Pinocchio
10Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Edicions La Cúpula recupera la imprescindible adaptació de Pinocchio de Winshluss, que va conquerir el 2009 el prestigiós premi Angoulême. Una visió àcida i salvatge del vell conte infantil que es gaudeix com una peça mestre del còmic contemporani.

Com gairebé tothom, quan era nen dibuixava còmics (en el meu cas, vergonyoses còpies de personatges de la Marvel i DC i de tires d’Alex Raymond), però quan em vaig fer gran, ho vaig deixar, com també van fer la majoria de gent que conec. Vincent Paronnaud no ho va deixar mai i això és el que li ha portat, després de diverses decepcions (segur que aquesta és una professió dura), a escriure i dibuixar aquesta peça mestra que converteix el malenconiós relat de Carlo Collodi en una impressionant novel·la gràfica del segle XXI amb la qual va conquerir l’anhelat premi Angoulême en 2009. El mateix Paronnaud, sota el seu àlies creatiu Winshluss, ho explicava recentment en declaracions al periòdic El Mundo: “No ho vaig deixar perquè al meu barri (en un suburbi de La Rochelle) no hi havia molt més a fer. Si hi hagués hagut alguna altra cosa, potser avui no estaria aquí”.

Winschluss ha confessat que Pinotxo va ser la primera pel·lícula de Walt Disney que va veure en tota la seva vida. Però la seva adaptació del personatge envileix l’aroma innocent dels contes de fades; el passa per un sofisticat túrmix cultural en el qual podem trobar ressons de Franz Kafka i Samuel Beckett, del Viatge apassionat de Frans Masereel i del còmic underground, dels Peanuts entremesclats de realisme brut i la literatura cyberpunk. El resultat és, doncs, un extraordinari relat de superlatiu dibuix i guió sorprenent, que adapta lliurement, molt lliurement, el vell conte, sense amb prou feines necessitat de paraules (si exceptuem els soliloquis de Pepito, una panerola amb ínfules d’escriptor).

"Pinoccio" de Winshluss

Però la innocència és ara del tot impossible: Geppetto és un inventor diplomat de dubtosos escrúpols que aspira a fer-se d’or fabricant un “supersoldat” de llautó; Pepito, en lloc de ser l’eterna consciència, és més aviat el responsable de l’“encreuament de cables” del protagonista; i Pinocchio, un robot gairebé humà, o potser massa humà, que llança flames pel nas i passeja per un món en descomposició en el qual acaba topant-se amb els personatges d’altres contes de fades. El pobre Pinocchio no és ja ni tan sols digne de compassió: és, com l’home modern, un gran buit, un permanent interrogant, fang per modelar que els altres doten de significació.

Winschluss admet que la seva obra és la cristal·lització d’una ràbia, que finalment es transforma en humor. El seu creador no oculta la seva visió amarga del món (el gran tema que s’amaga darrere d’aquesta obra és els efectes de la globalització), però és prou intel·ligent per evitar els sermons i els plors onanistes. En el seu lloc ens lliura rondalles salvatges que semblen narrades des d’una altra dimensió. La seva visió iconoclasta no impedeix que al mateix temps consideri a Disney com una de les seves fonts d’inspiració. Al cap i a la fi, com el mateix Winschluss s’encarrega d’assenyalar, “em dedico a massacrar alguna cosa que, en el seu moment, vaig adorar”. En això consisteix precisament la postmodernitat.



Editorial: La Cúpula
Web editorial
Pàgines: 200
Preu: 26,90 €
Guió: Winshluss
Dibuix: Winshluss
Format: Rústica. Color. 21,5 x 28 cm
ISBN: 9788416400072


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies