Després de dos dies de ple absolut per terres murcianes, on fa molt de temps que són profetes, Second va desembarcar ahir a la nit, de la mà del Budweiser Live Circuit, a la sala Bikini de Barcelona per tal de presentar-nos el seu nou treball, el vuitè de la banda murciana, “Viaje Iniciático”, que just va veure la llum el passat 9 d’octubre.
“Viaje Iniciático” ha estat autoeditat de forma independent i finançat a través del crowfunding i ha estat produït de la mà del magnífic músic i productor afincat a Múrcia, Juan Antonio Ross, que ja havia col·laborat amb la banda en la producció del disc en directe pel quinzè aniversari de la formació, “15”. La primera setmana després de la seva publicació, el disc va entrar directament al cinquè lloc de la llista oficial de vendes d’Espanya.
Personalment, només havia pogut escoltar el single de presentació del disc, “Primera Vez” i després de sentir gran part del nou disc al concert, el primer a destacar és que ha tornat un Second més guitarrer, recuperant una mica el seu so més primigeni i fosc, que potser s’havia perdut en favor dels sintetitzadors especialment al seu anterior treball, “Montaña Rusa” (Warner Music, 2013).
El concert va conjugar sàviament temes del nou disc amb el catàleg de hits de la banda, amb un respectable devot i fidel que corejava amb devoció totes les cançons. Del nou treball vam poder sentir Primera Vez, Nivel Inexperto, Atrévete o Nos miran mal. Com era d’esperar, bombes sonores d’anteriors discos no podien faltar: Las Serpientes, Mañana, 2502 y Rodamos del seu treball anterior, “Montaña Rusa”, N.A.D.A., Autodestructivos i Psicopatico de “Demasiado Soñadores”(2011) i el fi de festa amb la magnífica Rincón Exquisito de “Fracciones de un segundo”.
Lluny queda aquell primer lloc al Global Battle of the Bands (GBOB) fa una mica més d’una dècada. Ha plogut força des d’aleshores i malgrat la tendència de molta gent de ficar-los a la mateixa saca d’altres bandes “festivaleres”, els murcians fan gala d’un bagatge i una experiència escènica que només donen les quasi dues dècades que porten sobre l’escenari.
Sean Frutos, una mena de Jarvis Cocker huertano, es menja l’escenari des del minut ú, amb una de les veus més interessants i personals del panorama nacional. Destil·la energia que va en augment a mesura que el concert es va escalfant, tant per les reaccions del públic (fidelíssim) com de la resta de la banda, que, en comunió, disparen melodies al servei del gurú. Un ens compacte. Amics i músics que gaudeixen amb la música i ens fan gaudir a nosaltres.
El concert va sonar potent, net i clar. El baix i la guitarra guanyen protagonisme respecte a gires anteriors i es redueix la dosi electrònica, encara que no desapareix del tot.
Tot un plaer.
Envía una resposta