1. Grimes – “Kill V.Maim”

El passat mes de novembre, per fi es publicava, després de mesos i mesos de rumors, notícies, demos, i replantejaments, el nou treball de Grimes, “Art Angels”, en el qual la canadenca Claire Bunches portava treballant tres anys i mitjà en pla Juan Palomo (yo me lo guiso, yo me lo como), encara que en aquest cas hi ha guisat per tothom. Ella sola escriu, canta i produeix, fent el buit a aquests productors sexistes que ella denuncia. També ha après a tocar alguns instruments per l’ocasió (encara que no es llueixi gaire en aquest sentit), i fins a escriu i dirigeix, amb l’ajuda del seu germà Mac, els seus videoclips, com el del seu senzill més recent, “Kill V.Maim”, un festival ciberpunk de tremenda energia, el millor tema del disc al costat de “World Princess (part II)”, que ja els volguessin per a elles algunes dives del pop.

2. Lady Leshurr – “Queen’s Speech 5”

L’estiu passat ens va fer moure el cul amb la seva particular “campanya d’higiene dental” en el seu “Queen’s Speech 4”, tot un èxit viral, gairebé 21 milions de reproduccions en YouTube. Doncs resulta que la Reïna tènia 5 discursos preparats, i els ha recopilat tots en el seu EP “Queen’s Speech”, que inclou a més un tema extra “1 Million Views”. Destacarem avui aquí l’últim dels seus discursos “Queen’s Speech 5”, que si bé les similituds amb el seu quart speech són evidents, resulta tan cruixent com el bacon i irresistible com ella sola. El tema està ple de còmiques referències, i versos dedicats a Drake, Sean Paul, Akon, Trey Songz,… fins i tot fa el seu particular homenatge al “Hello” de Adele. I és que les seves rimes i ritme, combinats amb el seu accent anglès i la seva herència caribenya, fan de Lady Leshurr una artista a la que cal seguir de prop. Una nova Missy Elliott del la escena “grime”? Ja veurem, la desimboltura estil Azealia Banks no li falta, mirin-la aquí amb el barret nadalenc:

3. Flume feat. Kai – “Never Be Like You”

Harley Edward Streten, conegut pel seu nom artístic Flume, es va convertir en el 2013 en un dels artistes més reconeguts al seu país natal, Austràlia. Millor Artista Masculí, Millor Nou Artista, Millor Productor de l’any, són alguns dels premis ARIA que es va endur amb el seu àlbum debut, que va aconseguir el número 1 de vendes i va col·locar 4 dels seus temes en el top de l’ARIA Singles Chart. Aquest any, pot tornar a ser el seu any, i és que està a punt de publicar el seu nou àlbum d’estudi, “Skin”, tot i que encara no hi ha data oficial. Els avançaments que ja ens ha ofert, no poden ser més encoratjadors i reveladors. Per aquesta PlayList ens quedem amb “Never Be Like You” amb els vocals de la canadenca Kai surant increïblement suau sobre la base sorollosa, futurista i galàctica de Flume. Per cert, aquest any el podrem veure a Barcelona, en el proper Sónar.

4. Frankie Chavez – “Truth Can Break a Bone”

Deixem l’electrònica de Flume a un costat per abraçar al so més orgànic de Frankie Chavez, el portuguès amb esperit ianqui, que és a punt de visitar les nostres terres per presentar el seu segon àlbum, “Heart & Spine”.  El disc va ser nominat als premis IMPALA en la categoria de Millor Àlbum del 2014, i en ell conjumina totes les seves referències folk, rock i blues, i una mica de psicodèlia. A “Truth Can Break a Bone”, un dels talls més bells del disc, el so de la seva harmònica et transporta amb facilitat a terres llunyanes. Per a una experiència més completa, millor no perdre’s un dels seus directes. Oportunitats no falten: el 17 de febrer a Madrid, el 18 a Viladecans, el 19 a Vilafranca del Penedès i el 20 a Barcelona.

5. Tedeschi Trucks Band – “Don’t Know What It Means”

Ella es diu Susan Tedeschi, ell Derek Trucks, un matrimoni que va decidir unir forces en una sola banda i porten més de mitja dècada regalant-nos blues rock i folk de qualitat. Aquest 2016 l’han començat amb el seu tercer àlbum, una veritable delícia que porta el nom de “Let me get by”. Un disc de 10 temes que posa sobre la taula tot el que l’àmplia banda és capaç d’aportar vocalment, instrumentalment i en les seves lletres. Us en deixem només una mostra, “Don’t know what it means”, que mantenint el seu esperit soul viatja fins al funk. I esperem que la parella que canta unida segueixi unida perquè si ens han de seguir regalant música així nosaltres no ens en cansarem.

6. Chris Isaak – Down In Flames”

Crooner, actor a estones lliures i dur competidor de Xavier Sala Martin en el món de les americanes acolorides, el californià Chris Isaak torna amb un nou disc trenta anys després del seu primer “Silverstone”. Fidel al seu estil de sempre i sense gaires innovacions, el nou disc aglutina 12 temes sota el nom de “First comes the night”. I si bé els primers singles que se n’han extret són precisament el que dóna nom al disc i “Please don’t call”, nosaltres ens quedem amb un altre tall, “Down in flames”, una melodia a mig camí entre l’estil Elvis i Johnny Cash que es recorda de morts il·lustres, des de James Dean a Marilyn Monroe, i és que si s’ha de deixar aquest món més val que sigui en flames i a ritme de rock.

7. Hellsingland Underground – “Earth’s Gonna Shake”

La següent proposta que us fem aquesta setmana ve de Suècia, però els Hellsingland Underground no tenen la sang gens freda. Tot i que el seu nom ens evoqui l’infern i indrets obscurs, el seu rock és variat i de tall bastant clàssic. La banda ha trigat dos discos i un munt d’hores a la carretera per posicionar-se com una de les formacions més interessants del rock europeu actual. El seu tercer disc “Understanding gravity”, ens arribarà al març i el 29 d’abril els tindrem actuant a Barcelona. Però de moment amb els seu primer single ja ens prometen que volen fer tremolar la terra.

8. Steven Tyler – “RED, WHITE & YOU”

El bandarra incombustible de Steve Tyler és dels que no saben estar-se quiet i tant és si amb els Aerosmith o en solitari no sap passar massa temps lluny d’un micròfon i els seus mocadors de colors. El juliol de l’any passat llençava un single pel seu compte amb inspiracions celtes que portava per nom “Love is your name”. I ara, mentre sembla que va acabant de perfilar un disc en solitari per aquest any, acaba de treure un altre senzill. Posa a la coctelera un so rock-country, noies americanes, mencions a Tom Petty i lo content que està d’haver nascut als Estats Units i el resultat és un tema patriotero i bon rotller com “Red, White and You”.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies