Rent
7Valoració

El 26 de gener de 1996 es representava per primer cop el musical RENT a la ciutat de Nova York, dos dies després de la mort del seu autor: el jove i desconegut Jonathan Larson. L’espectacle es va convertir ràpidament en un fenomen que va canviar la història del gènere i va connectar amb una nova generació que s’identificava amb aquests personatges que lluiten per mantenir el seu entorn, amenaçat per la malaltia i la mort, que s’aferren a la vida, que desperten el seu costat més creatiu i, sobretot, que compten el seu temps en aquesta vida en hores d’amor. En el seu vintè aniversari, Rent s’estrena a Barcelona, per primer cop en versió catalana, de la mà de Daniel Anglès.

Rent va ser un musical diferent que va sorprendre en el seu moment. Inspirat en La Bohème de Puccini, tracta temes que no s’havien abordat mai tan obertament i menys encara en un musical: l’art, les drogues, la sida, els gais, les lesbianes, les dragqueens, els bisexuals, la prostitució, la creativitat, la vie bohème… Tot això i, evidentment, unes cançons i personatges destacats, van fer que es convertís en un referent. Per això sempre és arriscat fer una versió, perquè molta gent la coneix i les valoracions són sempre més complicades.

Daniel Anglès ja va formar part de la producció que es va fer a Barcelona el 1999 fent el paper de Mark Cohen, aquell cop en castellà, i per l’actual versió han revisat el clàssic per posar-lo al dia i presentar-lo a les noves generacions.

El millor d’aquest Rent és que l’adaptació de les lletres al català (de Daniel Anglès i Marc Gómez) està molt ben feta, molt ben trobada. S’ha adaptat sense renunciar a l’essència i sentit original però sense forçar i retorçar les lletres en funció de les rimes i coses impossibles d’aquest estil.

Per resumir breument la trama de Rent per a qui encara no la conegui, aquesta comença una nit de Nadal a l’East Village de Manhattan on dos companys de pis, en Mark (Nil Bofill), cineasta i en Roger (Víctor Arbelo), músic en crisi creativa i existencial, reben la notificació que el seu antic company de pis, Benny (Roger Berruezo), ara de posició acomodada i amo de l’edifici on viuen ha decidit reclamar-los el lloguer sencer de l’any passat que els havia estat “perdonant”. Això acaba d’enfonsar econòmicament els nostres protagonistes i decideixen que no pagaran. Entre ells i els veïns de l’edifici (tots personatges singulars i una mica outsiders i sobretot, de vida bohèmia i creativa) intentaran resistir davant el futur incert que els espera.

Rent es presenta amb un jove (però, en alguns casos, amb força experiència) repartiment que aconsegueix dotar de dinamisme i energia l’espectacle. El principal problema que vaig trobar a Rent és que fa la impressió de que els hi mancava un mes més d’assaigs. L’adaptació és correctíssima, l’escenografia, el vestuari i la il•luminació també, però allò indispensable, que són els actors i la música, no van estar a l’alçada. També em fa l’efecte que d’aquí a unes quantes representacions més, la cosa haurà millorat i segur que molt.

M’explico: el so era força defectuós, potser per les condicions del Casino de l’Aliança del Poblenou (encara que jo he sentit allà concerts que tenien una magnífica sonoritat ) o potser per un excés de potència per les dimensions i condicions del local. Els músics se sentien fatal, tant que a vegades semblaven enllaunats. Els micròfons es van acoblar diverses vegades, i el volum dels mateixos micròfons als diferents actors estava descompensat, o això o alguns cridaven innecessàriament tenint que compte que les seves veus estaven amplificades. En canvi a altres costava sentir-los i entendre’ls (especialment negativa en aquest sentit va estar Mireia Òrrit en el paper de Mimí, que malgrat tenir una veu ben bonica, no sembla a l’alçada de la resta).

A destacar positivament, en canvi, la feina de Xavi Navarro com a Tom Collins, una veu impressionant i sàviament treballada en tots els volums possibles; el duel interpretatiu/vocal d’Anna Herebia i Queralt Albinyana com a Maureen i Joanne (el Take Me or Leave Me va ser una gaudida), i l’Albert Bolea fent d’Angel, que ja és un bombonet de personatge de per si, però que l’Albert defensa magníficament.

En definitiva, malgrat aquests problemes de sonoritat que estic segura s’aniran corregint a mesura que avancin les properes representacions, Rent deixa un molt bon gust de boca.

I sentir el Seasons of Love o Hores d’amor en directe, amb els actors a la platea, amb una afinació i una emoció magnífiques, va aconseguir posar-me la pell de gallina.



Teatre: L'Aliança del Poble Nou Casino
Web de l'espectacle
Autor del text: Lyhn Thomson
Direcció: Daniel Anglès
Intèrprets: Nil Bofill, Víctor Arbelo, Mireia Òrrit, Xavi Navarro, Albert Bolea, Anna Herebia, Queralt Albinyana i Roger Berruezo


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies