Què ho fa que algunes parelles durin per sempre i altres s’estirin els cabells al cap de quatre dies de conèixer-se? Sobre què se sustenta l’amor? És efímer en tots els casos? 73 raons per deixar-te convida a plantejar-se aquestes i altres preguntes entre els gags i els números musicals que han teixit els guionistes Guillem Clua (@GuillemClua) i Jordi Cornudella. Una història d’amor (o desamor) que arrenca en el mateix moment de la ruptura i que recorre al flashback per explicar al públic com la parella que interpreten Mercè Martínez i Marc Pujol acaba així. Completen el repartiment, els pares dels dos joves en la ficció, Abel Folk i Mone Teruel. Tots ells, dirigits per Elisenda Roca i suspesos en la partitura d’Andreu Gallén en una combinació de factors força consolidada. M’explico.
L’actriu Mercè Martínez repeteix a les ordres de la directora, després de fer-ho al musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré… que Andreu Gallén també dirigia musicalment. Però el músic i pianista no coincidia per primer cop amb l’actriu de Porca Misèria i La Riera. Ho havien fet molt abans, a La vampira del Raval i repetirien més tard “cantant al desamor”. A Liceistas & Cruzados, en canvi, Gallén coincidia amb Marc Pujol. A més, un dels signants de l’obra és Guillem Clua, guionista de la multipremiada Smiley, i nominat a diversos premis Butaca pels textos de Killer, Marburg i La pell en flames.
Si el títol de l’obra convida a buscar raons, sembla que n’hi ha unes quantes per anar directes al Teatre Goya. La bona estona està més que assegurada gràcies a la solvència dels quatre intèrprets i a una història agredolça que fa pensar en aquells (500) Days of Summer del cinema. L’argument respon als punts de gir previsibles per fer avançar la trama però sense arribar a soprendre, malgrat jugar amb moments històrics que l’espectador reconeixerà, bellugar-se endavant i endarrere de la línia de temps, i mantenir en secret la raó 73 fins a la meitat de l’obra.
Per la seva banda, la música es pot dir que passa sense fer gaire soroll; vehicula els diàlegs de principi a final, vesteix l’escena com ho fa el decorat, però no arriba a tenir entitat pròpia. Qualsevol avesat als musicals –sobretot ara que la cartellera n’és plena– trobarà a faltar complexitat harmònica, jocs rítmics més arriscats, un leitmotiv –aquelles notes que sempre et transporten a l’obra– o la polifonia de veus.
Tot plegat fa que 73 raons per deixar-te sigui un bon musical per estrenar-se amb el teatre cantat, passar una estona agradable, i aixecar-se de la butaca amb un somriure d’orella a orella amb la certesa que l’amor és la raó de viure.
Teatre: Teatre Goya
Web teatre
Autors del text: Guillem Clua i Jordi Cornudella
Direcció: Elisenda Roca
Intèrprets: Abel Folk, Mercè Martinez, Mone Teruel i Marc Pujol
Envía una resposta