Dirigida per la britànica Sarah Gavron, “Sufragistas” presenta una visió dura i crua sobre el moviment que es va engegar a l’Anglaterra de principis de segle XX. Les dones vivien sota el patriarcat social i laboral de l’home. La impossibilitat de votar i les extremes condicions d’abús i menyspreu a les que eren sotmeses, en va fer revoltar unes quantes. Van néixer les sufragistes.
El realisme traspua per la pantalla des del primer minut, per a oferir-nos una visió dura i indulgent de les condicions que havien d’aguantar les dones treballadores. Ho fa prenent com a protagonista Maud Watts, una dona casada i amb un fill, que comença a estar cansada de les injustícies que va patint a la fàbrica. Les reclamacions per la via pacífica per a assolir el dret a vot topen amb unes estructures socials immobilistes i insensibles, dominades pels homes. Com a alternativa, a les dones només els queda la desobediència; una desobediència que copeja amb la mateixa violència que elles estan rebent.
Maud, sota l’excel·lent interpretació continguda de Carey Mulligan, es converteix en un eix que ens mostra la buidor i el drama que ha de sofrir una dona que reclama els seus drets. A la feina, a la llar, amb el marit i amb els veïns les dones pateixen un arraconament social. Se les infravalora i se’ls lleva la condició humana. El dret a vot, no és més que un element visualitzador del dret a la vida, del dret a la llibertat d’elecció en qualsevol aspecte de la seva quotidianitat. En aquest sentit, el film aconsegueix el seu objectiu d’exposar i dibuixar el dolor de la lluita. Renunciar a la família, a l’acceptació social per a aconseguir la llibertat pesa, però pesa encara més la condemna que durant segles han hagut d’estar suportant. És hora doncs, d’un cop de puny a la taula. Sense condicions. On la por deixa pas a la unió i a la llibertat.
D’aquest drama social cal destacar l’aparició il·luminadora de Meryl Streep i, sobretot, la potència del missatge. Tot i així, l’estructura del producte final grinyola. La trama pateix un esbiaix sobtat, en el precís instant on altres començarien la pel·lícula. En aquest sentit hom troba a faltar cert equilibri, certa sensació de tancament. I és que el clímax s’engega just quan finalitza el film. Quan l’espectador té ganes de sang i fetge, de veure-hi materialitzada l’acció, de copsar com la perversió del poder rep el que es mereix.
En definitiva, “Sufragistas”, presenta un fet històric encertat, colpidor i pròxim. D’un realisme que atrapa i sacseja, i una ambientació i definició dels personatges força acurades gràcies a l’energia compromesa de les tres grans dones que condueixen aquest film: la directora Sarah Gavron, la guionista Abi Morgan i l’actriu principal Carey Mulligan. Seria bo, no quedar-se només amb el gran tema del dret al vot. Com a societat, gratem una mica i mirem al voltant. I ens adonarem que avui dia encara ens queda camí per aconseguir l’equitat. Tant de bo així sigui.
Envía una resposta