La seva elecció va generar polèmica: massa rústec, massa poc gentleman… Amb “Casino Royale” va callar moltes boques i amb “Spectre” s’ha convertit en el Bond més ben pagat de la història. Sembla però que Craig ja en comença a tenir ben be prou del personatge i a no res de l’estrena de la número 24 de la saga ja es comencen a fer apostes de qui serà el següent Bond, James Bond.

Daniel Craig

Craig, un Bond amb sentiments

Daniel Wroughton Craig neix el 2 de març de 1968 en una família acomodada. La seva mare era professora d’art i el seu pare regentava diversos pubs. Va tenir una infantesa normal i des de ben petit va interessar-se pel món del teatre. Va rebre la seva formació com a actor al “National Youth Theatre” i a la “Guildhall School of Music and Drama”.

Els seus inicis en cinema i televisió els trobem en el drama “The power of one” (1992),  la sèrie de televisió “Sharper’s Eagle” o la sèrie d’aventures i acció “Zorro” (principis dels anys 90). Altres aparicions les trobem a la biografia “Elizabeth” (1998) i la producció familiar Disney “A Kid in King Arthur’s Court” (1995).

Produccions posteriors com “The Trench” (1999) i el drama “Some Voices” (2000) comencen a atreure l’atenció de la indústria. Així Craig començarà  a aconseguir papers més importants a pel·lícules com “Tomb Raider” (2001), “Road to perdition” (2002) o “Munich” (2005) de Steven Spielberg.

La gran oportunitat arriba per l’actor quan és escollit per interpretar l’agent secret més famós del cinema, James Bond. Serà l’any 2005 quan s’anunciï que Craig serà el substitut de Pierce Brosnan. Les crítiques no es van fer esperar perquè la gent veia Daniel Craig com un home molt menys elegant que els anteriors intèrprets del personatge.

L’any 2006 arriba i amb ell el seu debut en el paper, “Casino Royale”. La pel·lícula és rebuda molt positivament i molts dels dubtes desapareixen quan la crítica comprova que Craig és capaç d’unir a la perfecció una gran força en les escenes d’acció amb una elegància diferent, menys sofisticada. Després de “Casino Royale” van arribar “Quantum of Solace”, “Skyfall” i “Spectre” on l’acció i la força del personatge es combinen amb un tractament inèdit dels seus sentiments i debilitats, una combinació que no ha deixat indiferent a ningú.

A banda de l’agent 007, durant aquests anys Daniel Craig ha aparegut a films com “The Golden Compass” (2007), “Cowboys & Aliens” (2011) o “The girl with the dragon tattoo” (2011).

Daniel Craig James Bond

Skyfall

Daniel Craig s’estrenava amb “Casino Royale” inspirada en una de les primeres novel·les d’Ian Fleming. Els aires de canvi eren evidents, només per començar M era una dona interpretada, ni més ni menys, que per Judi Dench. Però encara havia arribar “Skyfall” per sacsejar la saga de veritat.

Bond a la inauguració dels Jocs Olímpics, especials televisius, packs de luxe en Blu-Ray, arribava el 50 aniversari de James Bond acompanyat de tota mena de festejos. El més important de tota era l’estrena de “Skyfall” sota la direcció de Sam Mendes. Era l’aventura número 23 de l’agent amb llicència per matar i la tercera en què Daniel Craig es posava a la pell de James Bond després de “Casino Royale” (2006) i “Quantum of Solace” (2008). Era la tercera pel·lícula de Daniel Craig qui després de rumors i apostes diverses havia estat triat al 2005 com el nou rostre del millor superagent del món i com a protagonista de la saga més longeva de la història del cinema.

A “Skyfall”, el famós agent britànic haurà de posar a prova la seva fidelitat i amistat cap a M (Judi Dench), quan l’experimentada cap del servei d’intel·ligència comenci a ser assetjada pel seu passat. James Bond haurà d’esbrinar d’on procedeix el focus del perill per a poder aturar-lo i mantenir fora de perill no només a M, sinó a tota l’agència, fins i tot a ell mateix.

“Goldfinger” va ser el film que va establir la base dels futurs Bonds. Hi ha un dolent dolentissim que vol conquerir el món i, per l’altra banda, hi ha un espia fabulós envoltat d’unes andròmines genials que no només aturarà al dolent dolentíssim sinó que s’endurà al llit totes les noies estupendes que trobi en el seu camí. Els films de Bond eren, simplificant, això.

“Skyfall” trenca la tradició dotant d’humanitat, fragilitat i vulnerabilitat a l’espia que podia amb tot. Sam Mendes ens porta un thriller d’alt voltatge però a més l’omple de conflicte, drama i foscor que afecta a protagonistes com Bond o la mateixa M i ens els mostra com mai els havíem vist fins ara, des del seu cantó més humà.

Molts diuen que el que ha fet Sam Mendes es “nolanitzar” Bond. Si un compara “The Dark Knight” amb “Skyfall” es poden trobar molts paral·lelismes: un Bond ressuscitat, l’atac terrorista de manera indiscriminada, un malvat histríonic i caòtic al més pur estil Joker (Javier Bardem, de nou, amb un pentinat terrible), la casa familiar amb el majordom, la foscor d’alguns trams del film… Bond és vulnerable a nivell físic i mental i se’ns mostra d’una manera com s’havia fet mai, amb un viatge als orígens del personatge, a Escòcia.

Això no ha agradat a tothom. Per espies humanitzats ja en tenim molts altres, el que molava de Bond era aquest estar per sobre de tot, diuen alguns. Aquest Bond creat per Mendes perd una part de la personalitat amb la que s’identificava el personatge fàcilment, però és necessari? Calia un nou Bond per als nous temps on no hi ha un sol malvat sinó molts que es mesclen enmig de la normalitat o el que es necessita és continuar mantenint intacte el personatge?

El públic està dividit i, probablement, “Spectre”, de nou dirigida per Sam Mendes decantarà la balança d’un costat o de l’altre.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies