Rudimental feat. Mahalia – “We the Generation”

Comencem la nostra PlayList amb el tema que ha donat nom al darrer treball dels londinencs Rudimental, “We the Generation”. Publicat a principis d’Octubre, l’àlbum suposa un suma i segueix de “Home”, amb el que van debutar fa un parell d’anys. Encara que repeteixen fórmules, el seu nou àlbum està lluny de resultar tan refrescant com el primer, però es deixa escoltar amb molt de gust. Inclou col·laboracions com les d’Ella Eyre, Will Heard, Ed Sheeran, Dizzee Rascal o MNEK. Destaquen temes com “Too Cool”, on es potencia el so drum & bass al que ens tenien acostumats, però ens encanten sobretot els seus coquetejos amb el soul (“Needn’t Speak”) o amb el House, el Acid-Jazz o el Nuyorican Soul dels noranta que tant recorda als Master at Work, com en aquest “We the Generation”,amb la veu de Mahalia, o en “Breathe”, amb Lianne La Havas, inclòs en la versió Deluxe del disc.

Kate Boy – “Midnight Sun”

Li teníem ganes. Després de tres anys publicant senzills i EPs, per fi podem gaudir del primer àlbum del trio suec/australià de pop electrònic Kate Boy. La veritat és que molt del que inclou el disc ja ho havíem pogut escoltar i re-escoltat des de fa un temps, però assimilat en conjunt i amb la incorporació dels nous temes, l’experiència és d’autèntic vertigen. Amb la producció de Christoffer Berg (The Knife, Depeche Mode), “One”, que així es diu el disc, inclou una quantitat de hits que deixa bocabadat. Podria esmentar gairebé tot el disc (un dels millors de l’any sense dubte), però només us citaré aquest “Midnight Sun” que ha servit de presentació de l’àlbum i que compta amb un videoclip en el que podem veure a Kate Akhurst ballant a casa seva. A casa meva, jo també el ballo. Atenció col·leccionistes, a la web de la productora podeu comprar el seu disc signat, en CD i vinil.

Santigold feat. ILOVEMAKONNEN – “Who Be Lovin’ Me”

Entre els desitjos per aquest any nou està el fer-se amb el nou disc de Santigold, “99¢”, que si tot surt segons el previst sortirà publicat el proper 22 de Gener. Només que conservi la qualitat dels seus dos treballs anteriors, ja tindrà assegurat el lloc en les llistes del millor de l’any. Els seus dos avançaments ens fan confiar en que així serà. D’una banda el resplendent i jamaicà “Can’t Get Enough of Myself (feat. B.C.)” i per una altra aquest tremend i adorable (per rar) “Who Be Lovin’Em” amb la col·laboració inestimable de ILoveMakonnen. La llista de col·laboracions en “99¢” la completen Rostam Batmanglij (Vampire Weekend), Hit-Boy, Dave Sitek (TV on the Radio), Patrik Berger, Justin Raisen, Sam Dew, John Hill i McKinney.

Selena Gomez – “Same Old Love”

Des de la seva actuació en els últims American Music Awards, la cantant i actriu nord-americana Selena Gomez ha vist com el seu senzill “Same Old Love” ha anat escalant a poc a poc en la llista Billboard situant-se en el Top 10. El tema, composició de Benny Blasco, Charli XCX, Ross Golan i el duo noruec Stargate, és sens dubte un dels millors del seu recent “Revival”, el seu segon àlbum d’estudi, que inclou també algun que altre tema interessant, sobretot els més dance, com “Kill Em With Kindness”, amb aquestes xiulades contagioses, “Survivor”, amb el que s’uneix a la moda del Tropical House, o “Me & The Rhythm”, produïda per Max Martin i relegada sense raó al “bonus track” de la versió Deluxe del disc. Encara així, l’àlbum no acaba de mostrar a aquesta Gomez madura que ens volen vendre, ni falta que fa.

Jamie Woon – “Message”

Soul, del de debò, del que fa honor al seu nom. Això és el que hem trobat en “Making Time”, el segon àlbum del cantant i compositor britànic Jamie Woon. Ell cita a Kendrick Lamar i D’Angelo entre les seves influències, però és el nom de Marvin Gaye el primer que et ve al cap al sentir-lo cantar. Tot una afalac, per a un home que l’ha dedicat el seu temps al seu nou treball, i això es nota. Woon s’allunya de l’estil una mica més pop amb tints electrònics amb el que va debutar, i es torna tan orgànic com a exquisit. El seu disc és una gran i grata sorpresa, de les millors de l’any. Un àlbum per asseure’s i delectar-se, començant per aquest “Message” que tan bé assenta les bases al disc.

Pell – “Queso”

Després de sorprendre’ns l’any passat amb el seu àlbum debut “Floating While Dreaming”, el raper de Nova Orleans, Pell, arriba amb un nou treball, “LIMBO” en el que torna a jugar amb el Hip-Hop antigravitatori. “Cafè Du Monde” el va servir com a primer avançament, impecable. Però després va venir aquest “Queso”, i el dit es va quedar ancorat en el ‘repeat’ del reproductor. Produïda pel guitarrista dels TV on the Radio, Dave Sitek, el tema ens recorda, amb aquesta percussió de bombos i esquellots, al “Low Rider” dels War, però Pell va encara més enllà: “I got tha moolah, moolah, Queso, Queso…”. Ull també als temes “93 Supreme” i “Incomplete”, inclosos en el trasklist de “LIMB”, que bé mereixen una escolta.

Chris Brown feat. Solo Lucci – “Wrist”

Que ningú es porti a enganys, per molt que en la seva portada aparegui Chris Brown abrigallant en els seus braços a la seva petita filla d’un anyet, ni molt menys el seu contingut és tan paternal. De fet, el setè disc del cantant de 26 anys, és sobretot d’alt en contingut sexual. Potser ha escoltat això que amb un bebè en braços es lliga més, o pot ser que pensi que convertint-se en pare solter s’apropa una mica més al seu ídol Michael Jackson. Però centremonos en el disc: Brown ofereix en “Royalty” una demostració de domini del R&B cada vegada més perfeccionat, convertint allò comercial en autèntica naturalitat, passejant-se sense esforç entre una serralada d’estils que té ben assumits, des dels temes dance revolucionats (“Anyway”), els mitjos temps afinats (“Zero”), l’Old School més sensual (“Back to Sleep”, “Make Love”), o del Hip-Hop més canyer, com aquest “Wrist”, que té tant de ganxo com el seu “Look at Me Now” de 2011. L’acompanya rapejant Solo Lucci.

Son Little – “Lay Down”

Tanquem la nostra PlayList amb un home molt modest, Son Little, que de petit només en té el nom, perquè de talent li sobra per a una estona. Nascut a Nova York, però criat a Filadèlfia, el músic ens proposa que ens ho prenguem amb calma, amb una col·lecció de cançons de nu-soul plenes de sensualitat, balades romàntiques i molt de “feeling”. El seu àlbum debut homònim “Son Little”, destaca sobretot per captar a la perfecció l’ànima blues de la vella escola i per haver-li injectat de forma sigilosa uns arranjaments electrònics que el converteixen en una obra ben especial. Aquests riffs de guitarra, si us plau! Una delícia per les oïdes i per l’ànima, on pocs músics aconsegueixen arribar. Resulta difícil destacar-ne només un dels 15 temes que composen el seu disc, així que ens quedarem amb aquest “Lay Down”, per ser el darrer senzill publicat, un tema que Son Little va composar al llit, a costat de la seva dona i amb la xiulada de la tetera com a so de fons. Ja puc sentir l’aroma del te.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies