Avui us farem viatjar de Berlín, amb l’actriu catalana Laia Costa a “Victoria” fins a “Fargo”, aquest poblet on l’estupidesa i la crueltat humana fa vessar sang roja sobre el blanc de la neu que cobreix el lloc.

Victoria

Victoria

De pel·lícules que s’hagin rodat en un únic pla seqüència n’hi ha més d’una, i potser la més important és “El arca rusa”, en la que Sokurov traçava un recorregut sobre la història del seu país durant noranta sis espectaculars minuts a l’interior d’un museu. “Victoria” amplia la duració de la gesta, convertint-se en el pla seqüència més llarg de la història del cinema i es mou per Berlín durant tot el metratge com si res durant cent quaranta-sis increïbles minuts.

La pel·lícula arrenca amb Victoria (Laia Costa) ballant sola de matinada en un club berlinès. Fa tres mesos que és a la ciutat, no parla alemany, treballa en un cafè per 4 euros a l’hora i encara no ha fet amics. Potser per això es deixa enredar per quatre nois amb pinta de buscabregues i poc de fiar amb qui es creua a la sortida del club o potser és només que li agrada Sonne (Frederick Lau). En poc més d’una hora el que sembla una innocent excursió al “Berlín autèntic” es convertirà en quelcom molt més problemàtic quan els nois li demanin un favor a la Victoria que tots acabaran pagant molt car.

Acostumats al tall i al ritme trepidant del muntatge, “Victoria” m’ha sorprès per la llargada d’algunes escenes. És evident, és veure aquell instant de la vida de la Victoria en temps real. I malgrat això el film de Sebastian Schipper traça una angoixant història que transporta la seva protagonista cap a un viatge que canviarà la seva vida amb una càmera que per moments recorda a “Irreversible”  o “Lola, corre, Lola”. Amb una Laia Costa meravellosa en cada un dels seus registres el meu únic però és entendre com, per molt sola que se senti algú, es pot refiar d’un grup de nois que es veu d’una hora lluny que no són de fiar i algunes reaccions “estranyes” en els moments de més tensió.

Laia Costa, a qui vam poder veure a la segona temporada de “Polseres vermelles”, ha comentat en la roda de premsa de presentació que “rodar una pel·lícula en aquests termes ha estat una experiència apassionant” i que “la concentració havia de ser total perquè no et pots equivocar”. “Ha estat un procés molt viu i creatiu; durant els assajos es prenien notes i es feien rectificacions perquè el dia del rodatge del pla seqüència sortís tot perfecte”, ha explicat la jove actriu catalana.

Laia Costa va guanyar el Premi Lola a la millor actriu de l’Acadèmia del Cinema Alemany pel seu paper en aquesta pel·lícula. “Victòria” va ser la gran triomfador dels premis amb sis guardons, entre els quals també el del millor pel·lícula i millor director.

Fargo

Parlem de “Fargo”

La passió per les sèries de televisió s’ha traslladat a Sitges. La 48a. edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha reforçat el paper de l’emergent secció Serial Sitges, que ha aglutinat  projeccions de capítols, esdeveniments i homenatges. L’interès per les sèries de televisió ha crescut exponencialment els darrers anys fins a esdevenir un fenomen de culte i el Festival no ha estat aliè a aquesta tendència. Per aquest motiu, el certamen ha incorporat a la graella aquest espai exclusiu per a descobrir les darreres novetats del gènere o per visionar de nou capítols que han deixat empremta.  

Aquest any el Serial Sitges ha programat catorze títols, entre els quals s’han pogut veure les premières de les temporades 2 de “Fargo”, “The Knick” i “Les revenants”. Sitges 2015 ha projectat el primer capítol de la segona temporada de “Fargo”, l’esperat retorn d’una de les sèries triomfadores a l’edició dels Emmy i dels Globus d’Or de l’any passat i que està inspirada en la pel·lícula dirigida pels germans Coen (productors, alhora, de la sèrie). També s’ha pogut veure l’estrena del primer capítol de la segona temporada de “The Knick”, dirigida per Steven Soderbergh i protagonitzada per un Clive Owen cirurgià, així com també l’esperat retorn de l’aclamada “Les revenants”, la inquietant sèrie dels “ressuscitats” dirigida per Fabrice Gobert, amb la projecció del capítol 5 de la segona temporada, també estrena en exclusiva.

Deixeu-me que us parli de “Fargo”. Inspirada en l’univers de la pel·lícula homònima dirigida pels germans Coen (productors executius), la sèrie està creada pel novel·lista Noah Hawley (“Bones”, “The Unusuals”) i protagonitzada en la nova temporada per Patrick Wilson, Ted Danson, Kirsten Dunst i Jesse Plemons. “Fargo” és un thriller policíac amb nous personatges que segueix conservant l’estètica del cinema negre, els terribles assassinats i aquest toc “Made in Coen” que van fer de la pel·lícula de 1996 guanyadora dos Oscars un clàssic del cinema: humor negre, ironia, violència extrema , surrealisme, personatges patètics involucrats en crims absurds …

La primera temporada va ser una de les sensacions de l’any passat. En ella veiem com el món de Lester Nygaard (Martin Freeman), un apocat venedor d’assegurances de la petita població de Bemidji, Minnesota, canviava per complet amb l’arribada d’un misteriós i salvatge desconegut (Billy Bob Thornton) … Amb neu, sang, crims i molta, molta estupidesa humana la sèrie va aconseguir dos Emmys i dos Globus d’Or.

Aquesta segona temporada és una preqüela que ens fa viatjar al 1979. Però aquest viatge al passat no s’allunya de les locacions ja conegudes: hi haurà un retorn a les ciutats de Luvernes (Minnesota), Fargo ( Dakota del Nord) i Sioux Falls (Dakota del Sud).

Solverson és un policia de l’estat de Minnesota, home humil i competent, marit dedicat i pare de la petita Molly de quatre anys. Ted Danson és Hank Larsson, el xèrif de Rock County, Minnesota, un impertorbable veterà de la Segona Guerra Mundial amb aires de cowboy que treballa com a company de Solverson i, a més, resulta ser el seu sogre.

A causa del canvi temporal, l’elenc de la sèrie canvia completament. Però això no vol dir que no es mantinguin alguns personatges de la primera temporada. Lou Solverson (ara Patrick Wilson però interpretat per Keith Carradine a la primera) pren molta rellevància i se’l veu com un jove policia estatal que va tornar fa molt poc de Vietnam. I, amb això, també s’obren noves línies narratives: podrem conèixer a la mare de Molly i conèixer la seva història, així com al seu pare, el xèrif Hank Larsson.

“Fargo” ens transporta a una nova història real inventada en la qual la complicitat amb l’espectador comença amb l’irònic “per respecte als vius s’han canviat els noms dels protagonistes. Per respecte als morts s’ha explicat tot tal com va passar “. Hem vist el primer i us podem dir que la estupidesa humana continua fent molt mal i deixant molt roig sobre blanc. Deixa amb ganes de més. Saber com va ser la infantesa de la Molly i quins altres personatges coincidents amb la primera temporada retrobem. Si és tan bona com la primera ja estarem contents, per ara ens ha agradat molt el primer.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR