Spectre
7.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Torna James Bond sota l’ombra del gran germà. 007 afegeix una aventura plena d’acció i humor a la seva col·lecció.

Sota la direcció de Sam Mendes, Spectre” suma un episodi a la saga de James Bond. Caracteritzat per un enigmàtic i lacònic Daniel Craig l’acció transcorre dins d’un film entretingut curull de plans seqüència, moviments de càmera impossibles i efectes especials a dojo. Amb un sentit i coherència que satisfarà els amants del cinema d’acció. Tot el que esperem de 007 hi apareixerà: seduccions impossibles, cotxes esportius, helicòpters, llenceria fina i músculs ben treballats.

Un críptic missatge del passat envia Bond cap a camins per on va destapant una organització sinistra. Al mateix temps, M (Ralph Fiennes) manté un tour de force amb les elits polítiques per a mantenir viu el servei secret. Bond anirà descobrint què s’hi amaga darrere d’Spectre.

El guió de John Logan, Neal Purvis, Robert Wade i Jez Butterworth presenta una línia argumental sòlida, senzilla i eficient (tot i que amb algun però). I ens proposa un joc d’elements icònics i còmics per a justificar els excessos que ofereixen les coreografies de baralles, fugides i persecucions. A més, el sentit de l’humor dóna treva en les situacions més inversemblants. I és que Mendes perfila el seu producte a base d’una ironia fina que pentina els espectadors de principi a fi.

Spectre, James Bond

L’edat i l’envelliment, no només de les persones, sobrevola l’ànima del film. Paradoxalment (si tenim en compte el ventall emocional de James Bond), la deshumanització de la societat enfila cap a un pedregar on la tecnologia va prenent terreny a la mà de l’home. On el fit a fit permet trencar les regles del joc, on l’excés de control desvirtua les emocions.

En definitiva, Sam Mendes sap donar-nos en dosis equilibrades narratives, els ingredients necessaris per a fer-nos passar una bona estona. Tècnicament impecable, el guió juga amb la comicitat per a equilibrar i esquinçar l’excés de testosterona. I per riure-se’n, també cal dir-ho, d’un ego recalcitrant que va afegint canes i arrugues però que manté intactes els desitjos i sentiments de fa vint, trenta o cinquanta anys (qüestió de perspectiva). Sigui com sigui, queda clar, James Bond segueix ben viu.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies