Després de l’èxit d'”Habitacions tancades” i “Desig de xocolata”, torna Care Santos amb “Diamant blau”, una novel·la que confessa que sent diferent ja que parteix de la història d’amor dels seus avis.
He llegit alguna banda que aquesta novel·la la sent diferent, d’on surt la història de “Diamant blau”?
Parteix de la història d’amor dels meus avis, que de nena m’explicava la Teresa Pujolà, la meva iaia materna. És com una mena d’història de la Ventafocs però a l’inrevés: ella es va enamorar d’un noi pobre i va renunciar per ell a tota la seva vida, però van ser molt feliços i van menjar anissos. Era una història massa bona per no escriure-la, però calia una mica de temps i d’anys per afrontar-ho bé.
En una novel·la tan personal el procés de documentació deu haver estat especial, com ha estat? Has fet conclaves familiars?
Conclaves familiars se n’han de fer quants menys, millor. Sobretot quan persegueixes la memòria. Les persones sempre tendim a pensar que els nostres records són els bons i que els altres estan equivocats. Si no vols que la recerca acabi en una discussió sobre qui recorda més i millor, val més que facis entrevistes personals. Exactament això vaig fer jo, molt al començament d’aquesta documentació. Després, vaig regirar arxius, hemeroteques, llibres parroquials… Si fa no fa com sempre. Els meus mètodes de treball canvien poc, encara que l’objecte perseguit en aquesta ocasió era molt més personal.
Totes les històries són reals, basades en familiars teus o has afegit ficció?
Hi ha moltes veritats, però també hi ha molta ficció. No he volgut fer una crònica, ni una biografia, sinó una novel·la. És la ficció la que fa que la trama camini i la que ofereix motius al lector per continuar. No em semblava bé limitar-me a explicar batalletes de sobretaula, això ho pot fer qualsevol. Els meus lectors mereixien alguna cosa més. Tot i que en cadascuna de les trames, fins i tot en les que tenen més d’invenció, hi ha veritats documentades.
Els amors a contracorrent són els millors?
Els amors a contracorrent són més intensos, però també fan patir molt. No m’atreveixo a dir que són els millors. Em penso que això es veu després, amb el pas del temps. El temps és un bon jutge. Va demostrar que l’amor de Teresa i Claudi era de bona qualitat.
“Diamant blau” és una història on les dones de la família tenen molt protagonisme, com és? No se li enfadaran els seus parents masculins?
Doncs no. Si més no, per ara. No se m’enfaden perquè reconeixen part de la història que ells saben. Però també perquè entre els avantpassats troben no només dones fortes, també algun senyor amb molts nassos, com Silvestre Pujolà, que va ser un fora de sèrie. Crec que també hi ha homes molt forts, que fan grans coses i que s’avancen al seu temps. Tot i que reconec que tinc debilitat per explicar històries de dones, segurament perquè en sóc una.
Queden moltes històries a mig explicar, embastades…té previst explicar-les amb més detall en properes novel·les?
Oitant! Em penso que començaré a investigar aviat. Com bé diu, han quedat moltes històries a mitges que mereixen ser explicades. I ho faré, en tinc moltes ganes.
“Habitacions tancades” es va estrenar el 9 de novembre a TVE i s’ha d’estrenar TV3, com ha estat el procés? Què t’ha semblat el resultat?
El resultat ha estat molt emocionant. Tot i que jo he estat a sobre del procés en tot moment, des de l’escriptura de les diferents versions dels guions (per part de Pere Riera, que n’ha fet una adaptació estupenda) fins al rodatge, encara m’emociono cada cop que la miro. Em penso que he tingut la sort de comptar amb un equip artístic i humà fantàstic. Conèixer Lluís Maria Güell i poder veure’l treballar ha estat un regal. I l’equip d’actors em penso que no podia ser més ben triat. Han fet una gran feina. Em sento com si m’hagués tocat la loteria.
Envía una resposta