Aquest dilluns torna a TVE una de les ficcions espanyoles més exitoses de la temporada passada “El ministerio del tiempo”. Aquest cop seran més capítols, 13 (la primera temporada van ser 8), però la missió seguirà sent la mateixa: mantenir la Història d’Espanya intacta amb els mateixos protagonistes però afegint noi nou a l’oficina: Hugo Silva.
De que va..
Us imagineu una institució governamental secreta que depèn directament de la Presidència del Govern espanyol? Això és “El ministerio del tiempo”, la sèrie creada per Javier i Pablo Olivares, dirigida per Marc Vigil i escrita per Anaïs Schaaff, Paco López Barrio, José Ramón Fernández, Javier Olivares i Pablo Olivares. Només monarques, presidents i un nombre exclusiu de persones en tenen coneixement. A través de diferents portes les patrulles del ministeri viatgen a altres èpoques. La seva missió: lluitar perquè el passat no canviï , el que suposaria que el nostre present no sigui el que és. Per a això hauran de lluitar amb mercaders i organitzacions que volen manipular-lo en el seu benefici o al de potències estrangeres. El Ministeri és l’última barrera perquè, amb pros i contres, la Història d’Espanya sigui la que és.
Sí, una sèrie sobre un ministeri espanyol ple de funcionaris que treballa de manera eficient. Si això no és ciència-ficció, ja no sé que ho és.
Les patrulles del temps
Els protagonistes no són superherois, sinó gent corrent exposada a situacions gens corrents. Les últimes persones reclutades pel ministeri són Alonso d’Entrerríos, Amelia Folch i Julián Martínez.
Alonso d’Entrerríos (Nacho Fresneda) és un soldat dels Terços de Flandes condemnat a mort en 1569 i salvat pel ministeri. Home d’honor de valors antics. Soldat perfecte, expert tirador i estratega.
Amelia Folch (Aura Garrido) és una de les primeres universitàries d’Espanya a la fi del segle XIX . De família burgesa benestant. Intel·ligent, amb memòria fotogràfica i treballadora, és el cervell del grup.
Julián Martínez (Rodolfo Sancho) és infermer del SAMUR de l’actualitat. Valerós i desitjós de salvar als altres encara que es posi ell en risc. Traumatitzat per la mort de la seva dona en un accident de trànsit tres anys enrere.
Els seus caps són Ernesto Jiménez (Juan Gea) i Irene Larra (Cayetana Guillén Cuervo). Per sobre seu hi ha el sotssecretari Salvador Martí (Jaime Blanch). Angustias (Francesca Piñón) és la secretària del ministeri.
La pitjor enemiga del Ministeri és Lola Mendieta (Natalia Millán) és una ex-agent del ministeri que va decidir fingir la seva pròpia mort per enriquir-se gràcies a facilitar informació sobre les portes del temps a tercers i traficant amb obres d’art.
Una ficció “made in Spain” amb aires diferents
“El ministerio del tiempo” és una sèrie espanyola que amb tocs d’originalitat i fantàstics sap desarmar als habituals detractors de la ficció més canyí. Té gràcia, és original, hi ha aventures, riquesa de trames, personatges ben construïts i no utilitzen humor de sal grossa tan típica.
No sempre recorre a recursos narratius estàndard. Sap utilitzar un bucle temporal com un Dia de la Marmota o presentar diverses èpoques simultàniament en pantalla partida com si fos “24” i sense que canti.
Un altre dels encerts de la sèrie són les trames de personatges. Per una banda hi ha els “casos” històrics que han de resoldre per aconseguir que tot es mantingui tal i com ha de ser, però per l’altra hi ha les trames personals, la temptació d’utilitzar les portes en benefici propi i els daltabaixos que això genera.
Jugant amb la història
La clau d’”El ministerio del tiempo” és que ha sabut jugar amb alguns moments clau de la història d’Espanya com ara la Inquisició, el Barroc de Lope de Vega, la reunió de Hitler i Franco a Hendaia o la Movida madrileña. Ho ha fet respectant els fets importants, sense distorsionant-los però posant un rerefons crític i alguns moments d’humor. La sèrie té un punt educatiu, el que li va perfecte a una cadena pública com La 1. Segurament pocs pensarien que en un moment donat Velázquez o Lope de Vega podrien acabar sent trending tòpics a Twitter. A més, molts joves han descobert que al número 1 de la seva tele havia una cadena on podien veure alguna cosa interessant gràcies a aquesta sèrie.
Les referències d’”El ministerio del tiempo” a punta pala. Des del “Dr. Who” a “Curro Jiménez” passant per “El salt quàntic” o “El capitán Alatriste”. Res del que hi ha és molt original però han sabut combinar-ho amb gràcia per donar-li personalitat pròpia i que no sigui només una sèrie imitant altres sèries.
De personatges històrics s’han vist un munt a la primera temporada: Velázquez ((Julián Villagrán) un dels que més èxit va tenir en la primera temporada), Lorca, Lope de Vega (un altre crack a la sèrie), el Lazarillo de Tormes, Dalí, Buñuel…
En la segona temporada “El ministerio del tiempo” seguirà viatjant d’època en època i es podran conèixer a personatges il·lustres: El Cid, Cervantes, Felip II, Napoleó, Cristóbal Colón o els últims de Filipines. Anirà a la Barcelona de principis del XX, a l’Edat mitjana, es passarà la grip de 1918 i se serà testimonis dels terribles crims del Carrer Grilo.
Ja sabeu, entreu a les portes del temps.
Envía una resposta