El rey de La Habana
4Valoració
Puntuació dels lectors: (1 Vot)
4.0

Cinc anys després de triomfar amb “Pa Negre”, Agustí Villaronga torna a prendre les regnes d’un llargmetratge amb “El rey de la Habana”, canviant la Catalunya de post-guerra per la capital cubana dels anys 90. Un retrat d’un lloc i una època dura a partir de tres personatges principals que al passat Festival de San Sebastián li va valer el premi a la Millor Actriu a la seva protagonista.

Basant-se en el relat homònim del periodista cubà Pedro Juan Gutiérrez, el director Agustí Villaronga arrenca “El rey de la Habana” amb una nota d’humor negre que podria servir molt bé com a metàfora del que pretén explicar-nos, la vida dels “sense veu” en una de les etapes més dures per la població humil de la illa. No obstant, després d’aquesta arrancada, el català gira el rumb i decideix mostrar-nos aquella realitat social a través d’una sèrie d’escenes entre reiteratives i divagants que es poden concloure amb el sencill titular “a Cuba es follava molt i es menjava poc“.

El “rey” del títol és en Reinaldo (Maikol David), un jove que després d’un incident a casa seva és enviat a la presó. Després d’aconseguir fugar-se del correccional, començarà un periple per intentar sobreviure als carrers de l’Habana de finals dels 90, sense massa idea de com guanyar-se la vida i esquivant que el tornin a detenir. Esperances, desencants, rom, bon humor i sobretot la gana l’acompanyen, fins que coneix a dues persones que li marcaran la vida. Una es la Magda (Yordanka Ariosa) una dona que també intenta sobreviure com pot, i Yunisleidy (Héctor Medina Valdés), un transvestit amb cor d’or que amaga un munt de fragilitats sota una aparença de determinació per anar per la vida. Aquest curiós triangle intentarà portar la misèria material i moral que els rodeja vivint fins al límit l’amor, la passió, la tendresa i el sexe més desacomplexat.

El rey de la Habana

Així, el que començava amb promeses de fresca ironia i seguia com una peripècia social i vital amb humor, s’acaba allargassant entre un sòrdid triangle amorós amb aires de culebrot cada cop més repetitiu i divagant. El paper de Yordanka Ariosa, la premiada a San Sebastián, que és com una força de la naturalesa intentant combatre contra els molins de la realitat cubana, acaba ratllant el patetisme per aquesta evolució de la trama. El protagonista masculí, aquest Rey de la Habana, es perd entre mencions al seu membre viril i anars i venirs entre els braços de les seves veïnes que poca empatia desperten. I un dels personatges més interessants, el transvestit Yunisleidy, acaba veient difuminada la seva aportació fins a desembocar en un final francament incomprensible i fora de to.

Feta la presentació d’ambient, això sí, força aconseguit, el film aguanta bé uns primers 40 minuts, però no sap aguantar ni aportar noves cartes a partir d’allà. I entenent que Villaronga ha volgut mostrar com en aquella època dura de Cuba el sexe era l’únic lliure que els quedava als habitants immersos en la pobresa, la manera de mostrar-ho acaba reduïda a una mena de “porno light” que va perdent força i credibilitat i en que l’espectador es perd entre histèrics melodrames, “folleteos” i penis desproporcionats.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X