Mentre Sitges s’omple de Zombies terrorrífics amb ganes de gresca per a la Zombie Walk i l’Imperi arriba amb els seus soldats imperials acompanyant a Darth Vader, un altre dels protagonistes del dia, continuem els nostres visionats. I avui no ha estat un mal dia amb “The gift”, el documental “I’m your father”, la vuitentera “Turbo kid” i el talent de Kaufman a “Anomalisa”.

The gift

The Gift

A “The gift” ens trobem amb Simon i Robyn, una parella perfecta fins que un estrany irromp a les seves vides. Al principi, Simon no el reconeix, però després s’adona que és Gordo, un antic company de l’institut. El que Simon no sap és que Gordo li té més que rancor per una cosa que li va fer llavors. Han passat més de vint anys i sembla que Gordo està disposat a formar part de la vida de la parella, sí o si, però amb ¿quines intencions?

El debut al llarg de l’actor australià Joel Edgerton (“El gran Gatsby”, “Warrior”) es va tornant més fosc i retorçat a cada minut que passa.  Jason Bateman i Rebecca Hall, al costat de Edgerton, donen vida als tres protagonistes d’una pel·lícula que comença deixant-te pensar que anirà cap a una banda, la del típic assetjador i, de mica en mica, gira cap a una altra perquè ¿fins quin punt coneixem a la gent amb la qual convivim?

I'm your father

I’m your father

Poca gent o poca gent habitual de Sitges no deu saber que “I’m your father”, “Jo sóc el teu pare” és una celebre frase que surt de rere la màscara de Darth Vader. Era el moment en què el dolent dolentissim de la saga Star Wars confessava a Luke Skywalker que era fill seu.

Rere d’aquest personatge icònic però hi ha una història que no tothom sap. L’actor que va interpretar Darth Vader a la primera part de “La guerra de les galàxies” no va arribar mai a mostrar el seu rostre. L’única vegada que podria haver-ho fet, un altre actor va ocupar el seu lloc, i la vida de David Prowse, l’home rere la màscara del malvat més famós de la història, es va veure trastocada. Trenta anys més tard, un jove director, Marcos Cabotà, descobreix per què els productors van prendre aquella decisió i ret a Prowse l’homenatge que es mereix oferint-li tornar a rodar aquella escena en que es podia haver vist el seu rostre rere la màscara de Darth Vader.

“I’m your father” és un documental fet per i per a fans d’Star Wars. Ningú aliè a aquest món pot entendre perquè cal endinsar-se en la història d’un dels malvats més malvats del cinema. Toni Bestard i Marcos Cabotà han parlat de la seva experiència en el “Q&A” posterior a la projecció. La primera pregunta en referència al que més sorprèn del film: ¿perquè no es veu ni una sola imatge de les pel·lícules de la saga galactica? Cabotà ha estat clar, en aquest cas “George Lucas és el dolent del film”. Lucasfilm no ha volgut cedir ni una sola imatge, ni tan sols han donat permís per gravar una nova versió de l’escena de la mort de Vader (que finalment es gravar amb Prowse, es va projectar un sol cop en un cinema i que ja no s’ha pogut veure més, ni tan sols en el documental). Com ha dit algú a la sala, “I’m your father” és més eròtic que pornogràfic. S’intueix el que hagués pogut ser i no ha estat encara que els dos directors estan contents de la seva obra. Tota una curiositat per a fans de la saga.

Turbo Kid

Turbo Kid

“Turbo Kid” neix d’una compilació de curts “The ABCs of Death” de la qual a Sitges s’han pogut veure les dues entregues que s’han fet fins ara. Quan es va començar a rodar el projecte, els seus impulsors van deixar lliure una de les lletres perquè s’hi pogués presentar tothom qui volgués, i per votació popular se n’escolliria un, que entraria al film. Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell s’hi van presentar, amb un curt anomenat “T for Turbo”.  No van guanyar, però la seva petita pel·lícula va tenir cert recorregut i els va sorgir l’oportunitat de convertir-la en un llarg, en la seva òpera prima, després d’haver realitzat una vintena de curts. No la van desaprofitar: és aquest “Turbo Kid”, que arriba avalada pel premi del públic al prestigiós South by Southwest Film Festival.

La pel·lícula ens trasllada a l’any 1997, un de diferent al que nosaltres hem viscut. És el futur. La terra ha estat devastada per la pluja d’àcid i l’aigua s’ha convertit en un bé escàs. The Kid (Munro Chambers), un noi que deambula per aquest paisatge desèrtic amb la seva BMX, haurà de lluitar contra el poderós Zeus (Michael Ironside) per rescatar la seva amiga Apple (Laurence Leboeuf), que ha estat segrestada.

Quan comença “Turbo Kid” penses  que és com si un “goonie” amb la seva bicicleta s’hagués traslladat al món apocalíptic de Mad Max. Però compte, el film d’Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell  no és per nens. Els esquitxos de sang, el despreniment de visceres i l’amputació de membres no la fa apta per menors. Els que sí estaran encantats són els que van créixer amb el cinema dels 80, “Turbo kid” és un homenatge a la cinematografia d’aquesta época. Amb música de sintetitzador, aquesta revisió adolescent del món de Mad Max destil·la humor i molta sang. Ideal per Sitges i per recollir aplaudiments amb cada esquitx sagnant.

Anomalisa

Anomalisa

Ja us vam parlar durant el Festival de Donostia on la vam poder veure. “Anomalisa” és la nova creació d’una de les ments creatives més genials del cinema contemporani torna amb la seva primera incursió en el món de l’animació per explicar-nos la història d’un home que busca fugir de la seva existència anodina. El particular món de Charlie Kaufman es disfressa de stop-motion i es posa al servei d’aquesta joia feta al marge de Hollywood, que té Dan Harmon (Community) com a productor executiu.

La pel·lícula, dirigida conjuntament amb Duke Johnson, narra la història de Michael Stone, una mena de guru de l’autoajuda a nivell empresarial, de viatge a Cincinatti per impartir una de les seves xerrades. Les clàssiques fòbies i neurosi dels personatges de Kaufman són les que el protagonista haurà de fer front quan s’enamori, inesperadament, de Lisa. Un cop més, el guionista de “Olvidáte de mi” ens presenta l’amor com a única via salvació. A primera vista, tot sembla molt normal si no fos per l’original treball de so que planteja la pel·lícula: totes les veus dels personatges, a excepció de les de Michael (David Thewlis) i Lisa (Jennifer Jason Leigh), estan fetes pel mateix actor Tom Noonan.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies