En la postguerra espanyola va haver-hi diversos personatges de còmic que van gaudir de bastant èxit entre la població juvenil de l’època. Entre ells, un forçut investigador/periodista especialitzat a resoldre tot a força de violència i acompanyat per un noi que no dubtava a inserir acudits entre cop icop van destacar entre la resta. En les seves aventures, amb trames no massa enrevessades, es podien albirar les maneres i usos de la societat d’aquella època, cosa, d’altra banda, lògica en una obra folletinesca i de consum ràpid. Però, què passaria si traslladéssim a aquests dos personatges, o trassumptes d’ells, amb els seus valors i creences, a la nostra societat actual?
Doncs això és el que ens proposen Santiago García (Premi Nacional d’Historieta 2015 per “Las Meninas”, al costat de Javier Olivares) i Luis Bustos (autor, entre altres obres, de “Endurance” i col·laborador de “Orgullo y Satisfacción”) en el seu últim projecte, “¡García!”, primer volum d’aquesta obra pensada per ser publicada en dues parts.
La idea de traslladar a un personatge a un període temporal que no és el seu no és nova. Tenim com a exemple novel·les clàssiques com“Un yanki en la corte del rey Arturo” de Mark Twain o la recentment recordada trilogia, gairebé fins el cansament, “Regreso al futuro” de Zemeckis. Però el fet que sigui aquest personatge el que desperta en un panorama sociopolític molt semblat al que vivim en l’actualitat li imprimeix suficient atractiu com per guanyar-se el nostre interés. I no defrauda.
Hauria estat molt fàcil caure en l’aspecte merament satíric. La confrontació d’una personalitat conservadora, forjada en el franquisme, amb les situacions quotidianes que ens podem trobar tots els dies, donaria per emplenar tot el llibre. No obstant això, els autors ens proposen una trama en la qual sense perdre de vista això, l’aventura i la intriga es porten el protagonisme.
García passeja per un Madrid que li és totalment estrany i en el qual tots intenten dirigir-lo cap a una destinació gens prometedora per a ell. Bé, tots no. També troba algun aliat que segur tindrà una importància vital en el segon volum de l’obra, encara inèdit.
Si bé és cert que en alguns moments García i Bustos ens presenten algunes situacions amb un humor molt blanc, gairebé de “cartoon” infantil, el ritme general ens porta pel thriller d’espies amb tocs polítics molt d’acord amb el nostre dia a dia, però sense arribar al calc.
Acció, baralles, intrigues polítiques, malvats dels d’abans, un superheroi que se sent com un jubilat en un polígon un dissabte nit, i tot amanit amb la sàtira que la premissa inicial facilita. En resum, “¡García!”és una lectura veloç que atrapa i ens fa esperar que el segon volum surti més aviat que tard.
Envía una resposta