“Contra l’aparador” és la tercera novel·la en solitari de Marc Moreno que, a banda de l’excel·lent feina com a editor de Llibres del Delicte, és un autor molt interessant i que mostra una progressió més que notable. En la seva última obra desenvolupa amb facilitat tres trames que es van enllaçant per casualitats controlades i versemblants per donar forma a un univers negre molt proper i molt reconeixible.
Sense diners, sense feina i sense futur, la nòvia d’en David està embarassada i vol anar a viure junts abans que naixi el seu fill, així que el pressiona per aconseguir diners. El noi enreda tres amics per encastar un cotxe contra l’aparador d’una joieria. Un pla fàcil. En teoria. El germà d’en David és a l’hospital esperant que els metges salvin la vida del seu fill petit. Una baralla amb un dels doctors i la posterior amenaça cap al metge el posaran en una dubtosa posició davant la policia quan el fill del metge desaparegui sense deixar cap pista. La sergent dels Mossos que investiga un assassinat al barri dels germans, aviat anirà a parar al pis dels dos nois, on tothom té alguna cosa a amagar i ningú no parla amb claredat.
De l’argument que acabo de presentar es poden deduir fàcilment les tres trames. D’una banda, el cop fàcil del David i els seus amics, la trama més negre i gamberra, amb els personatges més extrems i els moments més sanguinolents. En paral·lel, les vicissituds a l’hospital del germà del David, una història que ens presenta amb molta emoció la impotència que es pot viure en aquestes situacions i com una decisió equivocada pot acabar en el més gran dels desastres. De fons, la sergent dels mossos i la seva investigació ens ajuda a unir les diferents històries i permet a l’autor parlar del rol de la dona en el món policial, de la família i la conciliació de vida professional i privada. En conclusió, una bona conjunció de temes que acaba donant cos a un text argumental i temàticament complex i ben enfilat.
Cal destacar també algunes de les solucions tècniques emprades pel Marc Moreno. D’una banda, el llibre està escrit en tercera persona amb l’excepció dels capítols dedicats a la sergent dels Mossos. Entenc que la intenció de l’autor és separar els dos mons, crear una barrera entre la sergent i la resta de personatges, deixant constància que ella es fica en un món que li és aliè. De l’altra, l’agilitat amb la qual es combinen els diferents estils a l’hora de presentar les veus dels personatges, amb un ús molt encertat dels estils lliures per donar molta velocitat narrativa a aquestes veus.
Per últim, entre tots els personatges, interessats i ben formulats, no podem oblidar el barri de La Verneda, escenari viu que no només serveix com a marc on presentar les aventures dels diferents elements de la història sinó que respira, és proper i genera sensacions contradictòries. Un retrat excel·lent d’un lloc físic que transcendeix el seu rol bàsic.
“Contra l’aparador” és la millor obra de Marc Moreno fins al moment. I veient la progressió, estic segur que la següent tindrà encara més encerts i arribarà encara més lluny que aquesta. Es nota l’esforç de l’autor per crear una trama propera i per buidar en les pàgines del llibre idees i sentiments que ens fan propera la persona darrere de totes les paraules del llibre.
Envía una resposta