L’Espai Lliure de Montjuïc es converteix des del 21 de gener i fins al 14 de febrer en un gran full amb moltes coses a fer. Un monòleg de la canadenca Jennifer Tremblay que no deixa a ningú indiferent.
Una dona casada i amb fills va decidir fa molt temps anar a viure al camp amb la seva família. Allà s’ha trobat amb una vida totalment diferent de la cosmopolita, però igual de rutinària i cansada. El poble és ple de xafarders, però entre tot un seguit de personatges avorrits, la protagonista troba a Caroline. Aquesta es converteix en la seva amiga: una amiga a qui a vegades no obre la porta, amb qui no vol passar els dimecres (l’únic dia per ella sola) i a qui no fa favors quan li demana, però, al cap i a la fi, una amiga.
La guanyadora de tres premis Goya, Laia Marull, és la protagonista i única actriu en escena. Ella és qui porta tota l’obra a l’esquena amb un monòleg potent que, com una bona corredora, comença suaument per escalfar al públic i arriba al clímax amb una força i veracitat que la porten molt més enllà de la correcció inicial. Intensa, potent i emotiva són alguns dels adjectius que poden utilitzar-se per valorar aquesta actriu que ja ens ha sorprès més d’una vegada i que no baixa el llistó.
La direcció d’Allegra Fulton, la protagonista del muntatge original, està a l’altura de l’actriu actual i, sobretot, del text. Es nota dins dels elements escènics i els moviments coreogràfics que Fulton entén el personatge, que l’ha treballat en la seva pròpia carn i que sap en cada moment per on tirar amb el text i com portar-lo. Cada moviment de la protagonista del muntatge que ens ocupa està mesurat d’una manera que només podrien concretar dues actrius d’aquest nivell en conjunció.
Les projeccions a la pantalla que fa de paret i terra a la vegada són una ajuda més pel monòleg que, tot i que s’aguanta per si sol, no desagraeix un toc més de profunditat en el pensament i les emocions de la protagonista. Així, els jocs de llum i so estan al mateix nivell i provoquen en l’espectador una aproximació encara major a la culpabilitat que sent el personatge i la seva explicació.
En conclusió, no sorprèn l’èxit de La Llista quan es veuen tots els factors que la conformen en acció. Ben escrita, ben dirigida i ben interpretada, el Lliure ofereix una obra amena i interessant que serà recordada per tots com un punt d’inflexió en la carrera de Laia Marull.
Teatre: Teatre Lliure
Web teatre
Autor del text: Jennifer Tremblay
Direcció: Allegra Fullton
Intèrpret: Laia Marull
Envía una resposta