Mary Mapes és una periodista que treballa com a productora per a la CBS. Un dia descobreix un possible frau militar per part de l’aspirant a president George W. Bush. Però sembla que ella i el seu equip són els únics interessats a treure la veritat a la llum.
Tocant gairebé a novembre, les grans produccions s’alineen per entrar a la llista de pel·lícules amb possibilitat de consideració per part de l’Acadèmia. Si fa dues setmanes s’estrenava “The Martian” per donar el toc de ciència ficció, i la setmana passada “Black Mass” es posicionava com l’opció mafiosa, avui arriba el thriller polític amb “La Verdad” (Truth).
Cate Blanchett ja fa olor d’Oscar des d’avui, amb una magnífica interpretació en la pell de Mary Mapes, una periodista i productora de la CBS que ha de superar els obstacles propis i impropis de la cerca de la veritat. Una crítica fervent a la societat americana, a la censura periodística i a la caça de bruixes que pateixen els, i sobretot les periodistes que volen fer bé la seva feina.
L’argument de la pel·lícula l’hem vist altres vegades: una història real sobre un periodista que descobreix un secret molt significatiu i ha de superar mil i un obstacles per poder fer pública la veritat. Així doncs, on resideix l’originalitat? En el tema, en el personatge de Cate Blanchett i en què la trama principal involucra a la cadena CBS, al programa “60 minuts” i al llegendari presentador d’aquest, Dan Rather (Robert Redford).
Sense explicar res, la controvèrsia dels “Killian documents” és una trama que dóna perquè aquesta pel·lícula no es faci pesada a cap moment. Al contrari, l’actuació de Cate Blanchett no és l’única atracció principal, sinó que està ajudada per un guió amè, intel·ligent, feminista i intrigant.
Aquest cap de setmana no podeu perdre-us una de les millors pel·lícules de l’any que, encara que no mereixi realment estar a la categoria de Millor Pel·lícula, segur que collirà moltes nominacions als Oscar. Una bona inversió temporal i econòmica.
Envía una resposta