Després d’un escocès, un anglès i un galès, el testimoni del personatge de Bond passava a mans d’un irlandès. Però la missió de Pierce Brosnan anava més enllà de posar-se a la pell de l’agent amb llicència per matar. Des de l’inici de la filmografia Bond, havia tocat pel.lícula cada dos anys com a molt, però després de “Licencia para matar” (1989) protagonitzada per Timothy Dalton, 007 estava en hores baixes i portava sis anys fora de servei. Tocava renovar el personatge i adaptar les seves aventures a una nova generació.
I l’elecció no va poder ser millor. El glamour i sex-appeal de Brosnan van enganxar les noves fornades d’espectadors i el seu debut a la saga amb “Goldeneye” es va convertir en el Bond més exitós de la història. Quan va decidir deixar de ser l’agent de sa majestat en quatre ocasions, el llistó tornava a estar alt i la pressió a l’hora d’escollir-ne un successor a l’alçada era màxima.
Brosnan, un Bond per reviure la saga
Nascut a Drogheda, Irlanda, el 16 de Maig de 1953, la vida personal de Pierce Brosnan va començar a complicar-se des de que era ben petit. Els seus pares es van separar quan ell tenia 4 anys i mentre sa mare marxava a Londres a estudiar infermeria ell va passar per casa dels avis i altres parents, fins als 10 anys.
Amb 11 anys es va traslladar a Anglaterra, fet al qual sempre ha atribuït la seva habilitat per interpretar accents i personatges d’origens anglesos ben diferents. Just aquell dia, moria Ian Fleming.
La mare de Pierce Brosnan es va tornar a casar, i va ser el seu padrastre qui el va portar al cinema a veure les seves primeres pel.lícules. Entre elles, “Goldfinger”, que li va despertar l’interès per convertir-se en actor.
Als 16 anys va ingressar en una escola d’art dramàtic i es va estrenar en diverses obres de teatre. Curiosament, entre els seus mestres hi havia Yat Malmgren, un ballarí i professor d’art dramàtic que també va donar classe a Sean Connery.
La minisèrie estadounidense de televisió “Manions of America” el va començar a fer popular pel públic americà i alguns crítics el van comparar amb Tyrone Power, James Dean o Warren Beaty.
Curiosament ja a principis dels 80, va acompanyar la seva nòvia Cassandra Harris a Grècia, al rodatge de “Solo para sus ojos”, on ella era una de les noies Bond. Cassandra li va presentar al productor dels films de Bond, Cubby Broccoli, que per aleshores ja pensava en substituir Roger Moore. I li va dir: ‘si sap actuar, és el meu home‘. Però el paper que el va llençar a la fama, el de l’investigador amant del cinema clàssic “Remington Steele”, sèrie televisiva que va estar en antena entre el 82 i el 87, va ser el que li va impedir convertir-se en James Bond abans.
Anaven passant els anys i a cada nova entrega de Bond, Roger Moore amenaçava amb retirar-se. Ja després de “Octopussy”, es va fer una enquesta sobre qui el públic creia que havia de ser el següent 007. Brosnan va resultar vencedor sobre altres noms com Tom Selleck, Jeremy Irons o Mel Gibson. Pero quan Moore es va retirar, hi va haver problemes amb la finalització de Remington Steele, amb el què Brosnan va tornar a perdre la oportunitat. Finalment, Timothy Dalton va ocupar el seu lloc en les dues entregues posteriors.
Per complicar la seva situació, després de 10 anys de casats, la seva dona Cassandra Harris va morir d’un càncer al 1991 i Brosnan quedà al càrrec de tres fills.
La trucada oficial per oferir-li el paper va arribar al 94 i després que ell acceptés es va enunciar en una roda de premsa a Londres que Pierce Brosnan seria el cinquè agent 007, en el renaixement de la saga. El seu debut, Goldeneye, va ser la entrega amb més ingressos dels films Bond, amb 350 milions de dòlars en taquilla. Tot feia olor de nou, el protagonista, els dolents als que s’enfrontava, els gadgets, els efectes especials, i fins i tot M passava a ser una dona (Judi Dench).
Ja des de molt abans de posar-se a la pell de James Bond, la revista People incloïa regularment a Brosnan en la seva llista dels 50 més atractius del planeta. Però el paper li va reforçar la imatge d’elegant seductor. Tres entregues més l’associaren per sempre al personatge: “El mañana nunca muere” (1997), “El mundo nunca es suficiente” (1999) i “Muere otro día” (2002).
Entremig també recuperava la felicitat personal i al 2001, va tornar a casar-se amb Keely Shaye Smith, amb qui ha seguit augmentant la família nombrosa amb dos fills més.
Tot i que la seva carrera com a Bond va acabar de manera tèrbola, entre rumors d’acomiadament que finalment es van voler desmentir per ambdues bandes, la relació mútua va ser molt beneficiosa. James Bond havia renascut amb força als cinemes i Brosnan a més de fama en va treure tres dels cotxes que conduïa als films.
L’actor també va tenir temps de crear la seva pròpia productora, anomenada Irish DreamTime, amb la que ha llençat títols com “Un amor por descobrir”, “El secreto de Thomas Crown”, “Evelyn” o “Hasta que la ley nos separe”, i per ser nombrat Cavaller de l’Excel.lent Ordre de l’Impreri Britànic. Ja convertit en estrella la seva carrera va poder seguir avançant i diversificant-se en papers tant diversos com els de “El sastre de Panamá“, “Búho Gris“, “Matador“, “Mamma Mia!“, “Recuérdame” o “Mejor otro día“.
La llista de noms per ocupar el seu lloc com a Bond va ser enorme: Jude Law, Clive Owen, Goran Visnjic, Ewan McGregor, Hugh Jackman, Julian McMahon, Ioan Gruffud o Dougray Scott. Però finalment i contra tot pronòstic el relleu va caure a mans de Daniel Craig.
Muere otro día
La quarta pel.lícula Bond protagonitzada per Pierce Brosnan trobava la saga essent tot un èxit a les taquilles, amb les pel.lícules posades al día a nivell de tecnología i efectes especials i amb un protagonista consolidat que encarnava a la perfecció l’equilibri entre flema britànica i atractiu físic, gentleman i espía socarró capaç d’aixecar suspirs en una mirada i enveges en cada aventura i flirteig.
“Muere otro día“, dirigida per Lee Tamahori, començava amb un dels inicis més lloats i trepidants de la saga. El 007 protagonitza una persecució en aeroplanejadors per un camp de mines de Corea del Nord en una seqüència que s’allarga fins als títols de crèdit. Però alguna cosa surt malament i Bond és fet presoner. Afegint un element original a la seva trajectòria, era empresonat i torturat durant 14 mesos abans d’aconseguir fugir.
Després de fingir la seva propia mort per escapar també dels seus caps del servei secret britànic, Bond emprèn la venjança perseguint a Zao (Rick Yune), el fill del coronel coreà Moon (Will Yun Lee) i un misteriós multimilionari anomenat Gustav Graves (Toby Stephens). Les seves investigacions el porten per Cuba, Islàndia, Londres i Hong Kong, per acabar de nou a Corea on tindrà lloc una explosiva confrontació amb els seus enemics.
Per als rols femenins imprescindibles en tota pel.lícula Bond, aquí es va optar per Halle Berry i Rosamund Pike. La primera, oscaritzada per Monster’s Ball es va negar a exercir de noia florer i dóna vida a Jinx, una agent secreta que té les seves pròpies escenes d’acció i competeix de tu a tu amb l’agent britànic.
40 anys i 20 entregues després de la inicial “James Bond contra el Dr.No“, Halle Berry protagonitzava un homenatge a la famosa escena d’Ursula Andress sortint del mar amb un bikini i un ganivet a la cintura.
L’altra parteneire era la quasi debutant Rosamund Pike, com a Miranda Frost, una aparentment fràgil assistent que amagava intencions no gaire favorables per a Bond. Anecdòticament també es va reservar un paper a Madonna, que a més interpretava una professora d’esgrima a més de cantar la cançó que dóna títol al film, i es convertia així en la noia Bond més veterana amb 44 anys.
El film que marcava la fi de l’era Brosnan a la saga es va estrenar al novembre de 2002 a Londres amb presència de la reina Isabel II i acabà la seva carrera comercial convertint-se un cop més en la pel.lícula Bond que més recaptava fins aleshores.
Envía una resposta