EODM (Eegles Of Death Metal) – “Complexity”

Pels que encara no coneixeu els Eagles of Death Metal, us direm que són una de les parelles més catxondes, desvergonyides i macarres que us podeu trobar dalt d’un escenari. Jesse Hughes i Josh Homme (Queens of the Stone age), són amics des de petits, venen de Califòrnia,  i que no us enganyi el nom, lo seu no és el death metal sinó el rock més festiu. Aquest octubre ens acaba d’arribar el seu quart disc, “Zipper Down” i el 8 de desembre vindran a la Sala Apolo per oferir un concert que us recomanem que no us perdeu. Amb el so que els és típic, un puntet més electrònic en alguns casos, un rera l’altre els talls del disc són un desafiament a veure qui és capaç de quedar-se quiet, i a demostrar que a la vida més val prendre’s les coses amb humor. I per mostra el primer single que ens en van presentar, “Complexity”:

Hollywood Vampires – “School’s Out/Another Brick In The Wall”

Aquest any hem vist néixer una nova banda de rock, els Hollywood Vampires, però els seus membres no són jovenets que s’estrenen en això de la música sinó noms de pes que junts formen una mescla peculiar: Alice Cooper, Johnny Depp i Joe Perry (el guitarra dels Aerosmith). Però la cosa no es queda aquí, pel seu primer disc homònim que van publicar al setembre, s’han fet acompanyar d’altres estrelles com Paul McCartney, Dave Grohl, Slash, Brian Johnson (AC/DC), Robby Krieger (The Doors), Perry Farrell (Jane’s Addiction) i Zak Starkey (The Who, Oasis). Voleu més? Doncs en els seus directes us podeu trobar de cop i volta sobre l’escenari amb Tom Morello, Marilyn Manson, Duff McKagan (Guns’n’Roses) o Geezer Butler (Black Sabbath). Per ara, pel primer disc han enregistrat sobretot versions de temes dels 70, com “School’s out”, però també n’han composat un parell de pròpies i tot i que quadrar les agendes de tots els resulta complicat, sembla que tenen ganes de seguir donant canya.

Coheed and Cambira – “Eraser”

Vinguts de Nova York, els Coheed and Cambria sempre han sigut una mica els germans petits en el seu estil de rock, telonejant i a remolc d’altres bandes més consolidades en aquesta parcel·la. Però el que dotava de més entitat pròpia el seu producte era una concepció multidisciplinar per la qual els seus discos es retroalimentaven dels còmics en els que la banda narrava una història galàctica de ciència-ficció. Així, els seus anteriors “The Second Stage Turbine Blade” (2002), ”In keeping secrets of Silent Earth:3” (2003), “Good Apollo, I’m Burning Star IV, Volume One: From Fear Through the Eyes of Madness (2005), “Good Apollo, I’m Burning Star IV, Volume Two: No World For Tomorrow” (2007), “Years of the Black Rainbow” (2009) i les dues parts de “The Afterman” eren àlbums conceptuals centrats en determinats volums del còmic The Amory Wars. Amb diversos canvis a la formació però mantenint Claudio Sánchez al capdavant, aquesta tardor han tornat amb nou disc “The color before the sun”, el primer que es desvincula de l’obra gràfica. “You got spirit kid”, ”Here to Mars” i “Eraser” han estat els primers singles d’un àlbum que ens mostra el grup d’una forma més obertament personal.

Robin Schulz feat. Moby & The Void Pacific Choir – “Moonlit Sky”

L’any passat el DJ alemany Robin Schulz va passar de l’anonimat al top dels DJs internacionals gràcies al gran èxit del seu tema “Prayer in C”, inclòs en el seu primer àlbum “Prayer”. Així que no és d’estranyar que no hagi trigat a treure un segon LP, “Sugar”, per explotar la seva popularitat. En ell, Schulz mostra més ofici que art amb un a col·lecció de temes en el que advoca per combinar el EDM amb instruments naturals posant èmfasis en les melodies. El resultat no resulta espectacular però ja ha aconseguit el Top 1 a Suïssa, top 3 a Alemanya, i s’ha colat també en la llista espanyola, amb el disc i dos dels seus senzills, “Headlights” i “Sugar”. Però ha nosaltres ens crida l’atenció sobretot la seva col·laboració amb Moby en el tema que tanca el disc “Moonlit Sky”, que inclou també en els seus crèdits a The Void Pacific Choir, la formació recentment creada pel propi Moby per al seu nou disc, encara pendent de data de publicació i l’avançament de la qual “The Lights Is Clear In My Eyes” es va estrenar a la fi de setembre.

Claptone – “The Only Thing”

Sense sortir de l’escena EDM alemanya, ens trobem amb en Claptone i la seva màscara daurada amb bec, molt més místic i elegant que el seu compatriota Robin Schulz. Guanyador del DJ Award 2015 al millor productor, i autor de remescles per a gent com els Pet Shop Boys, Disclosure i Róisín Murphy, Claptone es mou en el terreny del house amb aquesta classe seductora i màgica lluny d’estàndards que tan ben ha sabut plasmar en el seu àlbum debut “Charmer” publicat per Different Recordings (Crystal Castles) divendres passat, i del que ve donant-nos avançaments des de ja fa un grapat de mesos, com l’estupend “Puppet Theatre” amb els Peter Bjorn and John. “Charmer” compta a més amb col·laboracions de Young Galaxy, Jay-Jay Johanson, Clap Your Hands Say Yeah, Jaw, Bavanandan, Jimi Tenor, i Nathan Nicholson. “The Only Thing” és el seu darrer senzill.

Petite Noir feat. Baloji – “La Vie Est Belle / Life Is Beautiful”

Després de tres anys publicant senzills a compte gotes (gairebé un per any), per fi, a principis d’aquest 2015,  Yannick Ilunga (aka Petite Noir) publicava el seu sorprenent EP debut “The King of Anxiety”, que incloïa temes tan magnètics com “Chess” o “Shadows”. Però allò va resultar ser només un aperitiu pel plat fort, el LP “La Vie Est Belle/Life Is Beautiful”, llançat el passat 11 de setembre. Fill de pare angolès i mare congolesa, Petite Noir va néixer a Brussel·les, encara que resideix a Johannesburg (Sud-àfrica). La seva música combina de forma curiosa i eficaç les seves arrels amb el rock, l’electrònica, el new wave, el pop i el rap. El tema que dóna títol al seu disc és tan bell en forma i contingut com el viatge en el qual et submergeix el disc sencer.

Dave Gahan & Soulsavers – “All of This and Nothing”

El bo de Dave Gahan és molt conscient que a aquestes alçades de trajectòria cada nou disc que grava amb els Depeche Mode serà mirada amb lupa, comparada amb discs anteriors i amb les expectatives generades. Com s’ho fa doncs quan vol alliberar-se de pressions i enregistrar el què li ve de gust i sense cotilles? Doncs fent un passet al costat i tancant-se a l’estudi en solitari o amb el productor Rich Machin.  Amb aquest va col.laborar amb els Soulsavers, al 2012 van publicar un disc, “The light the dead see” i a finals d’aquest octubre veurà la llum el segon, “Angels & Ghosts”. El primer avançament és el single “All of this and nothing” un tema amb la seductora veu de Gahan navegant entre una instrumentació on participen de sintetitzadors a panderetes, percusió o òrgans.

Austin Plaine – “Only Human”

Tanquem la nostra PlayList plens de malenconia. El cantautor de Minnesota amant de la carretera, Austin Plaine per fi ha aconseguit que el seu àlbum homònim sigui publicat a escala internacional. Un viatge d’un any que l’ha portat a sembrar emocions i sensacions allà per on creuava el seu camí. El debut d’Austin Plaine està fet per sentir-se, i entre les seves onze cançons podem trobar-nos alguna joia com aquesta “Only Human”, en el que Plaine es despulla en la nit acompanyat únicament d’una guitarra i el cor de la seva pròpia i escruixidora veu. Honestedat i modèstia folk a l’altura dels Mumford and Sons.

 

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada