Avui ha estat un dia Fassbender i qui em conegui sabrà com n’estic encantada.  La primera trobada ha estat amb “Macbeth”, la història d’un guerrer i líder, afectat per la guerra i embogit per l’ambició. La segona ha arribat en forma de western diferent, “Slow West”.

Macbeth

Macbeth                        

La història d’un guerrer i líder, afectat per la guerra i amb la voluntat de reconstruir la relació amb la seva muller, és una de les tragèdies més importants de la literatura. “Macbeth” és una de les obres més cruentes de Shakespeare i la que hem vist avui una de les adaptacions més visceral i violenta protagonitzada per dos grans actors, Michael Fassbender i Marion Cotillard.

“Life’s but a walking shadow, a poor player / That struts and frets his hour upon the stage / And then is heard no more. It is a tale / Told by an idiot, full of sound and fury, / Signifying nothing”. Diuen que en algun moment de la seva trajectòria, tot gran actor s’ha d’enfrontar a aquest parlament, escrit per William Shakespeare a  principis del segle XVII. Ara li ha arribat el torn a Michael Fassbender, que posa els seus ulls penetrants al servei de la torturada ambició de Macbeth, en una nova adaptació cinematogràfica de la tragèdia escocesa dirigida per Justin Kurzel.

La història és coneguda: Macbeth, general del rei Duncan, troba tres bruixes que li profetitzen que es serà rei. Això plantarà la llavor de la malícia en la ment de la seva esposa, Lady Macbeth, que el convencerà d’assassinar el monarca actual. La traïció donarà lloc a un regnat breu, sanguinari i embogit, on el recompte de víctimes anirà en augment mentre les ments del rei i la reina es precipitaran irremeiablement cap a l’abisme.

Després de debutar amb la pertorbadora “Snowtown”, l’australià Justin Kurzel decideix adaptar, ni més ni menys, que Shakespeare, en una producció de gran nivell que va tancar la competició del darrer festival de Canes. La seva adaptació ens mostra la tragèdia que cau sobre Macbeth i el seu regnat amb una atmosfera pesada, boirosa, on el vermell està present des del primer moment: a l’espasa i l’armadura del protagonista, en els cels enrogits…

Michael Fassbender brilla, ell que és un gran actor, amb un personatge que és un caramelet. La seva interpretació desprèn força, poder, bogeria. Cotillard té un paper més secundari però es mostra no menys captivadora en les escenes en què és protagonista absoluta. Els textos no són fàcils, hi ha algun moment que el film s’encalla una mica més del que voldries però en conjunt és una gran obra cinematogràfica.

Slow Wesr

Slow West                     

En ple Oest, el jove Jay (Kodi Smit-McPhee) emprèn un viatge pel vast i àrid paisatge americà. El que busca, tanmateix, no és ni or ni caçar criminals perillosos, sinó retrobar l’amor de la seva vida. Pel camí es creuarà amb l’enigmàtic Silas (Michael Fassbender), que s’oferirà a protegir-lo a canvi de diners i que persegueix la mateixa dona que ell per raons diferents.

En començar “Slow West” un narrador ens presenta els protagonistes, com si es tractés d’un conte de fades: “Hi havia una vegada, el 1870, per ser exactes, un noi de setze anys que va viatjar des de la seva Escòcia natal al cor d’Amèrica per tal de trobar el seu amor. El seu nom era Jay; el d’ella era Rose”. Però el salvatge oest no ha estat quasi mai un escenari massa romàntic. Amb aquell munt d’homes a cavall i carregats d’armes era més fàcil rebre un tret que un petó. “Slow West” dirigida per John Maclean però sap conjugar les dues coses. Ens explica una història d’amor i res millor que el rostre dolç i els ulls expressius del nen (ja no tan nen) de “Déjame entrar” per ser-ne el protagonista. Per compensar i donar-li un toc dur, Michael Fassbender, busca-raons i seductor.

Ben aviat Jay descobrirà la violència que regna en el salvatge oest. Per sort, trobarà un aliat inesperat (i a sou) en la persona de Silas que té un bon domini tant dels punys com de les armes. Des d’aquest instant, la pel·lícula adopta una forma mixta, entre la buddy movie i la road movie, a la recerca de Rose; un ho farà per amor i l’altre per diners. Precisament, el personatge d’ella se l’anirà coneixent de mica en mica a partir de les evocacions mentals que en farà Jay al llarg del recorregut, sempre amb el cap a una altra banda, en el seu passat amb ella. El seu trajecte comú estarà esquitxat de situacions una mica surrealistes i còmiques, com la trobada amb un trio de músics congolesos cantant a l’amor enmig d’un paisatge desèrtic que confereix a “Slow West” un toc d’humor.

Jay pronunciarà una frase profètica en un cert moment :“L’amor, com la mort, és universal”… I de morts n’hi ha un munt.  No esteu al davant d’un western dels típics, potser per això jo que no n’he estat massa fan d’aquest gènere m’he trobat a gust amb “Slow West”.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies