Henry Hobson s’estrena en el cinema amb “Maggie”, un film de zombies atípic que retrata un moment inusual d’aquests sers, el del canvi gradual de persona a mort vivent. Protagonitzada per Arnold Schwarzenegger i Abigail Breslin, el film lent i pausat combina moments tensos amb altres de gran bellesa.
A “Maggie”, els zombis tenen sentiments. I Arnold Schwarzenegger compon un dels papers més subtils i emotius de la seva carrera quan es posa en la pell d’un pare disposat a fer el que calgui per protegir la seva filla (Abigail Breslin), infectada amb un virus i obligada a romandre en quarantena. “Maggie” retrata un moment inusual al cinema de zombis: el del canvi, gradual, de persona a mort vivent.
“Maggie” és una pel·lícula de tempo lento. Necessita paciència i si no li doneu us perdreu un tram final cruel, trist però de gran bellesa. També s’ha de tenir molt clar el que un va a veure. “Maggie” NO és un film amb Arnold “Terminator” Schwarzenegger aniquilant zombies sense remordiment. Aquí és un pare que sap que la seva filla té una sentència de mort sobre el seu cap. Haurà de matar-la del tot o veure-la com una morta en vida, però mai més tornarà a ser la seva nena.
“Maggie” suposa una estupenda carta de presentació per a Henry Hobson, el seu director, que fins ara s’havia dedicat, sobretot, a dissenyar títols de crèdit per a pel·lícules i videojocs. També suposa una bona oportunitat per veure un Arnold diferent i, fins i tot, entranyable. I s’ha de destacar la interpretació d’Abigail Breslin amb un personatge que evoluciona des de la indefensió al perill latent mentre mira de dir adéu a tot el que perdrà quan deixi de ser ella mateixa.
Envía una resposta