Sexualitat, identitat, amor, conflicte interior i exterior per la lliure definició i acceptació d’un mateix… Temes tant presents a l’actualitat com tabús a principis de segle XX són els que el director Tom Hooper (“El discurso del rey”, “Les Misérables”) aborda en el seu nou film. Una història amb tant potencial de matisos en el fons com carregada de bones intencions i contenció en la seva execució que el torna a postular a ell i els seus actors protagonistes per la temporada de premis.
“La chica danesa” narra el cas real de qui es pot considerar una persona pionera en l’assumpció de la transexualitat. Als anys 20 Einar Wegener (Eddie Redmayne) triomfava com a pintor de paisatges i estava feliçment casat amb la també pintora Gerda (Alicia Vikander). Però d’una manera anecdòtica, el dia que Gerda li demana al seu marit que es posi vestit i mitges per suplir una model per un quadre que li ha fallat, la personalitat femenina d’Einar comença aflorar. De forma gradual va assumint que se sent dona tot i haver nascut en el cos d’un home, i per culminar el canvi i poder viure plenament com a Lili Elbe, es va sotmetre a una cirurgia de canvi de sexe, en aquella època encara totalment experimental.
Aquesta historia real recollida lliurement en un llibre de David Ebershoff i guionada per Lucinda Coxon, el director Tom Hooper la sap portar amb bon gust, un to elegant i que aprofita les oportunitats visuals que li atorguen la professió del matrimoni protagonista.
Un matrimoni protagonista que compta amb dos grans actors que són l’altre element que eleva la pel.lícula. Eddie Redmayne, tot i que dóna la sensació que el paper de Lili no li suposa cap dificultat, aborda amb la seva sensibilitat habitual aquest personatge dual i expressa la seva evolució sobretot a través d’una subtil gestualitat.
I on la historia composa un treball de personatge més interessant és en la seva dona, interpretada per una esplèndida Alicia Vikander. Tot i partir com un element secundari, es menja les escenes en què apareix i desplega tot un mosaic de sentiments combinant espontaneïtat i calat.
Però la historia de “La chica danesa” no acaba de semblar que aprofundeixi prou bé en el que vol explicar. Les raons per la feminitat de Lili es basen en recursos bastant superficials i repetitius, sobretot centrats en la roba. Però més enllà de que a la protagonista li agradi posar-se mitges no es va gaire més enllà en parlar de forma interessant ni que desperti empatia sobre els seus sentiments i motivacions.
I això és en general un reflex del què més se li pot criticar a “La chica danesa”. Que tot i estar interpretada per bons actors, saber aprofitar el seu component artístic i explicar una historia amb sensiblesa, deixa la sensació de quedar-se en una bonica postal sense profunditat. Tot s’ha mogut per terrenys convencionals, còmodes, amb una contenció mil·limètrica, gens arriscada i massa calculada. Calculada per aconseguir Oscars? De moment ja ha aconseguit 4 nominacions, veurem el 28 de febrer si es materialitzen.
Envía una resposta