Des de l’any 1997 en antena i sembla que de moment no hi ha intenció de retirar-lo de la graella de programació de la televisió pública espanyola. “Corazón” és el programa de “crònica social” presentat per la sempre edulcorada Anne Igartiburu i que amenitza els migdies dels telespectadors de La Primera.

Em va moure la curiositat. Em preguntava com seria una edició de “Corazón, Corazón” a l’any 2016. Perdó, ara ja “Corazón” donat que la reiterativa menció al quadrat sembla que va passar a la història. Així que un dilluns de gener em vaig aventurar a tant singular experiència i vaig comprovar que, encara que li canviïn el decorat amb ànim de modernitzar el que és anacrònic, el fons i la intenció del programa no han variat en absolut.

En primer lloc la galeria de personatges que protagonitzen cada edició: Chabelita (la filla d’una “tonadillera” entre barrots), Cayetano (el fill d’una Duquessa traspassada) la guanyadora de Miss Món (però encara existeixen aquests certàmens?) i Elsa Pataky (gran actriu de voluptuós prestigi). En la meva opinió, només els faltava un torero, encara que em consta que també són habituals del programa acompanyats de les seves entregades i patidores esposes…

A continuació el to del programa. Aquella amabilitat que ja no es porta, distanciada de l’acarnissament, aquell massatge moral a personatges i telespectadors, aquell silenciós respecte i homenatge a una monarquia que no forma part dels seus continguts, aquell masclisme encobert tant d’antany que potencia models de dona anacrònics, sempre esclaves de la família i de la bellesa… Em produeix el que es diu “ràbia”. Ràbia perquè el diner públic es fa servir en fer reportatges i en perseguir personatges d’una Espanya respecte als que una televisió pública hauria de passar pàgina urgentment.

Les Chabelitas, Cayetanos i Franciscos ja disposen dels seus altars a les televisions privades i és molt legítim que es retroalimentin mútuament amb fins lucratius… Però resulta com a mínim discutible que una televisió pública ofereixi diàriament a mode d’aperitiu previ al Telediari un ventall social més propi de quan la televisió era en blanc i negre.

Per sort el model de dona ha canviat substancialment, els tipus de família també, el món del toreig genera més polèmica que aplaudiment… Però, ón està aquesta societat a la televisió pública? Està clar que a un programa com “Corazón”, de moment, no…

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies