Ridley Scott torna a donar un cop de puny sobre la taula amb una gran pel·lícula. Amb “Marte (The martian)”, segueix les petjades del cinema de ciència-ficció que inicià amb “Alien, el octavo pasajero” i que continuà amb “Blade Runner” i “Prometeus”. Sobre terrenys poc terrenals Scott desenvolupa el seu talent com pocs directors. És capaç de treure el millor de sí per a entretenir-nos i interessar-nos durant gairebé dues hores i mitja.
La tasca es complica, més tenint en compte que l’acció transcorrerà, principalment, en el planeta vermell amb un sol personatge. Matt Damon dóna vida a Mark Watney, un astronauta, botànic, a qui consideren mort que resisteix a totes les dificultats que se li posen al davant. I busca la manera de sobreviure en un terreny hostil i en unes circumstàncies gens favorables.
El guió de Drew Goddard basat en l’exitosa novel·la d’Andy Weir, “El marciano”, focalitza el relat en dos fronts: la supervivència i la comunicació. En el primer cas, la soledat de Watney, va acompanyada d’un ritme i dinamisme que ens permet seguir-lo amablement. En el segon, la comunicació apareix com a gran tema. I és que saber-se escoltat i la paraula de l’altre ens dóna vida i força per suportar les adversitats més dures. Però d’una situació aparentment encallada, on l’aïllament alenteix l’acció, les seqüències es van encadenant cap a una comunicació que enriquirà la narració. Així doncs, l’estructura dramàtica del film permet trobar un equilibri que sedueix els espectadors. Cal destacar, que la banda sonora de Harry Gregson-Williams ajuda a crear ambients i emocions que excel·leixen, encara més, el producte final.
Tanmateix, Ridley Scott se centra en els petits detalls per a vestir la història de quotidianitat. Un realisme poc comú en les pel·lícules d’aquest gènere que permet captar l’atenció del gran públic. Podríem afirmar, doncs, que l’habilitat d’Scott rau a saber construir una història que navega per les lleis de la metafísica futurista a base de partícules i particularitats humanes. La capacitat d’explicar-nos amb senzillesa el seu missatge fuig de qualsevol pretensió alliçonadora. Una història clara i directa, sense segones lectures. Amb algun excés de l’American way of life (en forma d’epíleg) que, tot i ser evitable, no desvirtua el resultat global. Si algú busca complexitats i masturbacions intel·lectuals que fugi d’aquesta proposta. En efecte, “Marte (The martian)” esdevé una pel·lícula apta per a tots els públics, absent de vanitat. Amb el principal objectiu d’entretenir-nos. I ho aconsegueix amb una sobrietat i elegància determinants. El millor Ridley Scott ha tornat de la mà d’una història de ciència-ficció que li fa un lloc destacat dins del gènere. Asseieu-vos, poseu-vos les antenes i gaudiu.
Envía una resposta