Bèsties
10Valoració

Bèsties. Són bèsties. Són molt bèsties i punt. Baro d’Evel es supera en cada espectacle. TA2015 els porta amb raó. Baro d’Evel són infinites coses tan summament brutals que poques vegades passen per davant dels nostres ulls. I tant de bo passessin més sovint. És la bellesa escènica i la constant sorpresa per excel·lència. Tindreu la seva carpa plantada al Mercat de les Flors a partir de l’11 de desembre. No se us passi pas pel cap no anar-hi.

Rodeges la carpa. Segueixes, tot rodejant la carpa dels cavalls al galop. Entres a l’espai circular i t’asseus. De sobte un cavall marró creua. Desapareix. Silenci. Un ocell negre i blanc creua i ja no hi és. Silenci. Una nena. Stop. L’home. Stop. L’espai es multiplica en dimensió i es creen aquests miratges que et paren la respiració. Ja t’han hipnotitzat i vols més. “És com un buit que està quasi ple”.

És una renovació del circ que porten anys fent i refent. És poesia de la pista sens dubte. I és poesia harmònica entre animals. Dignifiquen la inclusió d’altres espècies, en aquest cas cavalls i ocells, en forma de comunicació entre cavalls i humans, entre humans i ocells. Són uns membres més que accionen en escena i és magnífic el que aconsegueixen en la unió. Els animals en escena guanyen als humans, sempre. Són la vivacitat més pura i més agraïda quant l’experiència que es viu, perquè no menteixen, no fan, no creen, només són i estan.

A ‘Bèsties’ hi té cabuda l’humor, el moviment, la cançó, el metateatre, el text, l’òpera, el clown, l’acrobàcia, el volar, el trotar, la dansa, la música amb instruments en directe, el ‘culumpiu’, l’arbre que creix des del centre de la pista, la palla, els múltiples idiomes que no necessiten sobretítols, la cara pintada, els ‘little bushes’, la gàbia buida de l’ocell lliure. Tot plegat, tal i com enllacen tots aquests dispositius escènics i més, conforma la poesia de pista que saben fer tan bé. Aquesta poesia que vacil·la tant el cervell com l’emoció del qui ho experimenta.

Així que l’únic que realment es pot dir sobre aquesta obra d’art és que, siusplau, no deixin d’ensenyar-nos-ho. Bravo als creadors i intèrprets alhora, Camille Decourtye (poques professionals escèniques com ella sorprenen tant com ho fa Camille) i Blaï Mateu, que té la capacitat de conduir-te per aquest món tan particular i que abasta tanta extensió. Bravo a la resta d’intèrprets que tenen la capacitat de ser fins en l’accionar del seu gran savoir faire: Lali Ayguadé, Noémie Bouissou, Taïs Mateu, Julian Sicard, Piero Steiner i Martí Soler; els cavalls Bonito i Shengo, els corbs i periquitos Gus Zou, Blanche i Albert i el ferotge Midinette.

Et fan preguntar si són més bèsties els cavalls i ocells o bé nosaltres mateixos. Et transformen la realitat i et fan volar a tu a través del seu vol. Què més necessita un que una pista de circ? Pel que es veu, res més. Un treball sublim. No “amburreix” gens. No cal dir res més doncs. Cal veure-ho. Cal experimentar-ho de primera mà i deixar-se anar amb Baro d’Evel.



Teatre: La Copa
Web teatre
Concepte i Direcció: Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias
Intèrprets: Lali Ayguade, Noémie Bouissou, Camille Decourtye, Taïs Mateu Decourtye, Blaï Mateu Trias, Julian Sicard, Piero Steiner i Marti Soler Gimbernat


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies