Darrera de les pel·lícules de James Bond ens trobem amb el treball de l’escriptor que va crear el personatge i el va convertir en el mite que és en l’actualitat. Com en el cas de Sherlock Holmes, Bond forma part del nostre imaginari, és gairebé un personatge real i a molts ens pot semblar que les seves històries són l’adaptació directa de fets reals. No és així. Darrera de Bond, de les dones que l’acompanyen, dels dolents terroristes i assassins hi ha la ment d’un escriptor, d’Ian Fleming, un home que va donar vida a un dels herois per excel·lència.

Ian Fleming va néixer a Mayfair, Londres, fill d’un membre del parlament, Valentine Fleming. Ian tenia un germà més gran, l’escriptor de viatges Peter Fleming, i uns anys més tard els seus pares li van donar dos germans petits, Peter i Richard. Va estudiar al Colegi Eton i a l’Academia Militar Reial Sandhurst, d’on va sortir abans d’acabar la seva formació. La seva mare el va enviar al continent a estudiar idiomes, primer a Austria i Munich per millorar el seu alemany i preparar-se pels exàmens de la Foreign Office, i després a Ginebra per estudiar francès. No va aconseguir entrar a la Foreign Office i va treballar com a editor i periodista en el servei de notícies Reuters. Sempre a l’ombra del seu germà, l’èxit més gran de Fleming a Reuters va ser el seguiment d’un judici a Rússia. Problemes econòmics el van portar a deixar el periodisme i entrar en una companyia de banca.

Ian Fleming James Bond

L’any 1939, va iniciar un apropament formal al servi d’intel·ligència treballant per la intel·ligència naval. Ben aviat es va convertir en l’assistent del director i va ser la ma dreta d’un dels millors espies britànics, John Godfrey. La guerra va ser bona per Fleming, ja que va incentivar la seva imaginació, programant, elaborant i portant a terme perilloses missions. Des del seu despatx va maquinar estranyes idees sobre com confondre, vigilar o enfurismar els alemanys. Durant el darrer any de la guerra va visitar Jamaica, va quedar impressionat per l’illa i es va proposar viure allà en un futur proper.

Superant moltes dificultats va aconseguir traslladar-se a Jamaica on vivia en una casa anomenada Goldeneye, amb pocs luxes. Vivia a mitges entre Londres i Jamaica i treballava de periodista ocasional. Però les necessitats econòmiques el van portar a iniciar una carrera més regular en el món de la literatura. ‘Casino Royale’ va ser la primera de moltes de les novel·les i històries curtes dedicades a l’agent 007, on va posar tot l’enginy que anys enrere havia destinat a les missions d’intel·ligència. Es va guanyar el respecte d’autors tan diversos com Raymond Chandler o Edith Sidwell i gairebé la família Kennedy sencera seguia les històries de James Bond. Va combinar a la perfecció l’escriptura amb una vida intensa, plena de viatges i d’emocions que van tenir conseqüències greus en la salut de l’autor. A finals dels anys 50 el seu estat va empitjorar i, tot i que ell va intentar sobreposar-se en diverses ocasions, el seu organisme estava massa tocat com per preveure una llarga vida. Així va ser, ja que el 12 d’agost de 1964, Ian Fleming moria amb només 56 anys deixant enrere una de les creacions literàries més carismàtiques del segle XX.

James Bond literari

James Bond Ian Fleming

Ian Fleming va escriure dotze novel·les i nou contes de l’agent 007, tot i que existeixen dubtes sobre qui va acabar la darrera d’elles. Se sospita que va ser l’escriptor Kingsley Amis qui va completar “El hombre de la pistola de oro”. Quatre anys després de la mort de Fleming, el mateix Kingsley Amis va continuar la sèrie escrivint una nova història de James Bond. L’any 1973, John Pearson va escriure la ‘Biografia Autoritzada de 007’, escrita en primera persona i entre el 1981 i el 2002 John Gardner i Raymon Benson van aportar 20 novel·les i tres contes més. Tot i així, aquests obres no van tenir l’èxit ni l’acceptació de les originals d’Ian Fleming. L’any 2005, Charlie Higson va dedicar una sèrie a les aventures d’un jove Bond i Samantha Weingberg, sota el pseudònim de Kate Westbrook, va iniciar la publicació d’una trilogia que porta per nom “The MonePenny Diaries”. El juliol del 2006, la companyia que poseeix els drets de les novel·les de Fleming va anunciar que per celebrar el centenari de l’autor havien encarregat una nova obra a un escriptor de renom: Sebastian Faulks va ser l’escriptor triat i “Devil May Care” el títol del llibre. A continuación, Jeffrey Deaver va publicar “Carte Blanche” el 2010 i William Boyd “Solo” l’any 2013.

Els esforços per publicar noves obres dedicades a l’agent 007 demostren la rendibilitat de la franquícia creada per Fleming. Tot i així, les obres posteriors no han arribat a la qualitat i al nivell de diversió de les creades per Fleming que potser s’espantaria una mica si pogués veure el que han anat fent amb la seva creació, almenys en l’aspecte literari.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies