Tot i les seves nombroses aventures televisives i sobre paper, el pas de l’univers de Bola de Drac pels cinemes és molt més escàs. L’estrena al 2013 de “Dragon Ball Z: Battle of Gods” dirigida per Masahiro Hosoda va ser tot un aconteixement, sobretot al Japó. I ara només dos anys després, ens arriba una nova entrega de la saga al cine, dirigida per un dels responsables de l’adaptació televisiva, Tadayoshi Yamamuro, i amb un guió signat per l’autor original, Akira Toriyama.
Bola de Drac Z: La resurrecció de Freezer” segueix la línia argumental de l’anterior llargmetratge. Tot arrenca quan després d’haver reunit les set boles de drac, es convoca a Shenron per demanar-li un desig, que torni a la vida a Freezer, un dels malvats més terribles a qui Son Goku i els seus s’han enfrontat mai. Després d’haver estat fet miques literalment per Trunks, el recomposat Freezer torna amb una missió molt clara, venjar-se de Goku, ara un super sayian que s’entrena amb els déus al costat de Vegeta per seguir millorant les seves habilitats.
Benvinguts doncs de nou s l’univers Bola de Drac, una sèrie amb la que molts vam créixer al costat d’aquell nen amb cua que volava sobre un núvol i que a base de lluites i entrenament arribaria a convertir-se en un gran guerrer. La pel.lícula que ens arriba ara ens retorna força elements dels que ens hi va enganxar als que la seguíem als inicis i també a les generacions posteriors que han anat pujant al carro després i fent de Bola de Drac un dels animes imprescindibles.
Essent una mica millor que la predecessora “Dragon Ball Z: Battle of Gods”, “Bola de Drac Z: La resurrecció de Freezer” recupera un dels dolents més carismàtics de la saga. Però també cal ubicar-la en un punt de la trajectòria Bola de Drac en què les trames es redueixen a un esquema ja bastant repetitiu en què Goku i companyia adquireixen nous nivells d’habilitat lluitadora a base d’entrenament i l’hauran de posar a prova enfrontant-se al dolent de torn amb ànsies de destruir-los.
Hi ha Goku, Bulma, Krilin, Vegeta, Cor Petit, el follet tortuga, sayians, déus i kamehamehas, però la nova pel.lícula evidencia que Bola de Drac ja fa temps que no aporta elements per la sorpresa i que se li troba ja a faltar molta de la frescura i sentit de l’humor dels inicis.
I al final la sensació és tant ambigua com el propi film, situat en una mena de llimb. Si sou fans de Bola de Drac que heu anat seguint les seves aventures, us agradarà retrobar-vos amb el seu univers, però us sonarà tot a més del mateix en el que no deixa de ser un capítol allargat. Si en canvi no sou seguidors de les aventures de Goku, per una banda la pel.lícula us podrà semblar més entretinguda però per l’altra us perdreu una mica entre dracs que concedeixen desitjos, déus addictes al gelat, dolents vinguts de l’espai i guerrers que canvien el color dels cabells mentre llancen boles d’energia amb les mans.
Envía una resposta