Aprofitem que ha sortit a la venda el nou disc de Sopa de Cabra, “Cercles” per fer record d’uns anys en què el rock i el pop es cantaven en català com feia molt que no es feia. Va ser al principi dels 90 quan grups com Sau, Sopa de cabra, Els Pets, Sangtraït, Gossos, Ja t’ho diré, Glaucs o Lax’n’Busto saltaven a la fama.

Sau – “Boig Per Tu”

Carles Sabater i Pep Sala eren l’ànima de Sau. El “Boig per tu” s’ha convertit en el seu himne més conegut versionat per artistes tan diverses com Luz Casal o, la més recent, Shakira. Els que vam seguir el grup en tenim al cap moltes altres com “No he nascut per militar“, “Només ho faig per tu“, “Envia’m un àngel“, “Records d’Irlanda” o “El tren de mitjanit“. El primer àlbum del grup va ser “No puc deixar de fumar”(1987). Després vindria “Per la porta de servei” (1989), però no seria fins al “Quina nit!”(1990) coincidint amb el boom del rock català que els arribaria la fama i els concerts multitudinaris com el del Palau Sant Jordi, el 14 de juny de 1991, al costat d’Els Pets, Sangtraït i Sopa de Cabra. Després vindrien altres disc com “El més gran dels pecadors”(1991), “Junts de nou per primer cop“(1994) o “Amb la lluna a l’esquena”(1998). El final del grup arribaria amb la mort de Carles Sabater al 1999, a causa d’una aturada càrdio-respiratòria, en acabar un concert a Vilafranca del Penedès.

Ja T’ho Diré – “Si Vens”

“Ja t’ho diré” o simplement “Jatho” es van fer populars amb la veu particular del seu vocalista Cris Juanico. La banda es forma l’any 1986, però la seva popularitat arriba a partir dels anys 90, sobretot quan a mitjans de la dècada publiquen “Moviments Salvatges” (1995), àlbum en el qual s’inclou la inoblidable balada “Si véns”. “Moviments Salvatges” fou un èxit de crítica, públic i vendes i el treball que va marcar un punt d’inflexió en la seva carrera. El grup es separa l’any 2003, amb un retorn puntual l’any 2012 per a fer 5 concerts, any en què ja es dissolen definitivament i cadascú segueix la seva pròpia carrera, potser la més destacada la de Juanico tant amb el grup Menaix a Truà com en solitari, havent publicat aquest any 2015 el seu darrer disc F(a)usta.

Lax’n’Busto – “Tinc Fam de Tu”

“Tinc fam de tu” és el senzill principal del primer disc d’aquest quartet del Vendrell amb nom d’un antic medicament laxant. Sense dubte la cançó més important del grup, la que els hi va obrir les portes, i amb la que van aconseguir multiplicar per 10 els assistents als seus directes. Molt hi va tenir a veure el simpàtic videoclip que va acompanyar el tema, guardonat amb el Premi Nacional. Un tema que representava a la perfecció el caràcter punyent i divertit de la jove formació. Aquell primer disc, “Vas de punt? o que…” (1989) va ser sense dubte el més polèmic de la seva discografia, fins el punt que van haver de retirar un dels temes del disc, “Carme Flavià”, dedicat a una professora de COU d’un dels membres del grup. La música dels Lax’n’Busto ha madurat al mateix temps que els seus integrants, guanyant personalitat amb temes com “Miami Beach” (1991) – un dels hits més important del Rock Català-, emportant-se el beneplàcit de la crítica amb “Les Nits del Liceu” (1993) de l’àlbum homònim guanyador de premi Sputnik al millor disc de l’any, o tornant-se més intimistes amb “Llença’t” (2000). Des de 2006 que compten amb nova formació, amb Salva Racero Alberch substituint l’antic cantant Pemi Fortuny. Aquest any estan voltant per Catalunya amb la seva gira Essencial, que els portarà a Salt el proper 29 de Novembre.

Glaucs – “Els Teus Ulls Glaucs”

Juntament amb “Ho tornaria a fer”, “Els teus ulls glaucs” -“Glauc”: “color o textura verd blavós blanquinós o grisenc”)-  és l’èxit més popular de “Glaucs”, banda liderada per Jofre Bardagí i Lluís Alsina, membres d’una nissaga de músics com el conegut Mestre Bardagí. La banda també sorgeix a mitjans dels anys 90 i després de tres discs, publica el seu darrer treball d’estudi l’any 2000, anomenat “Si vols venir”. Després va venir un recopilatori amb cançons en directe “Glaucs 1994-2003” i posteriorment una antologia en la que també s’incloïen noves composicions i una nova versió de  “Els teus ulls glaucs” amb la col·laboració de Joan Manuel Serrat.  També van fer algunes intervencions puntuals a la dècada del 2000, però en cap cas es van dissoldre ja que l’any 2014 trenquen el seu silenci i publiquen un nou treball anomenat “Hem conegut la nit”.

Els Pets – “Bon Dia”

Quan un pensa en Els Pets irremeiablement ho fa en “Bon Dia”, el tema que donava títol al àlbum amb el que van aconseguir tots els rècords. Es vénen més de 100.000 còpies, assolint el Disc d’Or, i convertint-lo en l’àlbum no recopilatori més venut del rock en català. Com a conseqüència de tot això Els Pets esdevé el primer grup que reuneix en un mateix any (1997) els guardons de Millor Grup, Millor Disc, Millor Cançó (Bon dia) i Millor Concert (Vic) de la revista Enderrock. Molt els vam conèixer aquell any, però Els Pets duien fent soroll des de 1985. “Bon dia” era el seu setè àlbum i ja des d’aleshores n’han publicat 6 més. Aquest any celebren els seus 20 anys d’historia, i s’han llançat a fer gira. El proper 11 de desembre els podrem veure a Barbarà del Vallès, i el dia 16 de desembre en la Sala Barts de Barcelona en un gran concert d’aniversari.

Sopa De Cabra – “L’Empordà”

Semblava que Sopa de cabra s’havia acomiadat definitivament dels escenaris. Però després de retrobar-se al setembre de 2011 amb una sèrie de concerts, aquest novembre treuen nou disc “Cercles”. Empordanesos, tocats per la tramuntana i al crit de “Bona nit, malparits” els Sopa eren més rockers que grups com Sau o Els Pets. El guitarrista Josep Thió, el baixista Francesc “Cuco” Lisicic, el guitarrista Joan “Ninyín” Cardona, el bateria Josep Bosch i la veu de Gerard Quintana van formar Sopa en els seus inicis. “Sopa de Cabra”(1989) va ser el seu primer disc, però no seria fins “La Roda” (1990)  o el directe del “Ben endins”(1991) que no els arribaria l’éxit. “L’Empordà” va ser el seu primer éxit. Després vindrien molts altres com “El Boig de la Ciutat”, “Mai trobaràs” o “Camins”, entre altres.

Gossos – “Quan et Sentis de Marbre”

On altres van aportar els sons elèctrics, els gironins Gossos van posar-hi la música acústica. Des del seu debut al 1993 fins una década més tard, es van mantener fidels a un estil sense percussió, només amb guitarres i baix. Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré van començar a fer carrera presentant-se a concursos i aviat van cridar l’atenció amb el seu so, les seves veus i les seves lletres. La resta, com dirien, ja és historia, i és que els Gossos a diferencia d’altres grups de l’època encara continuen en actiu, ara ja més electrificats. “Quan et sentis de marbre” va ser un dels seus èxits dels 90, així com les balades «Aquest estiu», «Viure per sempre», «Metamorfosi».

Sangtraït – “El Senyor de Les Pedres”

En l’onada de rock català, els més melenuts i amants dels sons hard també vam tenir el nostre grup. Els Sangtraït venien de la Jonquera, com a evolució d’una altra banda amb el curiós nom de Bomberos Atómicos, amb un estil que mesclava el metal amb els sons medievals. Des de finals dels vuitanta i durant els 90, Marc Gonzalez, Quim Mandado, Papa Juls, Josep Corominas i Lupe Villar van aportar tal com deien als seus directes “canya per un tubo” al moviment, amb himnes com “El vol de l’home ocell“, “Terra de vents”, “Somnis entre boires” i “Els senyors de les pedres“. El desembre de 2001 es van acomiadar definitivament del seu públic en un concert a Razzmatazz.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies