Què ho fa que algunes parelles durin per sempre i altres s’estirin els cabells al cap de quatre dies de conèixer-se? Sobre què se sustenta l’amor? És efímer en tots els casos? 73 raons per deixar-te convida a plantejar-se aquestes i altres preguntes entre els gags i els números musicals que han teixit els guionistes Guillem Clua (@GuillemClua) i Jordi Cornudella. Una història d’amor (o desamor) que arrenca en el mateix moment de la ruptura i que recorre al flashback per explicar al públic com la parella que interpreten Mercè Martínez i Marc Pujol acaba així. Completen el repartiment, els pares dels dos joves en la ficció, Abel Folk i Mone Teruel. Tots ells, dirigits per Elisenda Roca i suspesos en la partitura d’Andreu Gallén en una combinació de factors força consolidada. M’explico.

L’actriu Mercè Martínez repeteix a les ordres de la directora, després de fer-ho al musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré… que Andreu Gallén també dirigia musicalment. Però el músic i pianista no coincidia per primer cop amb l’actriu de Porca Misèria i La Riera. Ho havien fet molt abans, a La vampira del Raval i repetirien més tard “cantant al desamor”. A Liceistas & Cruzados, en canvi, Gallén coincidia amb Marc Pujol. A més, un dels signants de l’obra és Guillem Clua, guionista de la multipremiada Smiley, i nominat a diversos premis Butaca pels textos de Killer, Marburg i La pell en flames.

Si el títol de l’obra convida a buscar raons, sembla que n’hi ha unes quantes per anar directes al Teatre Goya. La bona estona està més que assegurada gràcies a la solvència dels quatre intèrprets i a una història agredolça que fa pensar en aquells (500) Days of Summer del cinema. L’argument respon als punts de gir previsibles per fer avançar la trama però sense arribar a soprendre, malgrat jugar amb moments històrics que l’espectador reconeixerà, bellugar-se endavant i endarrere de la línia de temps, i mantenir en secret la raó 73 fins a la meitat de l’obra.

Per la seva banda, la música es pot dir que passa sense fer gaire soroll; vehicula els diàlegs de principi a final, vesteix l’escena com ho fa el decorat, però no arriba a tenir entitat pròpia. Qualsevol avesat als musicals –sobretot ara que la cartellera n’és plena– trobarà a faltar complexitat harmònica, jocs rítmics més arriscats, un leitmotiv –aquelles notes que sempre et transporten a l’obra– o la polifonia de veus.

Tot plegat fa que 73 raons per deixar-te sigui un bon musical per estrenar-se amb el teatre cantat, passar una estona agradable, i aixecar-se de la butaca amb un somriure d’orella a orella amb la certesa que l’amor és la raó de viure.



Teatre: Teatre Goya
Web teatre
Autors del text: Guillem Clua i Jordi Cornudella
Direcció: Elisenda Roca
Intèrprets: Abel Folk, Mercè Martinez, Mone Teruel i Marc Pujol


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies