The assassin
6.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

D’una exquisidesa plàstica inqüestionable, “The assassin”, arriba a les nostres pantalles deixant sensacions contradictòries.

Nie Yinniang (Qi Shu), pertanyent a l’aristocràcia, és una experta en arts marcials que s’entrena per eliminar de la tirania els seus rivals polítics. El seguiment del seu llinatge la posarà en la tessitura d’haver d’eliminar el seu gran amor.

Basada en un conte de la dinastia Tang a la Xina del segle IX, el prestigiós director taiwanès Hsiao-Hsien Hou, presenta una història que va més enllà de la seva senzilla línia argumental. Sense cap mena de dubte, el que més crida l’atenció d’aquesta proposta cinematogràfica és la seva exaltació estètica. Comença amb un pròleg en blanc i negre i una ràtio d’imatge de 1:33, per a submergir-nos, immediatament, en una imatge convencional en color que proposa una bella narrativitat que flueix de manera intermitent. La poètica de la seva composició escènica fan que puguem gaudir d’una experiència visual profunda i transcendent. De les arts marcials, a penes cinc minuts en tot el film.

I és que Hsiao-Hsien Hou prefereix instal·lar-se en plans llargs per a mostrar-nos l’espectacularitat d’uns paisatges naturals per on la càmera balanceja, elegantment, allunyada dels personatges i les accions. Les cortines, la brisa, la flama d’una espelma… ensenyen una coreografia estudiada per on els personatges es va posicionant, des del punt de vista de Nie, esperant el moment oportú per a actuar. Tot plegat per a permetre’ns gaudir plenament dels cinc sentits.

The assassin

Però aquest mateix fet se’ns gira en contra. Hom té la impressió que una gran escletxa cultural provoca que la percepció occidental no acabi d’encaixar en aquest tipus de narrativa. I no parlem només d’un ritme lent, sinó d’un missatge senzill i directe que necessita eternes pauses i d’imatges simbòliques per a ser explicat. Aquest drama prefereix la reflexió a l’acció, els dubtes a les decisions. I el metratge s’allarga.

La distància entre la pantalla i l’espectador és gran. Es fa difícil empatitzar amb la història o el personatge protagonista. Potser, com ja he comentat, hi ha massa kilòmetres en la manera d’entendre el cinema entre orient i occident. Potser, la proposta busqui centrar-se en la iconicitat de les imatges, en el significat de l’estètica per sobre de les emocions més terrenals. Potser, només potser… Des de l’ànima, “The assassin” es perd; des de la plasticitat audiovisual, el film captiva. Entre el yin i el yang, així m’he quedat.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies