Lumen publica Colgando de un hilo, un recull de contes sobre la dissort amorosa de la inquietant Dorothy Parker.
En una acurada edició, Lumen presenta un recull de contes de la provocadora Dorothy Parker. La seva perspectiva crua de la realitat social novaiorquesa ens dóna una imatge realista i punyent sobre la desesperació que provoca l’amor. Des del flirteig inicial fins a l’abandonament, les històries de parella es desenvolupen entre la ironia i el dolor. Les dones apareixen com a éssers que s’enganxen a amors ridículs, que s’aferren en unes relacions que creuen eternes.
Parker captiva des de l’acidesa d’una societat que construeix l’amor en parella a base de vulgaritat i utopia. Com a éssers vius a la mercè d’un amor que mai arriba o d’una trobada esperada que desespera. Basats en el diàleg, interior i exterior, els contes de Parker reflecteixen unes relacions de parella on l’amor titubeja constantment entre la passivitat i la hipocresia; entre l’ideal i la realitat no acceptada. Ho fa, això, sí, des del punt de vista de les dones. Dones despullades d’afecte, que busquen desesperadament que el telèfon les salvi i les guareixi de les seves inseguretats i dels seus malmesos esperits. No pretén, en cap cas, ser un llegat feminista, sinó, més aviat, un reflex de la desesperació i l’absurditat de persones que es troben dessolades davant l’aprofitament de l’altre.
Ens trobem davant d’una narrativa directe, sense embuts. Però on les formes i el missatge es presenten amb una bella i irònica tristesa. Passegem pels locals de moda, on l’aparença i les ànimes vagues es troben a la recerca d’un amor que els ompli el buit de la pròpia existència. Dones que cauen en el patetisme de creure que l’amor etern arribarà de les mans del desig passatger d’un home.
Uns contes replets de cinisme i intel·ligència sobre l’univers de les dones i de les parelles. Una mirada crua i punyent d’una societat que mostra una cara, crea unes expectatives i formula una solució poc natural. Tot i estar escrits durant la primera meitat del segle XX, les situacions i escenaris que s’hi plantegen són plenament vigents. Demostrant, una vegada més, la universalitat d’unes històries escrites des de la veritat més dolorosa. D’aquella veritat que ens deixa amb el cul enlaire.
Envía una resposta