1. David Bowie – “Lazarus”
El nou disc de David Bowie ja tenia reservat el lloc d’honor a la nostra nova Playlist, però amb la seva sobtada mort pocs dies després d’haver-lo pogut escoltar tot ha adquirit un nou sentit. Portem dies escoltant quasi de manera compulsiva, com intentant retenir-los no fos que se’ns escapéssin, els grans temes de la seva llarga carrera. Celebrant la gran quantitat de bona música que ens ha deixat algú que mai no va deixar de crear, d’arriscar, de fascinar-nos. I com a colofó final, aquest “Lazarus” que voliem destacar del seu últim treball i que venía acompanyat d’un videoclip que ara se’ns torna profètic. Un Bowie moribund ens cantava des del llit, ”mireu aquí dalt, soc al cel”. I sí, allà entre les estrelles el veurem per sempre quan aixequem el cap.
2. Stay feat. Andy Bell – “Pinkman”
Nascuts aquí mateix a Barcelona, els Stay porten dècada i mitja facturant el seu solvent indie pop. Des de treballs auto-editats i projectes finançats via crowfunding fins a signar amb segells de nivell i tocar en festivals de referència, els Stay s’han currat a consciència anar-se guanyant el reconeixement que la seva bona música mereix. Ben aviat publicaran el seu nou disc “The mean solar times”, produït per Owen Morris (Oasis, The Verbe) i els podrem veure de nou en directe. Com a avançament, ja tenim “Smiling faces” i “Pinkman” una nova melodia psicodèlica fusionada amb pop-rock i amb el recolzament a la guitarra d’Andy Bell (Oasis, Ride, Beady Eye).
3. Weezer – “King of the World”
Igual que els Beatles, aquest any els Weezer també tindran el seu propi “White Album”, el desè de la discografia dels nord-americans i que segueix la seva gamma cromàtica que ja els va portar a treure un àlbum blau, un de vermell i un de verd. El blanc serà un disc que ens diuen que tindrà inspiració playera, que han escrit tot passejant per Santa Mònica o Venice. I si bé no el publicaran fins a l’1 d’Abril, ja ens han deixat escoltar un grapat de talls com la dinàmica i enganxosa “Thank God for the girls”, la més relaxada “Do you wanna get high?” i sobretot la carta de presentació oficial “King of the world”, un tema rock que adelanta la primavera i dóna ganes de sortir a fer el cabra per la platja com el protagonista del seu videoclip:
4. St. Lucia – “Physical”
No queda ni una setmana per poder escoltar “Matter” el segon àlbum de la formació d’electro-poppers instal·lada a Nova York St.Lucia. Ells es mouen entre sintetitzadors com peixos a l’aigua. Ja ens ho van demostrar en el seu debut “When The Nights” (2013) o més recentment en l’estupenda remezcla que van fer del “G.U.Y” de Lady Gaga. De moment ja ens han avançat tres temes de la seva nova proposta: “Dancing on Glass”, acompanyat d’un surrealista videoclip, el xut enèrgic que suposa “Physical”, i la tremenda balada que ens han portat com a tercer senzill “Love Somebody”. Ens quedem amb el segon, “Physical” en el que Jean-Philip Grobler, l’home d’origen Sud-africà al capdavant de la formació, brilla a través de capes i capes de sintetitzadors, percussions i loops vocals que deixen sense alè.
5. Skunk Anansie – “Love Someone Else”
Des del 2012 que trobavem a faltar els britànics Skunk Anansie i sobretot la seva cantant Skin. Poques com ella són capaces de llençar temes com dards enverinats combinant a la perfecció una veu seductora i tot el poder de la força o inclús mala llet quan cal. Aquest 2016 arrancava amb l’aparició del seu nou disc “Anarchytecture”, un disc menys potent i variat del que ens hauria agradat però que inclou alguns talls marca de la casa com “Beauty is your curse” al costat de balades o aquest primer single electro-poper, “Love someone”. I que en tot cas confirma Skin com una de les vocalistes més interessants del panorama rock actual.
6. Fangoria – “Geometría polisentimental”
Com els Astrud fa uns anys a “Cambio de forma”, a Fangoria els hi ha donat per la geometria en el seu nou senzill “Geometría polisentimental”, avanç del seu nou disc d’estudi, “Canciones para robots románticos”, que sortirà a la venda el proper 12 de febrer. Per al dotzè disc de la seva carrera el duo ha comptat amb la producció de Guille Milkyway (La Casa Azul) i Jon Klein, que ja van treballar amb ells en l’anterior “Cuatricomía” (2013). Segons expliquen, han intentat que Guille Milkyway no sigui tan Guille Milkyway com acostuma a ser i que Jon Klein faci cançons de disco music i més pop. Però de moment en “Geometría polisentimental” sembla que no ho han aconseguit del tot, i és que més Milkyway no podia sonar. Encara que també sona a Fangoria, i molt. Un nou “Dramas y comedias” amb essència Dinarama, ple d’efectes molt ben portats i una lletra plena de trapezoides, poliedres i polígons. Enganxa i molt.
7. Fleur East – “Sax”
En el Regne Unit la seva versió del “Uptown Funk” es va fer tan popular com la de Mark Ronson i Bruno Mars. Va ser gràcies a una de les seves actuacions en el X Factor UK del 2014, programa del que va quedar finalista i en el que se la va poder veure cantar temes de Chris Brown, Jessie J, Ryan Lewis and Macklemore, Whitney Houston o Michael Jackson. Es va quedar en les portes, però el passat 8 de novembre va tornar al programa per deixar bocabadats a tots els seguidors del programa en la presentació del seu senzill “Sax”, una bomba d’estils pop, disc, funk i R&B, amb unes trompetes estil “Wanna Be Startin’ Somethin’” amb molt de ganxo. El tema ha servit per presentar el seu àlbum debut, “Love, Sax and Flashbacks”, a la venda des del 4 de desembre. Un disc ple de referència musicals dels anys 60, 70 i 80s (de la música que Fleur East va mamar des de ben petita), amb uns arranjaments que resulten tan frescos com la veu d’aquesta nova Donna Summer. El disc inclou sorpreses tan grates com la sinuosa “Paris”, la potent “Kitchen” (amb la base del “Dancing Machine” dels Jackson 5), la infecciosa “Over Getting Over” amb aquests beat beat a l’estil “Le Freak” dels CHIC, o “Serious”, inclosa en la versió deluxe de l’àlbum, plena de groove.
8. Noonie Bao – “Criminal Love”
“Noonia” el recent EP de Noonie Bao, no és el seu primer treball, però com si ho fos. En 2012 va publicar el seu debut “I am Noonie Bao”, que va rebre lloances a Suècia, el seu país natal, però no ha estat fins ara que la resta del món ens hem fixat en ella, malgrat la seva envejada cabellera. I és que la seva faceta com a escriptora i col·laboradora per a artistes com Charli XCX, Carly Rae Jepsen , Clean Bandit i Avicii, l’han posat en el punt de mira. Noonia és tan friki com a fascinant, cosa que es reflecteix en el seu treball, amb el que omple d’emocions sonoritats pop plenes d’imatges, com la seva pàgina web (com li agraden les sessions de fotos a aquesta noia!). Després d’avançar-nos els temes “I’m In Love” i “Pyramids”, ens arriba el tercer senzill del EP: “Criminal Love”, que arriba acompanyat d’un video dirigit pel danès Anders Malmsberg.
Envía una resposta