Tant típic de Bond com els seus Martini, els seus cotxes, les seves pistoles i els seus gadgets són les seves bandes sonores. Amb l’estrena de la nova entrega aprofitem per fer un repàs a les cançons que han sonat als films de 007 en una playlist i recordar algunes curiositats sobre la música que ha acompanyat les aventures de l’agent al servei de sa majestat.
001 – Tantarantan tan tan taran… Un home camina davant d’un canó de pistola a ritme d’orquestra
Amb cada entrega Bond esperem impacients saber qui escriurà i interpretarà la nova cançó de la saga, però quan pensem en l’agent 007 el primer que ens ve a tots al cap és el tema instrumental que ja es coneix com el James Bond Theme. És aquell que sona mentre l’agent camina davant del canó d’una pistola en perspectiva i que tots sabem tararejar. Bé, sempre excepte en un cas, el de “Casino Royale”. Monty Norman n’és l’autor reconegut, que el va concebre com un tema jazz que serviria de leitmotiv de les aventures de Bond. Però qui més hi va deixar l’emprempta fou John Barry que li va donar el so definitiu i ha estat el compositor de la banda sonora de fins a 11 films de la saga. Michael Kamen, Eric Serra, David Arnold o Thomas Newman són altres dels compositors que han adaptat la melodia base en diferents entregues.
002 – De tal títol tal cançó
Per tradició, la cançó Bond acostuma a portar el mateix nom que la pel.lícula on s’inclou. Hi hagut però, algunes excepcions. A “Dr. No” sonava “Kingston Calypso“, a “La espía que me amó” el tema es deia “Nobody does it better” (tot i que Carly Simon cantava el nom del film a la lletra), a “Octopussy” Rita Coolidge interpretava “All time high“, per “Casino Royale” Chris Cornell posava la veu a “You know my name” i a “Quantum of Solace” Alicia Keys i Jack White interpretaven “Another way to die“. “Spectre” serà el sisè cas, ja que el tema principal, amb la veu de Sam Smith porta per títol “Writings on the wall“.
003 – Shirley Bassey, récord de cançons Bond
La britànica Shirley Bassey és la única que ha repetit, fins a tres vegades, en la tasca d’interpretar el tema Bond, tot i que cap de les tres les va escriure ella mateixa. A “Goldfinger” (1964), “Moonraker” (1971) i a “Diamantes para la eternidad” (1979) va prestar la veu als temes homònims de la pel.lícula. Amb 78 anys, una llarguíssima carrera discogràfica que encara continua i havent estat nombrada Dama de l’Imperi Britànic per la reina, encara hi ha qui es movilitza perquè la veu de Bassey torni a sonar en una pel.lícula Bond, com els promotors de la campanya “It’s got to be Bassey” que va córrer per les xarxes socials.
Ara, des de l’era Daniel Craig és costum que l’intèrpret de la cançó l’hagi escrit el/ella mateix.
004 – And the Oscar goes to…
Tot i que molts dels temes principals de les pel·lícules de Bond es guardin un lloc especial en la nostra memòria musical, l’Acadèmia ha estat sempre un pèl rància a l’hora de premiar-les amb els seus Oscars. De fet únicament Adele, amb el seu “Skyfall” (2012), s’ha portat el cobejat guardó. Anteriorment només dos temes Bond es van quedar a les portes: “Live And Let Die” (1973) escrita per Paul i Linda McCartney, i “”Nobody does Better” (1977), el tema principal de “L’espia que em va estimar”, interpretat per Carly Simon, amb música de Marvin Hamlisch i lletra de la gran Carole Bayer Sager. Les composicions de la banda sonora tampoc han tingut molta sort, amb dues nominacions, la de Marvin Hamlisch a “L’espia que em va estimar” i la de Thomas Newman per “Skyfall”.
005 – Números 1
25 temes de Bond fins avui i únicament els Duran Duran van aconseguir col·locar el seu “A view to kill” (1985) en el més alt de la llista nord-americana Billboard Hot 100. No obstant això el número 1 de la llista anglesa s’ha resistit fins que Sam Smith, idolatrat al mercat UK, s’ha encarregat d’interpretar el tema principal de l’últim lliurament de la sèrie Bond “Spectre” (2015), encara que això sí, als Estats Units no ha acabat de quallar i s’ha hagut de conformar amb el lloc 71.
006 – Je m’appelle Bond, James Bond
Segurament resultarà obvi comentar que s’ha pogut escoltar a Bond parlar en infinitat d’idiomes. Les seves pel·lícules han recorregut el món sencer i són multitud els actors de doblatge que han prestat la seva veu al mític personatge. El que potser sorprengui a més d’un és que fins i tot algunes de les cançons de les que us hem parlat en aquest article van tenir la seva versió per al seu públic internacional. Concretament tres. “From Russia with Love” (1963) va tenir el seu equivalent francès (“Bons baisers de Russie” interpretada per Bob Asklof) i l’alemany (“Die Wolga ist weit” amb la veu de Ruth Berlé). El mateix va ocórrer amb “Do you Know How Christmas Trees Llauri Grown?” un tema secundari de “Al servicio de su majestad” (1969). Encara que els italians també van tenir la seva dosi, amb “Vivo di diamanti” en la que la pròpia Shirley Bassey versionava l’esplèndida “Diamonds Are Forever”(1971).
007 – Va poder ser, però no
Resulta molt difícil imaginar una pel·lícula Bond sense associar-la al seu corresponent tema principal, però aquesta associació podria haver estat una altra ben diferent si no fos per canvis d’última hora. Són molts els artistes que després de gravar els seus temes pel Bond de torn finalment es van quedar sense poder escoltar-los en Dolby Sorround. Entre els més sonats trobem a Johnny Cash, que finalment va ser substituït per Tom Jones a “Operación Trueno” (1965), o a Alice Cooper i el seu “The Man with the Golden Gun” (1974) que va ser rebutjat a favor de la feminitat de Lulu. Brian Wilson (dels Beach Boys), Blondie, Pet Shop Boys, Ace of Base, Pulp i Saint Etienne també es van quedar amb les ganes. Vet aquí una llista de Youtube amb alguns d’aquests temes.
Envía una resposta