personatge d’Anna Moliner) pot arribar a ser com l’Eva (Emma Vilarasau), una actriu que sap el mateix que en Toni, però que ho aplica d’una altra manera, d’alguna forma que la fa ser la millor dels quatre personatges.

Vilarasau i Boixaderas encisen al públic amb una actuació que no es pot deixar d’alabar: la seva manera de moure’s en escena, de connectar entre ells i amb el públic, aquella força mesurada i sincronitzada amb els minuts de l’obra per tal d’arribar al clímax amb la corporalitat i la intenció perfectes, són coses que només ells saben fer.

Infàmia és una gran obra que podria omplir pàgines i pàgines d’alabances. Però, com sempre, una crítica no val res al costat de la realitat. No se la perdin, aprofitin fins al 20 de març per entendre d’una vegada per totes en què consisteix l’art de la interpretació.



Teatre: La Villarroel
Web teatre
Autor del text: Pere Riera
Direcció: Pere Riera
Intèrprets: Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Anna Moliner i Francesc Ferrer


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies