Adele – “Hello”

Adele comença ja a esgotar les paraules per les lloances i els números per quantificar els seus èxits. Ja fa uns dies que ens donava a conèixer el primer single del seu nou disc “25” que es publicarà el 20 de novembre, i “Hello” segueix al número ú de les llistes de singles en més de vint països, acumula 6 milions de streams, 300 milions de visionats (28 milions el primer dia) del seu videoclip dirigit pel cineasta Xavier Dolan i té la crítica musical aplaudint amb les orelles. “Hello“ és un tema nostàlgic que comença suau, acompanyat de piano i que als dos minuts comença a volar empès per les cordes vocals d’una Adele en plena forma que posa la pell de gallina. Si hi ha qui diu que des de “21” (2011), l’artista ha passat una fase de bloqueig creatiu, sembla que l’ha trencat amb un contundent cop sobre la taula.

Gwen Stefani – “Used To Love You”

Qui canta els seus mals espanta i sobretot quan els mals que més cal espantar són els sentimentals. La en altres temps cantant dels No doubt, després solista, ficada ara també a dissenyadora de moda i coach de The Voice, es separava aquest any de Gavin Rossdale, després de 13 anys de matrimoni i tres fills. I així que a mitjans d’octubre un dia va decidir pujar a un escenari de Nova York, anunciar que volia cantar una cançó “molt especial” i deixar anar un zasca en tota regla al seu ex en forma d’aquesta “Used to Love you”. Un tema d’aquells a cor obert amb frases com “Suposo que ningú et va ensenyar a estimar”, “Pots quedar-te tots els records” o “saps que soc el millor que t’havia passat mai”, que demostren que de l’amor a l’odi hi ha un pas. I amb els fantasmes ben lluny micròfon en mà, la Gwen ja ha refet la vida sentimental ben ràpid al costat d’un altre músic, Blake Shelton, i es prepara per treure el seu tercer disc en solitari.

RDGLDGRN – “Runnin Away”

RGDLDGRN (que no se us faci un nus en la llengua, es pronuncia Red Gold Green) vénen de Virgínia i les seves pintes són les típiques d’una banda de garatge local. Però de típica en té ben poc. A principis d’Octubre publicaven el seu EP2, i en poc temps el van convertir en el seu LP2, amb alguns talls del seu debut,  de l’any 2013, com “Doing The Most” pel qual van comptar amb la col·laboració del mateix Pharrell Williams, l’únic tema en què ha ficat mà algú que no sigui de la pròpia banda. El seu LP2 ve a ser com una segona carta de presentació. Segueixen autoeditándose amb resultats sorprenents. La seva música, és tan interessant com el seu nom. Sense vernissos i fresca, amb influències de rock, punk, hip-hop, go-go, The Beatles, i suma i segueix. “Running Away” enganxa des del primer moment, amb aquests greus que copegen a ritme gairebé rocker.

Bruce Springsteen – “Meet Me In The City”

Familiars, amics i parelles de fans de Springsteen ja sabeu que ens podem posar molt pesadets cada cop que hi ha noticies del Boss, però aquest hivern tindrem motius 😉 El 4 de desembre es publicarà “The ties that bind: The River Collection”, un conjunt que inclourà l’àlbum doble original “The River” (1980), el mai publicat “The River: Single Album”, un llibre, un documental, un concert i un altre CD amb un conjunt de cançons descartades per aquell disc que ara s’han tornat a enregistrar. I sí, quan es tracta de Springsteen els seus seguidors no seriem els més objectius, però el primer single que presenta aquest pack, “Meet me in the city”fa dies que ens té ballant i salivant per igual. Un tema que ens retorna a una de les èpoques més optimistes i creatives de Springsteen amb un so dinàmic i a ritme de saxo. Un preludi que en té esperant amb candeletes què més sortirà d’aquesta box set imprescindible per brucesos.

Elton John – “Looking Up”

No serà fins al febrer que ens arribarà el nou disc de Sir Elton John, elaborat entre ell, el seu inseparable lletrista Bernie Taupin i el productor T-Bone Burnett. Però de moment ja ens ha volgut fer saber que ve amb ganes de marxa i que pel nou treball que porta el ¿simptomàtic? títol de “Wonderful Crazy Night” s’ha proposat seguir demostrant que pocs com ell dominen això de les melodies a ritme de piano rock. Per mostra un botó, “Looking upés el primer anticipament del que serà ja el seu 33è disc, una mica de rockabilly a ritme de piano, guitarra i bateria, un retorn al so dels 70 però mirant endavant i deixant entrar aire fresc.

LISTENBEE – “Nottamun Town”

L’any passat el productor de Los Angeles LISTENBEE irrompia en els circuits de la música dance més indie amb el seu tema “Save Me”, una bona carta de presentació que ha trigat en tenir la seva continuació. “Nottamun Town” s’inspira en una antiga cançó folk americana, creant un pols entre modernitat, tradició i Història amb una rica disposició de ritmes, cordes, guitarres i panderetes. Poc podem dir encara de LISTENBEE, a banda de que si hem de jutjar pels remixos realitzats per a Kiesza i Ferry Corsten, té un estil ben definit que com a mínim promet.

Sigala – “Easy Love – Faiir Remix”

A Bruce Fielder, el DJ nascut a Norkfold i establert a Londres, conegut amb el nom de Sigala, sembla que li ha tocat la loteria. Una tarda de diumenge amb unes cerveses com a única companyia es va posar a jugar amb el tema ABC dels Jackson 5, i va parir el seu “Easy Love”. No és el primer i segurament tampoc l’últim en remesclar l’èxit del quintet, però la repercussió de la seva remescla no té antecedents. Número 1 a Austràlia, Escòcia i a Regne Unit per partida triple, a la llista oficial de singles, dance i Indie. El secret del seu èxit radica sens dubte en aportar aquest toc Tropical House, precursat per Kygo, que està inundant l’escena dance i que ha calat fins i tot en terrenys del POP, només cal fer un cop d’ull als darrers llançaments de Justin Bieber o Selena Gomez. Aprofitant l’empempta, el passat 16 d’Octubre, Sony llançava un EP amb 5 remesclas de la remescla (el que s’ha de veure!), entre elles aquest “Faiir Remix”, més pausat però igual d’atractiu que l’“original” del que no us podeu perdre el video:

Bomba Estereo feat. Will Smith – “Fiesta – Remix”

Tanquem la nostra #9 PlayList amb una “Fiesta”, i no és per menys. El remix d’un dels temes més moguts de l’últim disc dels colombians Bomba Estéreo, Amanecer, ens porta a celebrar dues coses: A) El retorn de Will Smith al món de la música. Feia més d’una dècada que no l’escoltàvem cantar, i sembla que li ha tornat a agafar el gust i ja pensa en un nou disc. B) La repercussió que per a Bomba Estéreo suposa que Will s’hagi enamorat de la seva cançó. Una bona excusa per recuperar un dels discos més interessants que ens ha arribat aquest any del mercat Llatinoamericà. “Amanecer” és creatiu i original, ple d’amor i misticisme, a qualsevol dels seus tempos.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies