El clan
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

El Jurat de Venècia va fer tornar a casa a Pablo Trapero amb el premi a Millor Director sota el braç. El de Toronto, li va atorgar una menció d’honor. I al festival de San Sebastián, fora de concurs, es va endur l’ampli beneplàcit de la crítica després del passi de “El Clan”. Ara al realitzador argentí li arriba l’hora de sotmetre’s al judici del gran públic amb aquesta història basada en un cas real dels anys 80.

El Clan” té com a protagonistes a la família Puccio, liderats pel seu patriarca, Arquímedes Puccio (Guillermo Francella), un extreballador dels serveis d’intel.ligència de l’estat que amb l’arribada de la democràcia decideix obtenir ingressos per una altra via. Amb la connivència de la seva dona, les seves dues filles i els seus tres fills, Álex (Peter Lanzani), estrella d’un club de rugby, Maguila (Gastón Cocchiarale) i Guillermo, el clan es dedicava a segrestar gent benestant per reclamar rescats als seus familiars. Però un cop aconseguits els diners no tenien intenció de tornar amb vida al segrestat.

Les víctimes eren tancades a la pròpia casa de la familia, que conduia la seva activitat criminal mentre de portes enfora seguia duent una vida normal. Per a mida que als nois se’ls van obrint possibilitats de futur, comencen a sortir en parella o es veuen envaïts per la culpa quan alguna de les víctimes els toca massa d’aprop, els conflictes entre els membres de la familia Puccio no triguen a sorgir.

El Clan, de Pablo Trapero

Pablo Trapero, que fa les funcions de director i guionista després d’haver-se documentat sobre els fets, va explicant la història en una mena de thriller que, a banda dels segrestos i la manera de fer dels Puccio per no ser descoberts, mostra també les tensions familiars entre el pare, els membres de la família que accepten el què passa sense més i els fills que posen en qüestió els delictes però sense denunciar-los.

Així, “El Clan” esdevé una bona i compensada combinació d’acció, misteri policial, algun toc d’humor negre, referències a una època concreta de la història recent argentina i la relació entre el pare i sobretot un dels seus fills. Trapero atrapa sobretot amb com és capaç de fusionar en una mateixa escena la normalitat de la vida familiar amb el terror que s’amaga uns metres més avall, plantant-nos davant dels ulls una situació terrible però que els protagonistes semblen viure amb una frepant naturalitat.

L’altre gran aspecte destacable del film és la portentosa interpretació de Guillermo Francella, un actor argentí que ha fet carrera a cavall entre el cine i la televisió, que amb el seu posat impecable i la seva gèlida mirada concentra en la seva persona totes les contradiccions i terribles ombres que exposa la història dels Puccio i de retruc d’un país que despertava a una nova democràcia sense haver-se lliurat dels fantasmes passats.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies