Volien a Cary Grant pel paper, però amb els diners que demanava (un milió de dòlars), s’haurien quedat sense pel·lícula. Per a un escocès de nom Thomas Connery allò va representar la gran oportunitat per convertir-se en el primer 007 amb llicència per matar.

Sean Connery Goldfinger

Sean Connery, el primer Bond

Thomas Sean Connery va néixer a Edimburg (Escòcia) el 25 d’agost de 1930 i va créixer en plena depressió mundial. Fill de família humil, vivien en un barri modest i en una casa petita. Quan tenia 9 anys va començar a treballar repartint llet, carbó, patates i coses així, per ajudar a la família

Gràcies al seu amic Jimmy Laurie es presenta en 1953 al concurs de “Míster Univers”‘, celebrat a Londres, representant al seu país natal, Escòcia, i queda el tercer.

A la fi de 1951, el seu afany per trobar un treball i un salari fa que per mediació d’un amic entri en el món de l’espectacle com tramoista. Comença a fer d’extra en algunes obres.

En 1957, el director de la BBC, Alvin Rakof, que en aquell temps preparava l’obra de “Requiem por un peso medio” para estrenar-la en directe, es queda sense actor protagonista. Una actriu amiga seva, que amb el temps va ser la seva esposa, li va preguntar: “Has entrevistat a Sean Connery? – No, per què hauria de fer-lo? – A les dones els agradarà.” La resta és història. La crítica va ser unànime a lloar la interpretació de Connery. Aquest èxit li va possibilitar treballar en diverses pel·lícules a la fi dels anys 50.

En 1958 li arriba una oportunitat amb un llargmetratge d’elevat pressupost, protagonitzat per Lana Turner: “Another time, another place”, però no seria el seu paper definitiu.

Gràcies a “Darby O’Gill and the Little People” (1959), els productors que preparaven una pel·lícula sobre l’agent creat per Ian Fleming, James Bond, es van fixar en ell.

Harry Saltzman, coproductor de les primeres pel·lícules de Bond, va entrevistar a uns 200 actors pel paper de l’agent secret. Segons ell, li va agradar la forma de moure’s de Connery.

En 1962 es va estrenar la primera pel·lícula de la saga, “Agent 007 contra el Doctor No”. L’èxit va ser increïble. James Bond és va convertir en un sex-simbol internacional i Connery en una de les estrelles més famoses del món.

De 1962 a 1967, Connery roda un total de cinc pel·lícules de Bond: “Agent 007 contra el Dr. No”, “Des de Rússia amb amor”, “James Bond contra Goldfinger”, “Operació Tro” i “Només es viu dues vegades”. L’èxit internacional de personatge va fer que el setge de la premsa es convertís en una càrrega difícil.

En total en rodaria 7 films Bond sumant “Diamants per a la eternitat”, l’any  1971  i la darrera “Mai diguis mai més”, al 1983.

Encara que Bond segueix sent el seu paper més conegut, Sean Connery ha fet una carrera brillant i ha rodat amb un munt de directors importants: Guy Hamilton, Alfred Hitchcock (“Marnie, la ladrona”), Sidney Lumet (“The Hill”), John Huston (“L’home que volia ser rei”), Richard Lester (“Cuba”), Richard Attenborough (“Un pont massa llunyà”), Steven Spielberg (“Indiana Jones i l’última croada”), Jean-Jacques Annaud (“El nom de la rosa”) o Brian De Palma (“Els intocables d’Elliot Ness”), per dir-ne només alguns.

En 1988 va ser nominat a l’Oscar al millor actor secundari per la seva interpretació en “Els intocables d’Elliot Ness”. I es va endur el premi.

Militant del Partit Nacional Escocès, no va ser fins al 5 de juliol del 2000, quan ja tenia seixanta-nou anys, que va acceptar ser armat cavaller per la reina Elisabet II.

El 2003 després del rodatge de la pel·lícula “La lliga dels homes extraordinaris”, Sean Connery va anunciar la seva retirada del cinema.

Malgrat que era més gran que la majoria dels Sex Symbols contemporanis, Sean Connery ha estat sovint qualificat de l’home més sexy en diverses revistes.

Sean Connery Goldfinger

James Bond contra Goldfinger

“James Bond contra Goldfinger”, la tercera protagonitzada per Sean Connery i de la saga de l’espia, va crear un estil Bond que seguirien les successives pel·lícules de l’agent secret, per exemple introdueix els famosos artilugis creats amb la més alta tecnologia per a ajudar a 007, entre els quals s’inclou l’Aston Martin BDS, amb les conegudes modificacions que sempre tenen tots els cotxes Bond.

– James Bond: “You expect me to talk ?” (Espera que parli?)
– Goldfinger: “No, Mr Bond, I expect you to die! (No, Sr. Bond, espero que mori!)”

Auric Goldfinger és el major contrabandista d’or del món. James Bond l’encarregat d’investigar-lo. El que descobreix és un sinistre pla conegut com “Operació Gran Eslam”. Ajudat per unes extraordinàries conductores i per un assassí sense escrúpols, Goldfinger engega el seu pla. Els segons compten i la tensió es dispara. Bond haurà d’entrar en acció a tota velocitat.

Des de l’explosió d’una bomba en l’exterior d’un centre nocturn fins a la fugida a l’últim minut del jet personal del President, la tercera aventura en la pantalla de James Bond no té aturador. Sean Connery tornava com l’Agent 007 per enfrontar-se a un vil maniàtic obsessionat amb destruir tot l’or de Fort Knox i arrasar l’economia mundial.

El pressupost de la pel·lícula  dirigida per Guy Hamilton va ser cinc vegades major (3,5 milions de dòlars) que el de la pel·lícula anterior de Bond i la major part va ser utilitzat per a pagar els costosos escenaris on està rodada, com la recreació a escala natural de Fort Knox (l’escenari més car construït en Pinewood Studios fins a llavors).

Igualment impressionants són els efectes especials aconseguits per John Stears a l’adaptar l’ara llegendari Aston Martin DB5, conegut des de llavors com “El cotxe més famós del món”.

“James Bond contra Goldfinger” va representar un canvi radical en les pel·lícules de l’agent secret tant artísticament com en termes d’impacte de la sèrie en la cultura popular. Va ser la primera a donar èmfasi als elements d’alta tecnologia que han passat a ser un dels trets característics de la saga.

Així mateix, Goldfinger va reflectir la intenció del director Guy Hamilton de realitzar un acostament més irònic a les pel·lícules i, en conseqüència, es va introduir més humor. Mentre alguns encara discuteixen que si amb Goldfinger les pel·lícules de Bond van abandonar qualsevol intent de reflectir històries de la vida real dels espies, el cert és que aquesta pel·lícula va ser l’inici de la imatge Bond que tots recordem: un heroi tot terreny i amb tendència a sortides gracioses, fins i tot, quan s’enfronta a una mort segura.

Cal destacar el repartiment: Gert Fröbe com el vil Goldfinger i Harold Sakata com Oddjob. L’ajudant de Goldfinger i el seu barret mortal són realment inoblidables, igual que Pussy Galore interpretada per Honor Blackman que es convertiria en la primera de les heroïnes alliberades en la gran pantalla.

Parlant d’inicis també va ser la primera participació de Shirley Bassey com a intèrpret del tema principal. Una de les millors cançons de la saga Bond.

Fleming va visitar el set de Goldfinger però va morir el 1964, abans que la cinta estigués acabada.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies