Qui no recorda el Neil, aquell hippy de la sèrie “Els joves” que deia: “Ei, tios! Quin mal karma!”? Nigel Planer és un home encantador que es va fer famós fent aquest paper. Actualment viu a Londres, té 63 anys i, a més d’actor, és escriptor, però sobretot un viatger incansable. Escriu sobre els seus viatges al blog del “Huffington Post” britànic i al “Mail on Sunday”. El programa de TV3, “Catalunya Experience”, ens permet recuperar-lo.

“Els joves” (The young ones) era una sèrie de la BBC que reunia en un mateix habitatge el Neil, el hippy (Nigel Planer); el Vyv, el punk (Adrian Edmondson) amb el Brigada Anti-disturbis, el seu hàmster amb tendència a les morts (vàries) prematures; el Mike, el pijo (Christopher Ryan) i Rick, l’anarquista (Rik Mayall). Amb només dues temporades, 12 capítols en total, “Els Joves” va assentar càtedra com l’origen de la comèdia destroyer i passada de voltes amb uns personatges outsiders. La seva emissió a TV3 l’any 1985 va marcar tota una generació de catalans.

El Nigel porta dos dies a Barcelona. L’han portat per promocionar el capítol de “Catalunya Experience” d’aquesta setmana. Em consta que ha passat per un munt d’entrevistes, fins i tot una projecció del capítol amb fans i no vull ni pensar les vegades que ha tingut que recuperar el “Ei, tios” del Neil. Malgrat tot somriu davant la nova entrevista, la meva. S’esperava aquesta rebuda mediàtica?

Aquesta vegada sí, però quan vam rodar el programa, per Pasqua, em va sorprendre molt veure que la sèrie havia tingut tan d’èxit a Catalunya, entre tots els llocs del món no sé perquè aquí i em va sorprendre molt.

Al Regne Unit també va tenir tan d’èxit “The Young ones”?

Sí, al Regne Unit va trencar motllos. Va canviar tota la comèdia que es va fer a partir de llavors i la gent encara la recorda. Ara fa molt que no s’ha fet cap reposició, uns cinc anys, però no cal perquè tothom se’n recorda i ho poden trobar per internet. Després van fer spin-offs, un llibre sobre el Neil, un altre sobre “Els joves”, dos àlbums de cançons i, fins i tot concerts en directe. Després en Rick  i Vyvyan van fer la sèrie “Bottom” (Salut i peles) que la feien en directe.

I està agraït al Neil o pensa que se li ha menjat oportunitats per altres papers?

Jo li estic agraït. Sovint penso quina mena de carrera com actor hagués tingut sense ell però no crec que hagués estat diferent, he fet papers molt diversos. El que està molt bé és pensar que aquest personatge ha anat creixent a banda de mi. Ja no depèn de mi, ja no és propietat meva, viu al cor de la gent i és una sensació molt agradable. Hi ha llibres, per exemple, amb els que passa això. La setmana passada feia una conferència sobre el Doctor Jekyll i Mr. Hyde, doncs el Doctor Jekyll i Mr. Hyde ja és una frase que la gent diu: “en aquell moment em vaig sentir Jekyll i Mr. Hyde”. Això vol dir que es converteix en un arquetip més enllà del creador original…una cosa amb la que tothom hi connecta. Per mi és un orgull dir que en Neil és un personatge que sembla que connecta amb tothom. Per tant és fantàstic, l’únic és que ell guanya més diners que jo…(somriu trapella)

La sèrie era molt esbojarrada, però com eren els rodatges…

Durant els assajos sí que era tot molt esbojarrat, perquè estàvem creant i podies aportar-hi idees pròpies però després quan estaves a l’estudi amb 4 o 5 càmeres i tens un llit enorme que deixaran caure al terra o qualsevol cosa amb moltes efectes o una porta que has de fer veure que et fot un cop a la cara, ja no tens espai per als errors. Aquell caos ha d’estar contingut i controlat.

Nigel Planer "Neil" Els joves

L’objectiu del “Catalunya experience”, dirigit per Xavier Brichs, és mostrar Catalunya al món, a través de la mirada dels seus convidats. Esquiar al Pirineu, veremar al Priorat i participar en festes com el Carnaval de Vilanova, Sant Jordi o la Patum són experiències que comparteixen viatgers vinguts de diferents punts del planeta amb persones que coneixen i s’estimen el lloc on viuen. La presentadora, Ivana Miño, és l’amfitriona de viatgers de perfils variats que tenen una gran influència a les xarxes socials o als mitjans de comunicació. Són instagramers, bloguers, fotògrafs, presentadors de televisió i escriptors, provinents dels Estats Units, Sud-àfrica, Austràlia, el Regne Unit, Polònia, Mèxic o Indonèsia.

Nigel va fer el vermut acompanyat d’uns experts en gastronomia que es van fer grans mirant “Els joves” i va descobrir coses emocionants d’un quadre que té penjat a casa que es va pintar a Barcelona. A Verges, durant la processó de la Dansa de la Mort, en Nigel coneix el cantautor Lluís Llach i fa d’actor secundari, i a Tarragona, l’actor Oriol Grau li ensenya la seva Tarraco romana (podeu veure el capítol aquí). Parlem del “Catalunya Experience”, com ha estat la visita a Catalunya?

Vam tenir una setmana fantàstica. El Xavi dirigeix un programa amb molt de caliu, que t’acull molt, on l’equip és fantàstic i els llocs eren bonics, però l’experiència de ser allà amb aquell equip que es porta tan bé, menjant tots junts…era una cosa que m’agradava molt, la companyia. A més, és un gran format de programa per poder ensenyar a un desconegut, a un de fora, el que a tu t’agrada sobre el teu país. A mi m’encantaria fer això a Londres, jo sóc de Londres, i sempre m’ha interessat molt la història de la ciutat, aquells indrets i racons que els turistes no coneixen. Seria fantàstic ser l’amfitrió i poder ensenyar a altra gent que pot oferir Londres, no tant des del punt de vista del mapa turístic.

“Catalunya experience” és així. He vist capítols d’altra gent i es queda molt bocabadada…com si fossin nens petits als que se’ls ensenyen tots aquests regals. Crec que és un gran format.

De tot el que va visitar que és el que li va agradar més?

El que em va marcar més? (s’ho pensa una estona). He estat a altres entrevistes i acabo contestant diferent cada vegada… Verges. Va ser molt sorprenent, un record fantàstic… Els nens que feien la dansa de la Mort amb els timbals…una dansa molt particular. Actius, actius i s’aturen (pica a la taula al compàs). Actius, actius i s’aturen. Això inquieta molt. És una dansa sobre la pesta en aquella ciutat, passen pels carrers estrets i et pots imaginar com va començar aquella dansa de la Mort, quins van ser els orígens. Tot el poble allà implicat en aquesta processó de Pasqua…va ser una experiència astoradora. A més com a turista no tenia idea d’això, com ho pots arribar a saber? Com pots saber que pots visitar un lloc així? Increïble.

Nigel Planer Verges

I després de la seva visita a Catalunya ens troba peculiars o estranys als catalans?

Estranys, no ho sé…Sí que tenen una personalitat molt clara que abans no valorava. Jo havia estat a Barcelona molts cops, havia estat a Andalusia, a Madrid i ara ja començo a apreciar les diferències entre el caràcter català i l’espanyol, però això és des d’ara… Com a turista crec que són coses que no veus, aquest caràcter més personal. Jo crec que és un caràcter fantàstic perquè la meva sèrie us agradava molt i, només per això, ja sou molt intel·ligents!

Recuperaria el personatge de Neil per a una sèrie nova?

Una sèrie de jubilats, no? Sí, seria divertit, ho hem pensat. Si, per exemple, l’haguessin congelat criogènicament i tornés…però clar, seria una mica malcarat. Imaginat el Neil amb això, un mòbil. “Que és això?” (diu imitant la veu del Neil). No sabria com va un mòbil ni un ordinador perquè al 83, que teníem al 83? Teníem vídeo,i havien ordinadors Amstrad, que la pantalla era verda. Jo en tenia un i podies anar teclejant i si volies passar de pàgina –jo vaig escriure tot un llibre amb un Amstrad-, dèies “scroll down” i podies anar a fer un te mentre anava baixant i te’l podies beure i tot fins que baixaven totes les pàgines. Copiaves el que volies i feies “scroll up” i podies marxar a fer un altre te…I ara fas copiar i pegar com si res…per tant jo crec que seria força divertit. El Neil avui en dia estaria fora de connexió com si hagués estat a Formentera tot aquest temps i s’acabés de despertar…

Recomani’ns una sèrie on surti?

Hi ha un parell però … hi ha una que es diu “Cockroaches”, la van fer l’any passat però no han aprovat una nova temporada perquè és una mica caòtica però té un humor semblant a “Els joves”. Hi ha una explosió nuclear i només la gent que estava en els soterranis han sobreviscut. Hi ha una tribu de gent absolutament inútil que es passegen amb un carret de supermercat, són els supervivents. Jo faig un paper d’un humorista infantil de la tele que es diu Stevie Giggle que s’ha menjat al seu soci.. està molt malalt. Tota la sèrie és molt malaltissa. Jo crec que és un bona sèrie encara que no té un personatge que avanci per tota la temporada, va i ve per diferents personatges. És força caòtica. No li han donat una segona temporada i és una pena, però crec que és pel mateix estil de públic al que li agradava “Els joves”.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies