Fa quatre dies Mar i Cel s’acomiadava del Teatre Victòria després de ser reestrenat la temporada passada. Ara és el torn de Rent i Mamma Mia a Barcelona, de Cabaret i El Rey León a Madrid… Sembla que els grans musicals comencen a acaparar novament la cartellera i amb èxit de públic. Els musicals ens agraden. I van i tornen, es reestrenen, es fan noves produccions i versions, nous protagonistes, van de gira per arreu… Aquí us oferim un recull dels nostres musicals favorits, ben conscients que ens en deixem molts, però amb la intenció que us atreviu a cantar les seves cançons.

“The sound  of music” (“Sonrisas y Lágrimas”)

Potser més coneguda per la versió cinematogràfica que Robert Wise va dirigir l’any 1965 protagonitzada per Julie Andrews i Christopher Plummer, el cert és que l’origen de “The sound of music” és el musical que fou estrenat a Broadway l’any 1959. Els seus protagonistes són una monja novícia que s’enamora d’un Capità de la Marina vidu i pare de 7 fills, als quals la monja ha de fer d’institutriu. El Capità té previst casar-se amb una baronessa, però queda encisat per la monja quan l’escolta cantar amb els seus fills. El musical s’ambienta a la ciutat de Salzburg, poc abans de l’annexió d’Àustria a l’Alemanya de Hitler i enalteix valors com la fidelitat als propis principis, la família, la solidaritat… Tot a partir d’un seguit de cançons molt enganxadisses. Qui no ha cantat mai el mític “Do, Re, Mi”? Una versió d’aquest musical es va estrenar l’any 2011 a Tenerife, fent gira per un munt de ciutats espanyoles, fins que l’any 2014 degut a la baixada de públic van cancel·lar les representacions.

“Cabaret”

Des del mes d’octubre, una versió d’aquest musical protagonitzada per Edu Soto i la televisiva Cristina Castaño es representa amb èxit al Teatre Rialto de la Gran Via madrilenya. Considerat com una de les obres mestres de Broadway, la primera versió del musical -amb llibret de Joe Masteroff, música de John Kander, lletres de Fred Ebb i direcció de Harold Prince– es va estrenar l’any 1966 i va ser la versió més premiada amb un total de 8 premis i 3 nominacions als premis Tony.  La versió cinematogràfica també va acumular un total de 8 premis. La sinopsi ens situa al Berlin de l’any 1931, en un local de Cabaret anomenat Kit Kat Club on s’entrecreuen una cantant i un escriptor a la recerca de l’èxit, el propietari jueu d’una  fruiteria, una arrendadora d’habitacions i fidels seguidors d’un nazisme creixent. Al Kit Kat Club la vida s’atura perquè els personatges es deixen guiar pel que els mana al cor, però la realitat externa pesa tant que finalment acaba traspassant les parets del local. Dins el repertori de cançons figuren èxits com el “Willkomen, Cabaret” o el “Money Money”, melodies que tots recordem.

 Mar i Cel 

Mar i cel”, ocupa un espai central dins dels musicals en català. Dagoll Dagom el va crear l’any 1988, amb una escenografia espectacular pel que era habitual llavors: un vaixell enmig l’escenari. Tornat a representar dues vegades més (2004 i 2014), ha estat l’espectacle de teatre musical amb més ressò de l’escena catalana.

Aquest relat de pirates dins d’un vaixell enmig del mar, és també una història d’amors impossibles, de cristians contra sarraïns amb text de Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart, basada en l’obra homònima d’Àngel Guimerà.

Cop de Rock

Cop de rock” és un homenatge de Dagoll Dagom a les bandes mítiques que van fer possible el miracle del “rock català” (Sau, Sopa de cabra, Sangtraïtaquí totes les cançons) a principis de la dècada dels 90 del segle XX i fins als nostres dies. També és un musical dedicat al públic que va omplir a vessar els recintes on tocaven, i que, amb el seu suport i amb l’expressió dels seus desigs i sentiments, van modelar i donar sentit a aquest moviment musical que va moure tota una generació.

El Rey León

Resultava difícil imaginar com la coneguda producció Disney trobaria el seu lloc en el terreny del teatre musical. Tots els seus protagonistes eren animals, els seus escenaris havien de representar la naturalesa més salvatge, elements que obligaven a una cura extrema a l’hora de portar-la a escena. Julie Taymor i l’escenògraf Richard Hudson van fer un treball excepcional a l’hora de traslladar el món animal, una representació que sorprèn per imaginativa i atrevida. En paral·lel es van completar les cançons d’Elton John i Tim Rice afegint noves peces i la versió teatral d’una de les pel·lícules Disney amb més taquilla es va fer realitat. Se segueix representant amb èxit a Nova York, Londres, Las Vegas, Mèxic o Madrid. A continuació, un fragment d’aquesta última versió.

Into the Woods

Stephen Sondheim és un dels millors compositors nord-americans creador de musicals com “Sweeney Todd”, “A Little night music”, “Company” o “Follies”. En “Into the Woods” s’uneix a l’escriptor James Lapine per deixar-nos una versió perversa i retorçada dels contes infantils. Els protagonistes d’aquestes grans narracions clàssiques s’uneixen en una aventura que canvia els seus destins i transforma les seves històries per apropar-les al públic adult. Representat amb èxit per tot el món, Rob Marshal va dirigir en 2014 la versió cinematogràfica que, lamentablement, no estava a l’altura de l’obra original. Dagoll Dagom va fer la seva pròpia versió de l’obra, “Boscos Endins”, de la qual us presentem un fragment.

Chicago

Assassines, funcionaris corruptes, advocats i un grapat de personatges que en plena època de la llei seca deixen anar les seves passions als locals de jazz de la ciutat de Chicago. El musical que porta el nom de la ciutat nord-americana és un dels més sexys i desenfadats que hi ha. Primer va ser una obra de teatre ideada per una periodista que es va basar en un cas real, però la versió escrita i coreografiada per Bob Fosse que va debutar al 1975 a Broadway i al 1979 a Londres, és la que ha perdurat fins avui, amb el seu vestuari sensual, posada en escena minimalista i una trama sobre crims, fama i espectacle. Des de la seva reestrena al 1996, les aventures de Velma Kelly i Roxie Hart porten ja més de 7.500 funcions a Broadway, han voltat per tot el món i fins i tot van comptar amb una premiada adaptació al cine al 2002.

Els Miserables

Un dels pocs musicals enterament cantats que existeixen, amb una quarantena de cançons, es basa en la novel.la homònima de Victor Hugo. Claude-Michel Schönberg fou l’encarregat de compondre la seva música i Alain Boublil i Jean-Marc Natel els qui escriurien les lletres de les cançons que després Herbert Kretzmer adaptaria a l’anglès. La seva trama ens trasllada a la França del segle XIX, on un home que va passar 19 anys a la presó per un delicte molt menor intenta refer la seva vida mentre és assetjat per un implacable inspector i al seu voltant es cou una revolució social que canviaria la història. No va aterrar amb bon peu en alguns teatres i alguns crítics la van titllar de “tediosa”, “artificial” o “estrident”. Però el públic va acabar alçant Les Misérables als altars de la historia del musical, ja l’han vista més de 70 milions d’espectadors i és un dels musicals amb més permanència en cartel de la historia. “I Dreamed a Dream“, “Master of the House” o “At the end of the day” son clàssics de la historia de l’escena i sentir “Do You Hear the People Sing?” és un dels moments més emocionants que es poden viure en un teatre.

Thriller Live

Imprescindible per a qualsevol fan de Michael Jackson i molt recomanable per tothom que gaudeixi de la música. Concebut l’any 2006 per Adrian Grant, amic de Jackson i la seva família i autor de “Michael Jackson – The Visual Documentary”, no va ser fins a principis de 2008 que “Thriller Live”va aconseguir instal·lar-se a Londres, convertint-se en un dels musicals més veterans actualment en escena, el n.17 en tota la història del West End. L’espectacle, de dues hores i mitja de durada, suposa un repàs en ordre cronològic a la carrera de Jackson a través de 34 números musicals amb coreografies del prestigiós Gary Lloyd (“Carrie”, “Sister Act”, “Fame”, “Footloose”) i una in-taxable selecció de veus. Similar en plantejament al “Forever King Of Pop” que vam poder veure a Barcelona, però a un altre nivell, superior fins i tot al The Immortal World Tour” del Cirque du Soleil.

Wicked

Segur que hi ha qui pensa que Broadway n’està ple de bruixes, però hi han un parell que fan més soroll que cap altra. Elles són les protagonistes de “Wicked”, Elphaba, la Malvada Bruixa de l’Oest, i Glinda, la Bruixa Bona del Nord. Sí, sí, les mateixes amb les que Dorothy es topa al món d’OZ, però uns anyets abans. Basada en la novel·la de 1995 “Wicked: Memorias de una bruja mala” de Gregory Maguire, aquesta precuela narra la història d’Elphaba, una nena nascuda de color verd amb una vida gens fàcil. Ni les bruixes dolentes són tan dolentes ni les bones tan bones, i per molt bruixotes que siguin, cor no els hi falta. El musical conjumina el talent de l’actriu i guionista de TV Winnie Holzman, encarregada del llibret, i del multi-premiat compositor i lletrista Stephen Schwartz (“Pippin”, “Los Niños del Edén”, “Pocahontas”, “El Príncep d’Egipte”, “Encantada”) que va fer el que tocava amb la música i lletra de les cançons. L’espectacle porta des de 2003 omplint platees a Broadway, encara que també ha tingut les seves versions a Londres, Tòquio, Stuttgart, Melbourne o Mèxic, així que no costaria gaire adaptar-la per al nostre país. A veure si algú s’aplica el conte.

 

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies