L'empestat
9Valoració

TA 2015 ja arriba al final d’aquesta edició i ho fa amb carmels com L’empestat de Jordi Oriol. Un domini màgic de la immensitat i l’acústica de la paraula, tant com intèrpret en escena com autor del propi text. Amb la finísima direcció de Xavier Albertí, La Planeta és l’espai on s’estrena aquesta peça teatral conduida per uns brutals Caliban i Gabriel.

Tot és fosc i sents ploure. Es fa clar i està plovent. De la boca d’un home, de cames negres i peludes i amb camisa blanca, en floreix un “Merdra!”. I a partir d’aquí, com la pluja, les paraules no paren. Aquest home es troba sobre el piano. A l’altre punta, sobre les tecles de l’instrument, les mans d’un altre home vestit amb frac. Els dos amb caràcter simiesc flueixen entre la pluja amb una energia salvatge que els embolcalla cos i veu. Una energia que sacseja la sala d’inici a final.

“La pesta és silenci”

Camus, Oriol, Albertí i Pedragosa constitueixen el camp base. L’autor perverteix ‘La tempesta’ de W. Shakespeare (com ja havia fet amb ‘La caiguda d’Amblet’ a partir de ‘Hamlet’). I també, com llavors havia fet amb ‘La caiguda’ de Camus, en aquest cas es recolza amb el mateix referent, quant l’autor, però amb l’obra ‘La pesta’. En l’equip l’acompanyen Albertí i el flipant intèrpret i músic Carles Pedragosa. El so és el terreny de joc on s’hi troben la paraula, onomatopeies, la caiguda constant de l’aigua, la música, els sorolls. I aquest terreny de joc és una composició sonora amb capes rítmiques, poètiques, gramàtiques i escèniques bestials.

 “L’amor es una xuminada”

Ens expliquen el moment que els personatges, Caliban i Ariel de ‘La tempesta’, estaven esperant: restar sols. Un cop Miranda i Pròsper s’han esfumat, Caliban esdevé de nou l’amo del petit regne d’aquesta illa. Torna a ser-ne el poder màxim, però de forma diferent. Després d’haver compartit l’illa al costat de Pròsper, s’ha empestat. S’ha empestat per paraules que vomita non-stop. Està contaminat per una llengua que no deixa, en cap instant, d’evocar la traïció que ha viscut en els darrers moments de la seva vida. [G]a[b]riel i Caliban expulsen sons de tot tipus per tal de postrar un univers infecte al qual han sobreviscut.

Les amebes no ho fan això de pensar, tan sols existeixen”

La unió de Shakespeare i Camus és hardcore. T’arranca del seient i t’arranca l’energia més instintiva. El drama traspassa l’escena per ficar-se dins l’ànima del públic. I alhora es qüestiona, com un text tan rimat i certament matemàtic -tot i que incorpora desviaments i armadures de paraules en castellà o bé castellanismes- pot estar millor jugat que la manera que tenen aquest equip de ‘L’empestat’ de fer-ho. És immens i ferotge. Immillorable i un gran encert de text i de proposta catalana i contemporània. Redescobrir que la llengua i que l’avui, sigui quina sigui, sigui on sigui, té dimensions infinites.

Indi Gest produeix aquesta creació magnífica que molt aviat correrà per la ciutat comtal o bé pel món sencer, a poder ser. Una gran ovació a una extraordinària obra d’art.



Teatre: Sala La Planeta
Web teatre
Autor del text: Jordi Oriol
Direcció: Xavier Albertí
Intèrprets: Jordi Oriol i Carles Pedragosa


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies