Creed
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Al llarg de 40 anys el bonàs de Rocky Balboa ha anat apareixent, desapareixent i reapareixent per la cartellera. I encara que semblés mentida quan tot va començar al 1976, arribem ja a la setena entrega de les seves aventures. El personatge dibuixat pel seu artífex, Sylvester Stallone fonamentava les seves vivències i el seu missatge en una sèrie de valors que s’han mantingut impertorbables en tota la saga: Les emocions, el treball dur, la humilitat i l’amor són el camí cap al triomf fins i tot per aquells més modestos que, en aquest cas sobre un ring, poden fer realitat el seu somni americà si s’hi mantenen fidels. Ara Balboa ha de passar el relleu (cosa que va intentar sense massa èxit amb el seu propi fill) i l’escollit és el fill del seu difunt rival i amic Apollo Creed. Serà ell el puntal d’una nova tanda d’entregues?

Semblava que al 2006 Stallone ja havia escrit l’epíleg del seu personatge amb “Rocky Balboa”, però tal com diu en aquesta “això no s’acaba fins que s’acaba”, i sembla que Rocky encara té coses a dir. Aquí, ja reclòs en el petit restaurant que porta el nom de la seva difunta esposa, allunyat dels gimnasos i amb el seu fill lluny de la seva vida, Balboa (Sylvester Stallone) es creua amb el jove Adonis Johnson (Michael B. Jordan). Aquest no és altre que el fill de Apollo Creed, el seu antic contrincant, un noi que porta tota la vida lluitant però sense un entrenament i que vol fer el salt a la boxa però creant-se un nom propi i no vivint a l’ombra de la llegenda de son pare. A pesar de la reticència inicial, Rocky acceptarà entrenar-lo i aconsellar-lo en aquest camí, que el noi emprendrà comptant també amb el suport incondicional de la seva nova nòvia Bianca (Tessa Thompson), una jove cantant que viu al seu edifici.

Al veure venir una nova entrega de la saga Rocky, era ben esperable i així es confirma en veure el resultat, que el que ens trobem a la pantalla no és res ni sorprenent ni novedós. La història del jove Creed segueix totes les pautes previsibles i es manté agafat al pilar dels valors de la saga fil per randa, guiades per tot un seguit de frases carregades de moralitat del sensei guiant el seu petit deixeble pel camí de la vida.

Creed

Però tot i així, cal reconèixer que Ryan Coogler i també especialment Sylvester Stallone han aconseguit que aquesta pel.lícula i els seus personatges resultin especialment entranyables. Si no tingués tot el bagatge que té darrera i que fa que ja ens sabem tot el que passarà, aquesta “Creed” se sostindria prou bé per si sola. Però tot i amb aquest passat que la fa totalment esperable, l’espectador no pot escapar de l’estima que desperta el ja vell boxador i la naturalitat que aporta el noi que agafa la tasca de continuar el seu llegat als rings.

De Coogler sorprèn -donat que fins ara només li coneixíem un llargmetratge que va tenir certa fortuna als circuits indies (“Fruitvale Station”), però res més-, l’habilitat amb la que transita per les escenes més intimistes mimant els seus personatges i la capacitat de saltar acte seguit al ring i rodar bones escenes de boxa. També en el rol de guionista, acompanyat de Aaron Covington, intenta introduir algunes notes pròpies aquí i allà, en la primera Rocky en la que Stallone no es fa càrrec del text, tot i que no aconsegueixin superar els molts clichés que són part inherent de la saga i per extensió moltes altres històries de superació i aprenentatge.

Entre les seves interpretacions (a Stallone ja li ha caigut el Globus d’Or aquest any i està nominat a l’Oscar), la cura en la part tècnica liderada per Maryse Alberti (que ja va mostrar la seva habilitat en aquesta temàtica a “El luchador“) i un munt de detalls en forma d’emotives clicades d’ull a les altres pel.lícules, els seus personatges, escenaris i música –aquí de Ludwig Goransson remesclant parts de l’original de Bill Conti-, “Creed” acaba sent com una plaent trobada d’amics a qui no els importa tornar a rememorar les batalletes de sempre mentre els seus fills corren al voltant. Honrant el passat però mirant al futur.

I a partir d’aquí ja queda en mans de Michael B. Jordan i un grapat de guionistes i directors proposar-nos coses noves d’ara endavant. En tot cas, el pas del testimoni ha estat prou convincent.

 

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies