Care Santos reviu la Mataró del segle XIX on arribaven immigrants de tot Catalunya fugint de la fam i la misèria. Durant aquests anys Mataró fou la ciutat de les fàbriques, de les xemeneies, i del futur on tot era possible. Una ciutat marcada, també, per la seva proximitat amb Barcelona.
També és l’evolució dels personatges de la novel·la, la nissaga dels Pujolà, que arriben a Mataró des dels voltants d’Olot al segle XIX per instal·lar un petit negoci de tints i acaben als anys 20 del segle XX com a grans industrials tintorers.
En Silvestre Pujolà és un home fet a si mateix que deixa enrere el seu passat rural per començar a treballar com a tintorer en una fàbrica tèxtil de Mataró a mitjan segle XIX. El seu afany de lluita el portarà més enllà de la seva destinació en conèixer la Teresa, una dona que donarà sentit a la seva vida plena de superacions constants.
Uns anys més tard, la Teresa Pujolà, la néta, recorrerà el camí invers en renunciar a la seva posició social per casar-se amb qui estima.
L’autora recupera velles històries familiars i anècdotes viscudes o escoltades a l’hora d’escriure aquesta novel·la. Ho fa amb desordre cronològic, deixant que el lector col·loqui les peces en ordre de la nissaga familiar. També ens deixa amb la mel als llavis perquè encara que ens explica molt, calla encara més, el que provoca ànsia de saber-ne tots els detalls…
Care Santos aconsegueix recrear un món molt viu que apropa de manera molt realista a l’antic Mataró industrial. Fa sentir les olors dels tints i fa gaudir de les petites històries quotidianes de persones anònimes com la del professor de música que toca el piano al cinema o la cuinera que només parla amb el gat Gat. Ho fa amb la seva narrativa propera, sensible i que atrapa amb cada una de les paraules triades.
“Diamant blau” és una història d’homes moderns, amb empenta i esperit empresarial, però sobretot de dones que al llarg dels anys van saber-se espolsar els convencionalismes per créixer com a persones. Identificar-se és fàcil tothom hem tingut un avi o una àvia que han trencat motllos…
Envía una resposta