Turbo kid
7.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Imagineu un “goonie” que es trasllada, amb la seva bicicleta, al món apocalíptic de Mad Max. Però continua sent un adolescent i troba l’amistat, l’amor i l’aventura encara que esclati algun cap o es talli, amb força esquitxos, un braç, això és “Turbo Kid”

“Turbo Kid” neix d’una compilació de curts “The ABCs of Death” de la qual es van poder veure les dues entregues que s’han fet fins ara a Sitges. Quan es va començar a rodar el projecte, els seus impulsors van deixar lliure una de les lletres perquè s’hi pogués presentar tothom qui volgués, i per votació popular se n’escolliria un, que entraria al film. Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell s’hi van presentar, amb un curt anomenat “T for Turbo”. No van guanyar, però la seva petita pel·lícula va tenir cert recorregut i els va sorgir l’oportunitat de convertir-la en un llarg, la seva òpera prima, després d’una vintena de curts. No la van desaprofitar: és aquest “Turbo Kid”, que arriba avalada pel premi del públic al prestigiós South by Southwest Film Festival i que vam poder veure a la passada edició de Sitges.

Turbo kid

“Turbo kid” ens trasllada a l’any 1997, un de diferent al que nosaltres hem viscut. És un futur alternatiu. La terra ha estat devastada per la pluja d’àcid i l’aigua s’ha convertit en un bé escàs. The Kid (Munro Chambers), un noi que deambula per aquest paisatge desèrtic amb la seva BMX, haurà de lluitar contra el poderós Zeus (Michael Ironside) per rescatar la seva amiga Apple (Laurence Leboeuf), que ha estat segrestada.

Quan comença “Turbo Kid” penses  que és com si un “goonie” amb la seva bicicleta s’hagués traslladat al món apocalíptic de Mad Max. Però compte, el film d’Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell  no és per nens (a menys que els vulgueu crear un trauma). Els esquitxos de sang, el despreniment de visceres i l’amputació de membres no la fa apta per menors. Els que sí estaran encantats són els que van créixer amb el cinema dels 80 i els fans del Festival de Sitges (aquells que quan esclata un cap aplaudeixen o riuen estil Pare Noel: hohohoho). “Turbo kid” és un homenatge a la cinematografia d’aquesta època. Amb música de sintetitzador, aquesta revisió adolescent del món de Mad Max destil·la humor, amor, aventura i molta sang.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook2Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies