Natalie Portman és la Reina Amidala. Llargues sessions de maquillatge i vestuari per encarnar a l’estimada d’Anakin Skywalker i mare dels bessons de la trilogia antiga, Luke i Leia.

Natalie Portman va néixer, amb el nom menys conegut de Natalie Hershlag, a Jerusalem el 9 de juny de 1981, just el dia de l’aniversari de la seva mare. A la seva família es barregen tot tipus de cultures, els seus avis són polacs i romanesos, la seva mare és nord-americana i el seu pare, metge, és israelià.

Quan la Natalie només tenia 3 anys, la família es va traslladar als Estats Units i van viatjar per tot el país fins que finament s’establiren a New York al 1990. Durant aquest periple, va apuntar-se a classes de ball i de cant. Reconeix que de ben petita li agradava muntar shows a casa i entretenir a la gent, tot i que ella pensava més en els escenaris de Broadway que en els platós de cinema.

portman_1

Totes les mudances i l’anar amunt i avall amb la seva família, la van marcar amb una infància que ella recorda “em vaig educar en una família convencional però per les meves arrels vaig créixer amb uns valors diferents als de la majoria de nois nordamericans. Però els continus trasllats m’han fet més capaç d’ajustar-me a nova gent i fer noves amistats fàcilment”. Només amb 8 anys ja es va fer vegetariana després del veure el què li feien a un pollastre en una demostració de làsers. Amb els anys ha portat aquest costum a l’extrem ja que ha anat renunciant successivament a la carn, al peix i al formatge.

Als 10 anys, un agent de Revlon es va fixar en ella en una pizzeria i li va proposar de fer-se model. Però ella tenia clar que volia actuar i va aconseguir que li presentessin alguns representants d’actors. Les seves primeres experiències van ser en obres de teatre als estius on va interpretar papers com el de Dream Laurey a Oklahoma! o el d’Herminia a Somni d’una nit d’estiu. Les coses també li anaven molt bé als estudis on gràcies a les bones notes que treia li van permetre saltar-se un grau.

Al 1993 va fer la seva primera actuació professional al musical de Broadway Ruthless com a suplent durant 3 setmanes. En aquella època el director la va haver de renyar alguna vegada pel seu comportament infantil i per riure massa sobre l’escenari, però la seva carrera començava a despuntar. Conscients d’això els seus pares li van canviar el cognom jueu pel de Portman, el de la seva àvia, per preservar la seva intimitat.

Un dels motius que intentés el pas del teatre al cinema va ser una de les seves pel·lícules preferides, Dirty Dancing. Alguna vegada fins i tot ha admès que es va convertir en actriu per tenir l’oportunitat de conèixer Patrick Swayze. Així que es va presentar a les audicions per Leon. El profesional on van estar a punt de refusar-la per ser massa jove. Però finalment Luc Beson la va escollir per al paper de Matilda i després de reunir-se amb els pares de Natalie per repassar quines escenes del guió s’havien de canviar, va poder debutar al costat d’actors com Jean Reno, Gary Oldman i Danny Aiello.

Des de l’estrena, l’impacte per la maduresa de la interpretació d’aquella jove actriu sense experiència va ser tal que la Natalie ja no va necessitar anar a més audicions. Diversos productors li van començar a enviar guions. I el següent que triaria només arribar a les seves mans va ser el de Beautiful Girls. Natalie confessa que es va enamorar del personatge de Marty només llegir-lo perquè era estrany trobar un personatge de la seva edat que resultés intel·ligent i divertit. Així que, de nou tutelada pels seus pares, va fer la maleta i va marxar a Minnesota a filmar al costat de Uma Thurman, Timothy Hutton, Matt Dillon i Mira Sorvino.

portman_beautifulgirls

De nou la seva actuació va ser del més destacat per la crítica i directors com Michael Mann o Woody Allen es van fixar en ella. El primer la va fitxar per a interpretar la fillastra d’Al Pacino a Heat i el segon, per una breu aparició a Todos dicen I love you, paper del què Natalie no va quedar gens contenta. Amb catorze anys, però grans experiències a les seves espatlles es va permetre de rebutjar papers a films com Tormenta de hielo, Romeo y Julieta o Lolita per les implicacions morals dels personatges i pel seu rebuig a despullar-se en un film. I ja amb 15 va rebre la trucada de Tim Burton per oferir-li el paper de la filla del president dels Estats Units a Mars Attacks!.

Amb la seva carrera encarrilada, va a tornar a refusar un paper, el de la noia d’El hombre que susurraba a los caballos per interpretar al teatre Anna Frank, una història que l’ha impactada des de sempre, ja que el seu pare li va fer llegir el llibre de ben petita. De nou el seu treball va rebre excel·lents crítiques i fins i tot una nominació als Tony, tot i que compaginava les actuacions i els assajos amb l’escola, on estudiava des de Física Avançada a Japonès.

Quan encara no havia fet 15 anys va rebre la trucada de Robin Gurland, qui s’encarrega del casting per Lucasfilms. Després de conèixer George Lucas, li van oferir de signar un contracte per filmar els tres primers episodis de La Guerra de les Galàxies en els següents 10 anys. Li va donar moltes voltes al tema, per la fama que li reportaria i per haver de prendre un compromís a tant llarg termini, però finalment Natalie va acceptar convertir-se en la Reina Amidala. I afirma que tot i que va ser divertit, aquest era el primer treball que ja no considerava un joc i que va ser realment dur: jornades de 16 hores, llargues sessions de maquillatge, temperatures desorbitants a Tunisia i una enorme expectació.

Mentre Lucas supervisava la postproducció de L’amenaça Fantasma, la Natalie va participar en dues comèdies dramàtiques. La primera fou A cualquier otro lugar de Wayne Wang. Tot i que els productors la volien descartar per la seva negativa a depullar-se en pantalla, el director i Susan Sarandon es van posar de la seva banda i el guió va ser retocat per ella. La interpretació de Ann, la filla d’una mare addicta a les mudances, li va valdre una nominació als Globus d’Or. La va seguir La fuerza del amor de Matt Williams, la primera pel·lícula que acceptava després de fer els 18 i independitzar-se dels seus pares.

Es va estrenar l’Episodi I i les sospites de Natalie Portman es van fer realitat. De cop es va convertir en un personatge públic, la seva vida era objecte de múltiples articles, milers de fans es van fixar en ella, van començar a proliferar les pàgines a Internet… Potser per tot plegat es va retirar una mica de l’escena pública i va decidir tornar als escenaris. L’any 2001 estrenava l’obra La Gavina de Chejov i començava les classes de Psicologia a la Universitat de Harvard.

Natalie Portman

El rodatge de L’episodi II: L’atac dels clons es va ajustar a les seves vacances d’estiu i la va portar de nou a Tunisia, a Itàlia i també a Sevilla. Quan es va estrenar la pel·lícula va tornar a l’ull de l’huracà però aquest cop va portar amb més maduresa l’atenció constant del públic. Va concedir entrevistes, assistir a promocions, va aparèixer en diversos late shows i torejava amb elegància les preguntes sobre una suposada relació amb Hayden Christensen. En aquest cas va haver de realitzar més escenes d’acció i posar-se encara més extravagants vestits, però quan li pregunten, entre bromes encara té una queixa sobre la saga galàctica: ‘hi hauria d’haver alguna lluita amb espases làser entre noies, seria genial“.

Després de posar-se a les ordres d’Anthony Minghella per a un petit paper a Cold Mountain, el febrer de 2001 anunciava que Mike Nichols, qui ja l’havia dirigida en el muntatge de La Gavina l’havia escollida per acompanyar Clive Owen, Julia Roberts i Jude Law en una adaptació de l’obra de Patrick Marber Closer. Abans però, tocava interpretar per última vegada a Padmé Amidala en l’entrega més obscura, Episodi III: La venjança dels Sith.

No obstant, ha estat Closer, un drama sobre un amarg amor a quatre bandes el que l’ha consagrada com a actriu en papers adults. Li ha suposat el Globus d’Or com a Millor Actriu Secundària i una nominació a l’Oscar en la mateixa categoria que finalment s’enduria Cate Blanchett.

A l’estiu va arribar Algo en común, amb un inesperat èxit de públic i crítica en Estats Units, amb la qual va demostrar que podia participar en pel·lícules independents. Al 2005 va aparèixer en la pel·lícula independent Zona libre de Amos Gitai i en la superproducció V de Vendetta de James McTeigue, on va interpretar a Evey Hammond. Per a la pel·lícula Portman es va rapar totalment el cap.

Durant el 2007 va participar en la primera pel·lícula amb producció nord-americana de l’aclamat director asiàtic Wong Kar Wai, My blueberry nights del creador de 2046 (guanyador del premi a la millor pel·lícula europea). Posteriorment va interpretar el paper principal en les pel·lícules històriques Los fantasmas de Goya (2006) i Las hermanas Bolena (2008). Al maig de 2008 es va convertir en el membre més jove del jurat de la 61a edició del Festival de Cannes.  I aquell mateix any va debutar com a directora en el curtmetratge Eve, estrenat a la 65a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia.

Natalie Portman

El 2011 per la seva interpretació protagonista en El cisne negro es va endur l’Óscar a la millor actriu, un Globus d’Or a la millor actriu en un drama,  un Premi del Sindicat d’Actors a la millor actriu protagonista i un premi BAFTA a la millor actriu.

Combinant la seva vida privada, de la que Portman sempre ha estat molt gelosa, Natalie ha anat treballant de manera constant. Ha estat Jane Foster en els films de Thor, per exemple, i sembla que la seva propera estrena serà Jane got a gun al costat d’un altre de la saga, Ewan Mcgregor.

En aquest especial<< Anterior

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies