El passat i el present, el Liceu i el teatre Principal, la música i el teatre, l’amor i les passions ens arriben de la mà de Xulio Ricardo Trigo i les seves veus del Liceu.
“Les veus del Liceu” entrellaça dues històries d’amor que passen en dos temps diferents. La primera l’any 1993 quan l’Eduard, un professor de cant que es veu obligat a deixar la seva carrera, descobreix l’Anna, una noia tartamuda que neteja al Liceu, però que té una veu increïble. L’Eduard sent que l’Anna li podria retornar l’emoció dels escenaris.
La segona història ens trasllada a 1860. L’Armand és un dels croats, un grup de joves que defensen el teatre Principal enfrontats als liceistes, defensors del Liceu. Un dia coneix la Glòria, una noia innocent, filla única d’un hostaler i, en aquell moment, l’Armand sabrà que alguna cosa ha canviat a la seva vida.
“Les veus del Liceu” connecta dues èpoques però a la vegada mostra dos mons diferents -i en alguns punts semblants – a través dels seus personatges. Dues èpoques i dues històries d’amor, una en el passat i l’altra en el present de la narració, totes dues força complexes i gens fàcils de caminar cap a la felicitat. La connexió entre totes dues seran els dos incendis que va patir el Liceu, el del 1860 i el del 1994 i algun que altre secret familiar que es va coneixent…
Un dels punts interessants de la novel·la és la recreació del món dels cafès i la Rambla del segle XIX, la vida de la burguesía en uns anys que ja entrava en decadència en contrast amb la de les classes proletàries que lluitaven per aconseguir més drets.
Una novel·la de personatges, d’històries que s’entrellacen, que navega entre passat i present per apropar-nos al primer i mostrar-nos com afecta en el present totes i cada una de les coses que hi han passat.
Envía una resposta