Fargo - Temporada 2
8.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

De nou l’univers dels germans Coen aterra (mai millor dit) a les nostres pantalles en forma de 10 episodis que pretenen igualar o fins i tot superar la fantàstica primera temporada que es van marcar de la mà de Billy Bob Thornton i Martin Freeman a FX, sota la direcció de Noah Hawley.

Els esdeveniments ens situen a finals dels anys 70, Minnesota, a la petita localitat de Luverne, on un accident engegarà aquesta maquinària tan característica d’humor negre, sang i personatges estrambòtics.

Seguint unes pautes semblants a l’anterior temporada, la història es desencadena sense pressa però sense pausa, traient de la letargia induïda en una societat puritana a uns habitants, el destí dels quals esdevé en impredictible i alhora vibrant, ja que l’aleatorietat dels esdeveniments és una de les grans bases d’aquesta sagnant història.

Fargo-Temporada2

Mentre aquests personatges viuen les extraordinàries situacions que els treuen de la seva vida quotidiana, una sèrie d’elements foscos, acostumats a la vida de l’hampa, convergeixen en la història per aportar aquest toc canalla i animal, de reaccions primàries i ferocitat pròpies d’una època passada, quan les coses s’arreglaven a força de trets i unitat familiar en el més pur estil mafiós.

És en aquesta mescla tan interessant, on els diàlegs, l’acció, el drama i l’humor catapulten a la sèrie cap al podi de les més grans, sense oblidar una factura tècnica tan fotudament ben cuidada (a veure qui és el guap@ que es fica amb el seu filtre “Instagram”), com aquesta facilitat de posar el títol inicial sempre en el millor lloc i al millor moment, o aquests plànols múltiples, aquest enfocament des del punt de vista més encertat…. o aquesta gran banda sonora, que de nou ens descobreix i redescobreix temes fantàstics, sense oblidar la simfonia de Jeff Russo, que torna a oferir aquesta estranya i màgica solemnitat.

Kirsten Dunst, Fargo Temporada 2

Ho tenia difícil, però sembla que Fargo ha trobat el camí encertat per oferir – mitjançant salts generacionals, la connexió dels quals és un altre dels punts forts de la sèrie – temporada rere temporada, la seva dosi de qualitat i sorpreses, permetent-se fins i tot aportar elements per retratar canvis socials, crepusculars fins i tot en alguns aspectes, de la idiosincràsia americana.

Al final de la primera temporada s’esperava amb ganes la segona, ara s’espera amb certa ansietat la tercera.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies