Life
6.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Al 1955 un jove de nom James Dean caminava sota la pluja amb un abric fosc amb el coll aixecat, una cigarreta als llavis i la mirada perduda. Un fotògraf va captar aquella imatge que s’ha convertit en icona d’un noi elevat a mite per la seva mort prematura, quan encara no sabia massa bé ni el públic ni ell mateix qui era. Aquells moments serveixen a Anton Corbijn per pintar un particular retrat d’una figura de la cultura popular, tal com va fer al 2007 amb el cantant de Joy Division, Ian Curtis, a “Control”.

Que ningú esperi de “Life” un biopic de James Dean perquè el film de Corbijn no vol ser-ho ni molt menys. El realitzador holandès ha estat fotògraf de Bowie, Dylan o Sinatra, ha dirigit videoclips de Nirvana o Coldplay i vídeos de concerts per gent com U2, Depeche Mode o Metallica, i de fet el que li interessa és centrar-se en la capacitat d’un objectiu de captar una ànima, una personalitat, de capturar coses que ni tan sols l’ull humà pot percebre ni les paraules descriure.

A principis de 1955, Dean (Dane DeHaan) acabava de rodar “Al Este del Edén” i desitjava aconseguir el paper protagonista per una nova pel.lícula, “Rebelde sin Causa”. Mentre espera la gran estrena de la primera, coneix un fotògraf freelance, Dennis Stock (Robert Pattinson) que espera que algun mitjà reconegui el seu treball. Entre els dos sorgeix una amistat, mentre James intenta trobar el seu lloc en el camí de noi de poble a estrella de Hollywood, i Dennis intenta resoldre els seus problemes econòmics i familiars tot esforçant-se per aconseguir comunicar al món, a través d’unes fotos, les qualitats que només ell ha pogut veure en el seu nou amic.

Dane DeHaan i  Robert Pattinson a "Life"

I això, tot això i a la vegada només això, és el que Corbijn ens explica a “Life”. Una història que potser frustrarà als que esperin un biopic a l’ús sobre un actor més llegenda que persona real que haguéssim tingut temps de conèixer. El que el director fa és similar al què fa el seu protagonista, intentar que descobrim en la imatge una perspectiva que ell ha captat però que no resulta evident.

Amb aquest mateix esperit les interpretacions de Pattinson i sobretot de DeHaan son subtils, introspectives i matisades, no fent massa evidents els caràcters de dues persones que de fet encara s’estan descobrint a sí mateixes, però apuntant el que poden arribar a ser. De fet, en un joc de miralls veiem el que Corbijn mostra del que la mirada de Stock mostra de Dean.

El problema és que precisament perquè com a espectadors i cinèfils, 60 anys despres de la seva mort, estem ja uns passos més endavant en el que James Dean ens suggereix, a estones costa quedar-se en un estadi tant primerenc i tornar a veure en ell un noi de granja insegur la rebel·lia del qual els estudis intentaven posar en vereda. El film requereix subtreure’ns de la nostra imatge perspectiva mental de 2015 durant dues hores.

En la banda positiva, “Life” resulta un bonic homenatge a l’art i el poder comunicatiu de la fotografia, ben ambientat per obra del treball d’escenaris de Los Angeles, NY i Indiana, el vestuari i la música en una època d’interessants canvis, i la contrastada combinació del color de la imatge en moviment i el blanc i negre de les fotografies.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies