Spotlight
8.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Tot va començar amb una persona i una dèbil sospita: un sacerdot acusat d’abús a menors. Un advocat de les víctimes que afirma que les autoritats eclesiàstiques coneixien els fets, és el nou film del realitzador nord-americà Tom McCarthy.

“Spotlight”, un equip d’investigació del diari “The Boston Globe”, que inicia les investigacions dels fets i que al gener de 2002 treu a la llum la complexa trama d’encobriment de casos de pederàstia que des de feia dècades portava a terme l’arxidiòcesi de Boston. Una notícia que va generar una gran commoció i a partir de la qual sorgiren multitud de casos més a mig món. “The Boston Globe” va guanyar el Pulitzer al servei públic al 2003 per aquesta notícia; Spotlight, guanyadora d’un centenar de premis i una de les favorites a l’Oscar a Millor Pel·lícula d’aquest any, és el thriller periodístic que relata els fets.

Un dels temes característics del cinema del realitzador nord-americà Tom McCarthy és el descobriment de la realitat. A pel·lícules com The Station Agent (2003) o The Visitor (2008), la seva millor pel·lícula fins a la data, habiten personatges complexos que tenen una visió de la vida que canvia després d’inesperats trobades o sobtades revelacions. Al seu cinquè film ens presenta el tenaç camí cap a la veritat d’un equip de periodistes a una comunitat tancada, inspirant-se a diversos títols l’epicentre dels quals és una investigació periodística que pretén descobrir els draps bruts del poder. En especial, beu de Tots els homes del president (1976): com a la pel·lícula d’Alan J. Pakula, McCarthy es centra a narrar exclusivament la investigació, portada a terme per periodistes íntegres, sense permetre efectismes ni interferències emocionals.

Spotlight

La posada en escena és sòbria, elegant, encara que excessivament tradicional. La càmera acompanya als periodistes pels passadissos de la redacció, els despatxos claustrofòbics, els soterranis atestats d’arxius, els tribunals de (in)justícia i les barres de bar, fent-nos partícips del cas o captant la dinàmica dels protagonistes per mitjà de plans generals i mitjans, deixant únicament els plans curts per als diversos clímax dramàtics que es van produint, com el descobriment de noves pistes o el testimoni de les víctimes.

Spotlight guanya en interès gràcies al seu ritme in crescendo i, especialment, a l’excel·lent tasca interpretativa del seu repartiment. El quartet que forma el grup d’investigació (Michael Keaton, Mark Ruffalo, Rachel McAdams i Brian d’Arcy James) brillen en la seva encarnació d’uns personatges compromesos amb la seva missió professional, la recerca i el descobriment de la veritat. Destaquen especialment Michael Keaton, en el paper de Walter “Robby” Robertson, cap de l’equip “Spotlight”, i Mark Ruffalo, en el paper de Michael Rezendes, un periodista ansiós per descobrir les misèries ocultes. Ambdues interpretacions, basades en la contenció, transmeten subtilment les incerteses d’uns personatges que fugen dels estereotips periodístics presents a pel·lícules afins. Així mateix, Stanley Tucci es llueix en el paper d’advocat d’origen armeni, clau per al discurs del film.

spotlight1

També destaquen una sèrie d’elements que ajuden a crear l’atmosfera desitjada per a la història. La fotografia, crua i sense artificis ni filtres de llum, copia l’estil de molts thrillers dels anys 70. La direcció artística emfatitza l’antic esperit de les velles redaccions. I l’efectiva banda sonora de Howard Shore, basada en una senzilla melodia de piano, afegeix melancolia al film i punteja, però no subratlla, els moments climàtics. Tot està, però, excessivament al servei d’una història lineal i sense subtrames, i es troba a faltar un major risc formal, com contenien Buenas noches, y buena suerte (George Clooney, 2005) o Zodiac (David Fincher, 2007), entre d’altres recents propostes similars.

Spotlight és una reivindicació del periodisme sòlid i professional, aquell que treballa amb fonts i dades contrastades, i dels reporters locals, en els temps d’Internet i la globalització. Discuteix la necessitat del ciutadà catòlic de preservar a ultrança la seva fe, qüestiona el comportament de l’Església i, també, l’ètica del nostre sistema judicial, dels nostres governants i de la societat corrupta en la que vivim. En aquest sentit, McCarthy i el seu guionista, Josh Singer, exposen la impossibilitat de trencar l’statu quo del sistema: Spotlight ens ensenya que l’únic espai de llibertat i de canvi es troba a la nostra presa de decisions diàries, discurs que reflexa especialment el personatge interpretat per Keaton.

 

 

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies